Psicologia de l'Afectivitat i el Jo: Conceptes i Teoria de Hume

Afectivitat: Classes d'Afectes

En viure en contínua relació els humans amb altres humans i compartir circumstàncies negatives i positives, això no ens deixa indiferents, sinó que ens provoca estats afectius.

Aquests estats afectius, segons la intensitat i la durada, es classifiquen en sentiments, emocions i passions. Els estats afectius més bàsics són el plaer i el dolor.

Els Sentiments

Són estats afectius estables que poden condicionar el nostre comportament, però que són controlables. Són molt subjectius en funció de la cultura i l'experiència de cadascú. Són exemples de sentiments: l'enveja, l'amor, l'amistat, l'odi, la confiança, el menyspreu.

Les Emocions

Són més sobtades i puntuals, menys duradores però més intenses que els sentiments. Generalment van acompanyades de manifestacions corporals (suor, batec del cor). Són exemples d'emocions: la vergonya, l'alegria, la por.

Les Passions

Són sentiments o emocions molt intensos, difícils de controlar, que porten els individus a comportaments irracionals o inconvenients. Són exemples de passions: una gelosia excessiva o un enamorament molt fort. També pot ser passió allò que se sent per una feina, un esport o un ideal.

Què és el Jo?

El centre integrador que unifica totes les activitats psíquiques és el jo. El jo és el que percep, organitza, recorda, pensa, valora, decideix i sent.

Característiques del Jo

• Cadascú de nosaltres és un jo únic i té consciència de si mateix.
• El jo és permanent malgrat tots els canvis que patim al llarg de la nostra vida.
• Cada jo té la seva pròpia història: neix amb l'aparició de la consciència en l'infant i evoluciona amb les experiències i circumstàncies.
• El jo es forma en constant relació amb els altres; cada jo s'enriqueix relacionant-se amb els altres.

Teoria de Hume sobre el Jo

Fins ara, tots els criteris sobre el jo eren de caire objectiu: el jo en tercera persona.

Hume planteja que potser el jo és una il·lusió o no té una identitat estricta.

La concepció subjectiva del jo que inicia Hume adopta un punt de vista en primera persona o subjectiu: la identitat personal és quelcom que pot ser conegut des de dins, des de l’experiència subjectiva.

La identitat d’una persona es va definint a mesura que va vivint, recordant el que viu i construint una “narració” sobre la seva vida.

El jo no seria un objecte, sinó el fonament de la continuïtat psicològica.