La psicologia de la crueltat a la guerra: deshumanització i obediència

La psicologia de la crueltat a la guerra

Les condicions que se solen donar en els actes de crueltat a la guerra són sorprenents. Els homes, en convertir-se en soldats, es comporten d'una manera que assassinen a altres sense cap consideració en absolut, per cap raó personal, sense cap rancor.

El soldat, quan mata i fa accions cruels, existeixen 4 punts febles en la senzilla cadena imaginativa que va del "jo" al "tu":

• "Jo": Destrucció del "jo" del soldat. A través del descobriment de com se sent ell, comença a imaginar que la resta deuen sentir de forma semblant: el seu "jo" es converteix en el model del "jo" dels altres. Per què els soldats no tenen aquesta sensibilitat? Perquè se la destrueixen al camp d'entrenament abusant-ne físicament, verbalment, humiliant i decepcionant.
• "Les meves accions": Una persona pot escollir, atribuint-se el dret, el deure de l'autodeterminació i de l'autocrítica. Els soldats perden el seu dret a decidir, ja que en els camps d'entrenament els inculquen una certa obediència i exigència. Així, l'obediència absoluta allunya el soldat de l'autocrítica. Ja no ha de preguntar-se res sobre les "seves" accions perquè les seves accions es converteixen en les accions "d'ells".
• "Afecte": Les persones aprenen paraules com dolor, amor, por, que es converteixen en una forma d'explorar la ment de la resta i la seva pròpia. Les paraules poden actuar per si soles sobre els seus propis sentiments com un estímul. El llenguatge del soldat ja no és un llenguatge afectiu. Els enemics són eliminats. Així, el llenguatge de la guerra es converteix en una tapadora i una forma de referir-nos al dolor i a la mort sense parlar realment d'ells.
• "Tu": Tu ets un altre ésser humà. Es té l'expectativa que es tinguin sentiments semblants al del "jo". Però, per a un soldat, aquest altre ésser humà no té aquests sentiments. Al camp d'entrenament els desprenen una aroma racista fent que la víctima sigui un ésser diferent. Així, la víctima és assassinada en la ment del soldat, fins i tot abans d'assassinar-la amb la seva pistola.

Les condicions que se solen donar en els actes de crueltat en temps de pau recauen en la instrucció. En temps de pau, una societat agafa a un home jove normal i el transforma en una persona amb responsabilitat convertint sempre a la persona en una màquina: separat de la resta per les costums i el llenguatge, exercint autoritat i acceptant-la.