Propietats del Text i Figures Clau de la Literatura Catalana Medieval

Les Propietats del Text: Una Unitat Comunicativa Complexa

Un text és una unitat comunicativa complexa perquè en la seva producció intervenen diversos elements:

1. Cada text és el resultat d'un procés comunicatiu en què intervenen, com a mínim, un emissor, un receptor, un canal, un context, un codi i un missatge.
2. Cada text pot presentar una o més funcions comunicatives, d'acord amb la intenció de l'emissor, i segons aquestes funcions i els elements anteriors, respon a estructures distintes.
3. Cada estructura textual organitza els continguts de manera adequada als seus objectius, i relaciona els temes i les idees que conté mitjançant els seus propis recursos textuals.
4. Cada text usa particularment els recursos de la llengua d'acord amb els condicionants anteriors i en relació amb l'estil particular del seu autor.

Quan analitzem un text, podem seguir l'esquema següent, que recull l’anàlisi possible de les diverses propietats del text:

1. Adequació

L'adequació fa referència a les relacions del text amb el context, la situació comunicativa i els interlocutors que el produeixen. És la propietat per la qual el text s’adapta al context comunicatiu. Té a veure amb els elements no lingüístics que circumden el text i que influeixen en la seva configuració: emissor, receptor, canal, finalitat, etc.

Funcions de l'Adequació

1. Establir l’àmbit d’ús: acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic, administratiu, literari.
2. Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, instructiu...
3. Gènere: article d’opinió, carta al director, ressenya, conte, debat, conferència, article de divulgació científica...
4. Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar l’opinió o la conducta... (amb funcions del llenguatge predominants).
5. Varietat lingüística: determinar el dialecte geogràfic, el dialecte social i el registre.
6. Modalitat oracional, modalització i impersonalitat.
7. La deïxi espacial, temporal, social i personal (veus del discurs).

2. Cohesió

La cohesió es refereix als recursos lingüístics usats com a lligam de l’expressió textual.

3. Coherència

La coherència es relaciona amb el tema, les idees principals i l’estructura del text.

Joanot Martorell: Biografia i Obra

Família i Orígens

Joanot Martorell va néixer possiblement a València entre el 1410 i el 1411. Es conserva el document d’aveïnament —domiciliació amb una sèrie de conseqüències legals i que significava la residència normal en el municipi— del seu avi Guillem Martorell i del seu pare, Francesc, casat des de 1397 amb Damiata Abelló.

Els antecedents familiars de Joanot Martorell són ben coneguts per la documentació conservada. És el major de set germans d’una família de la petita noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l’Humà.

• L’avi de Joanot, Guillem Martorell, va ser senyor de Murla entre el 1402 i el 1413.
• El pare de l'escriptor, Francesc Martorell, era uixer d’armes, alcaid i batlle de Cullera (1403-1422), jurat i conseller de la ciutat de València (1412-1414).

Les Lletres de Batalla

Els problemes judicials de Joanot Martorell i dels seus germans es relacionen amb el caràcter bel·licós que devien mostrar, la qual cosa els va donar més d’un maldecap i el consegüent empobriment econòmic a causa de la quantitat de processos judicials que van haver d’afrontar.

Els cavallers es reptaven a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries: s'escrivien lletres de batalla.

El Repte amb Joan de Montpalau

Les lletres de batalla més conegudes són les que el 1437 Joanot Martorell va intercanviar amb el seu cosí segon Joan de Montpalau, el qual, sota la promesa de matrimoni, havia tingut accés carnal a Damiata, germana de Joanot, i després es va negar a casar-s’hi. Aquest epistolari va durar vora vuit mesos.

El desig de tenir una batalla a ultrança, és a dir, a mort, amb el seu cosí segon el va fer anar a Londres, on va aconseguir que el rei Enric VI d’Anglaterra acceptés ser jutge imparcial del combat. La intervenció, des de València, de la reina Maria i un acord econòmic entre les dues parts va fer que la batalla entre Martorell i Montpalau no tingués lloc finalment. Martorell va viure a Anglaterra entre el març del 1438 i el febrer del 1439.

Redacció i Publicació de Tirant lo Blanc

El 2 de gener de 1460 Martorell va començar la redacció de la novel·la Tirant lo Blanc, dedicada a l’infant Ferran de Portugal. L’any 1464 Joanot va empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanch a Galba a canvi de 100 rals.

Tirant lo Blanch va ser publicat a València l’any 1490, reimprès a Barcelona (1497) i traduït, abans del segle XIX, al castellà (1511), a l’italià (1538, 1566, 1611) i al francès (1737?, 1775, 1786).

Relació entre Vida i Obra

No hi ha tantes dades com d'Ausiàs March. Martorell prové de la petita noblesa/burgesia mitjana i va ser cavaller. Encara que es diu que és de Gandia, un document trobat a València indica que era d'aquesta ciutat. Quan tenia uns 13 anys es va fer càrrec de l'herència, ja que el seu pare va morir.

Les principals fonts que tenim d'ell es troben a la Biblioteca de Madrid, on hi havia un principi de llibre de cavalleries (i un altre que és un plagi). Pel vocabulari que utilitzava, se sap que li agradaven molt les armes.

El Cas de Montpalau i la «Boda Sorda»

Joan de Montpalau era el cosí segon a qui anaven dirigides les lletres de batalla. Es va gitar amb una germana de Joanot, Damiata, després de convèncer-la amb la falsa promesa de matrimoni. Aquest engany es coneix com a Boda Sorda: aconseguir una promesa sexual amb una falsa il·lusió de casament.

Martorell va anar a Anglaterra perquè Enric VI fos el padrí del duel. Finalment, va aconseguir que el rei fos el padrí, però amb una compensació econòmica. Aquesta estada a Anglaterra li va permetre veure com era la cort, recuperant així molta informació per acabar el Tirant lo Blanc. Martorell tenia un estil molt directe i va morir amb molta misèria.

Importància de Tirant lo Blanc

• Novel·la total: Busca competir d’igual a igual amb Déu (novel·la èpica, de costums, eròtica, psicològica).
• Novel·la de l’aparença: Es reflecteix en episodis com el del fill de Guillem de Varoic o el del Senyor d’Agramunt.

El Tirant és considerada una obra moderna i cavalleresca.

Ausiàs March: Vida, Obra i Context

Dades Biogràfiques

• Naixement: Fill del poeta Pere March i de la seva segona muller, Lionor de Ripoll. El poeta tenia una germana major sordmuda, Peirona.
• Cavaller i Senyor: El seu pare va morir el 1413. Des d'aquest moment, amb tan sols 13 anys, serà el responsable de les terres dels March. El 1419 ja apareix documentat «Mossèn» Ausiàs March, la qual cosa vol dir que ja havia estat nomenat cavaller.
• Vida de Senyor: Fins als 40 anys va portar una vida d'excessos, tal com testimonia un document que la reina Maria adreça al batlle de València. Es va enriquir amb el cultiu del sucre de canya.
• Servei a Alfons el Magnànim: El 1420 va lluitar amb l'exèrcit del rei a Sardenya i a Còrsega. El 1424 va combatre els pirates musulmans a Sicília i al Nord d'Àfrica.
• Reconeixement: La seva actuació militar li va valdre el favor d'Alfons el Magnànim. Li va atorgar el privilegi de la jurisdicció civil i criminal sobre el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa. Va ser nomenat «falconer major».
• Casaments: Es va casar dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, germana de Joanot; la segona, amb Joana Escorna. Cap dels dos matrimonis va tenir descendència.
• Mort: Va morir el 1459. Gràcies al seu testament sabem que va tenir 5 fills il·legítims reconeguts.

Relació entre Vida i Obra

La seva obra poètica reflecteix profundament la seva experiència vital i la seva visió del món.