Què és la Psicoanàlisi: Conceptes Clau de Freud
Què és la psicoanàlisi?
1. Un conjunt de tècniques de caràcter terapèutic per al tractament de neurosis.
2. Una teoria sobre la sexualitat humana.
3. Una hermenèutica de la cultura.
4. Una nova teoria sobre la ment humana.
Com es manifesta l'inconscient?
Somnis: qualificats com el "camí reial per arribar a l'inconscient". Són símbols que cal interpretar.
Actes fallits: fenòmens de la vida quotidiana basats en oblidar noms de persones, coses o obligacions. Les equivocacions de caràcter oral s'anomenen lapsus linguae.
Acudits: construccions lingüístiques on el missatge s'ens presenta de manera indirecta, amb una doble intenció, com "disfressat". Produeix una condescendència social provocant el riure, ja que connecta amb allò que està reprimit i no diem de manera explícita.
Neurosis: malalties psíquiques. És la manera més extrema de manifestació de l'inconscient. Segons Freud, totes les neurosis tenen un origen traumàtic ocorregut durant la infància. El subjecte, per curar-se, ha de recordar la causa del trauma, manifestar-la i acceptar-la.
Les 2 grans forces pulsionals:
Pulsions de vida (Eros): amor, desig. Són totes aquelles pulsions que tendeixen a la conservació, ja sigui de naturalesa sexual o no (instints sexuals, autoconservació).
Pulsions de mort (Tànatos): mort, homicidi. És la tendència pròpia que té tota matèria viva a retornar a la mort. Són tendències autodestructives: fenòmens com l'odi, l'agressivitat, la reacció negativa de molts pacients a curar-se, etc.
Instàncies psíquiques:
Ello: de caràcter inconscient. Regeixen les nostres tres energies instintives. Està regit pel principi del plaer: la funció primària de tot ser viu i de tota activitat psíquica és la d'evitar el dolor i procurar el plaer.
Jo: forma part de l'ello i és la instància que ens posa en contacte amb el món exterior. Neix d'aquesta necessitat que tenim d'adaptar-nos al món exterior. Està regit pel principi de la realitat.
Superjo: és una instància sobretot restrictiva i prohibitiva que tendeix a reprimir aquells impulsos (pulsions de vida i mort) que podrien fer trontollar l'ordre ètico-moral. És la consciència moral.
· La salut mental de l'home depèn d'un equilibri psíquic, d'una veritable harmonia psíquica regida pel principi de constància: de l'èxit del Jo en fer compatibles les pulsions inconscients de l'ello que demanen una urgent satisfacció, i les restriccions del Superjo.
Mecanismes de defensa del "Jo":
Repressió: mecanisme més important. És un oblit inconscient i intencionat que es caracteritza per la seva dificultat de record, i a una resistència per part del subjecte a evocar aquest record, no perquè hagi desaparegut sinó perquè sol ser de caràcter dolorós. És, per tant, l'"oblit" d'un desig que el Superjo no accepta.