Psicoanàlisi de Freud: Jo, Super-jo, Allò, Inconscient i Mecanismes de Defensa

Conceptes Clau de la Psicoanàlisi de Freud

Conscient: És la part que ens lliga amb el món exterior i que coneixem, és a dir, allò del que ens adonem. El Jo es regeix pel principi de realitat, considerant la realitat abans que el plaer. El Jo s'origina a partir de l'Allò en el nen petit, a mesura que el nen creix i entra en contacte amb el món exterior, elabora el seu Jo.

Pre-conscient: Records inconscients però que fàcilment poden tornar a ser conscients.

Super-jo: Es constitueix al voltant dels 5 o 6 anys. Aquesta època és molt important, perquè els nens idealitzen la imatge dels pares. Aprenen el sentit de les normes que cal respectar, aquestes normes s'integren en la personalitat dels nens i es converteixen en inconscients. Quan el Super-jo queda desenvolupat, representa la consciència i les pautes morals, és a dir, el punt de referència moral de la persona. Les característiques del Super-jo dependran de la moral de cada societat i del model educatiu que hagin incorporat els nens dels pares.

Inconscient: Els processos psicològics són regulars en una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat. Allò: Es regeix pel principi del plaer. L'Allò és la part més antiga de la nostra personalitat i la font de tota l'energia mental. És totalment inconscient i primitiva. El seu mecanisme de funcionament consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats sense cap altra consideració; en aquest sentit, es diu que l'Allò és totalment instintiu.

Mecanismes de Defensa

• Repressió: Consisteix en el fet que el Super-jo frena els impulsos de l'Allò.
• Racionalització: Consisteix a inventar-se arguments racionals per justificar la conducta que exigeix l'Allò.
• Negació de la realitat: Consisteix a negar un fet de la realitat o bé a deformar aquesta realitat.
• Projecció: Consisteix a veure en els altres sentiments o idees pròpies d'un mateix, però que no es volen acceptar.
• Regressió: Davant d'una dificultat o situació inesperada, els nens o adults tenen comportaments propis d'èpoques anteriors.
• Reacció: Es tracta de manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte reforçat.
• Sublimació: Consisteix a canviar l'objectiu de les pulsions (instints) cap a finalitats que siguin socialment acceptades.

Sigmund Freud: Biografia

Sigmund Freud: Va néixer a Moràvia (actual República Txeca) al 1856. Era el gran de sis germans, venia d'una família de pocs recursos, però se'n van sortir perquè Freud anés a la universitat. La seva família es trasllada a Viena quan ell tenia 4 anys. Al 1885 es trasllada a París on amplia els seus estudis de psiquiatra i treballa amb Charcot (neuròleg francès). Desenvolupa a Viena la major part de la seva activitat professional. Emigra a Londres fugint del nazisme (1938), i mor enganxat a la cocaïna.

Obres destacades de Freud

• Estudios sobre la histeria (1895)
• La interpretación de los sueños (1900)
• Sobre el mecanismo psíquico del olvido (1898)
• Tres ensayos sobre la vida sexual (1905)
• El chiste y su relación con el inconsciente (1905)
• Totem i tabú (1912)
• Más allá del principio del placer (1919)
• El "yo" y el "es" (1923)
• El humor (1928)
• El porvenir de una ilusión (1927)
• Esquema de psicoanálisis (1938)

El malestar en la cultura

El malestar de la cultura: Afirma que la civilització, la cultura impedeix que l'ésser humà satisfaci els seus impulsos i per tant no és feliç. D'altra banda, Freud reconeix que la repressió que exerceix la cultura sobre aquests instints és la base de la civilització. És el lligam entre l'ésser humà i el déu amb el complex d'Èdip i la lluita entre l'amor i l'odi davant de la figura del pare. De fet, Freud afirma que Déu és una substitució del pare que s'ha perdut en el complex d'Èdip. Quan la persona adulta ja no té protecció, se sent dèbil davant del món i busca en el déu la seguretat que tenia de petit. Quan l'adolescent comença a qüestionar la figura del pare, comença a qüestionar la figura de Déu.

Complex d'Èdip

Complex d'Èdip: Odi envers el progenitor del mateix sexe perquè és un rival que competeix per l'atenció de l'altre.