La Prosperity dels anys 20 i el Crac del 1929

La Prosperity (1924-1929)

• La producció industrial i la productivitat van créixer al voltant d’un 40%.
• Aquesta expansió es va fonamentar en:
  • La demanda generada per la destrucció de la I Guerra Mundial.
  • L’ús de noves fonts d’energia.
  • L’impuls de nous sectors industrials.
  • La nova organització del treball amb la fabricació en cadena i l’estandardització.
• Va repercutir en àmplies capes de la població dels EUA (classe mitjana-baixa i obrers industrials), que van accedir per primer cop al consum.
• Es van generalitzar l’optimisme social i la confiança en el futur; per això va créixer la demanda de crèdits als bancs per comprar tot tipus de productes.
• Van ser habituals les concentracions d’empreses en trusts i càrtels.

Els desequilibris dels anys vint

• Alguns sectors no se’n van beneficiar, com ara el sector agrícola dels EUA.
• Tampoc tots els països van beneficiar-se de la prosperity: els països europeus depenien molt dels crèdits nord-americans.
• La majoria dels països van adoptar mesures proteccionistes que van dificultar el comerç internacional.
• L’índex de producció no va augmentar paral·lelament a la demanda. Es veia venir una crisi de sobreproducció: baixada de preus i disminució dels beneficis. Aquesta va ser la raó per invertir en la borsa, que generava més beneficis a curt termini.

*Una manera d’especular en borsa consisteix a demanar crèdits per comprar accions i esperar que aquestes pugin de valor, vendre-les, tornar el préstec i quedar-se el marge d’augment o benefici.

El crac del 1929 i la Gran Depressió

El crac borsari del 1929

• Del 1925 al 1929, el valor de les accions cotitzades a la borsa de Nova York va passar de 27.000 a 89.000 milions de dòlars. Aquesta alça, paral·lela a l’expansió industrial, va estimular la concessió de crèdits per obtenir accions.
• A partir del setembre del 1929, la borsa no va pujar més. El 24 d’octubre (dijous negre) van sortir a la venda més de 9 milions d’accions, i l’endemà, 33 milions.
• Molts propietaris d’accions havien de tornar els crèdits i, per tant, necessitaven diners. Com que ningú va comprar les accions posades a la venda, les cotitzacions van baixar dràsticament. La davallada no es va aturar fins al 1933.

Les causes del crac

• L’especulació i l’abús del crèdit són les principals causes del crac borsari.
• A partir del 1925, el creixement de la producció es va aturar i els preus van caure lleugerament. Llavors, els inversors van preferir invertir en borsa per obtenir guanys més ràpids:
  • La compra d’accions s’efectuava mitjançant els call loans o crèdits a la vista.
  • Els bancs deixaven diners a un interès cada cop més alt als corredors o intermediaris.
  • Els particulars només pagaven el 10% de la inversió i la resta dels diners la proporcionava el banc.
  • Com que la borsa pujava cada dia, al cap de poc temps es podien vendre les accions, es recuperava el capital invertit i els interessos, i la resta quedava de benefici per a l’inversor.
• Però va arribar un moment en què les accions de la borsa ja no podien cotitzar més a l’alça (més venedors que compradors). Quan la borsa va començar a baixar, tots els que havien especulat van posar a la venda les seves accions per poder retornar els crèdits. Com que ningú comprava, el valor de les accions va caure en picat.