Prosa Catalana i Humanisme: Segles XIII, XIV i XV
La Prosa Catalana dels Segles XIII al XV
Les Quatre Grans Cròniques: Història i Justificació
Els segles XIII i XIV, etapa de màxima expansió catalana per la Mediterrània, van veure l'escriptura de les Quatre Grans Cròniques. Aquestes són extenses narracions en prosa sobre fets històrics dels reis de la dinastia catalanoaragonesa, amb la intenció de deixar constància d’aquests esdeveniments.
- Origen: L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta.
- Finalitat: Informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques.
Cròniques Destacades per Segle
Segle XIII
- El Llibre dels Feits (o Crònica de Jaume I)
- La Crònica de Bernat Desclot (Sobre Pere II, el Gran)
Segle XIV
- Crònica de Ramon Muntaner
- Crònica de Pere III el Cerimoniós
Literatura Religiosa i Moral: Resposta a la Crisi
La literatura religiosa i moral apareix en un moment de crisi de la societat medieval. La gent deixa d’anar a missa i diversos religiosos decideixen donar exemple i propagar pels carrers, mercats i places els valors cristians i civils a través de la predicació i l’escriptura, amb sermons.
Els frares mendicants més importants van ser:
- Francesc Eiximenis (autor de Lo Crestià)
- Vicent Ferrer (conegut pels seus Sermons)
- Anselm Turmeda
L'Humanisme: Antropocentrisme i Retorn al Món Clàssic
L’Humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement que s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI.
- Antropocentrisme: L’home és la mesura de totes les coses.
- Retorn: A la cultura del món clàssic grecollatí.
L'Arribada de l'Humanisme a Catalunya
L’Humanisme arriba a Catalunya a través de la Cancelleria Reial.
El corrent humanista es manifesta a Catalunya en:
- La traducció dels clàssics grecs i llatins.
- La traducció de les obres dels humanistes italians del moment: Dante, Petrarca i Bocaccio.
- L’ús d’un llatí més clàssic en els documents de la Cancelleria.
- La incorporació d’autors catalans al nou corrent humanista.
Bernat Metge (1340/45-1413)
Bernat Metge va ser funcionari de la Cancelleria Reial i l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanisme italià.
Lo Somni (1399)
L’obra més important de Metge va ser Lo somni. El seu objectiu era convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència (després de la mort de Joan I).
El tema que Lo somni planteja és el debat entre:
- Pensament Humanista: Defensor de la raó, la filosofia i la ciència.
- Pensament Medieval: Dominat pel dogma de la fe cega.