Psicologia de l'Educació: Objecte d'Estudi i Variables Clau

Objecte d'Estudi de la Psicologia Educativa

La Psicologia de l'Educació estudia les variables psicològiques i les formes d’interacció entre elles que intervenen i fan possibles els processos d’ensenyament-aprenentatge en diverses situacions educatives (educació, ensenyament-aprenentatge i instrucció).

Les variables objecte d'estudi són: subjectes, continguts, context, interacció, avaluació.

1. Subjectes

Es refereix a les persones que aprenen i les persones que ensenyen, incloent les variables de la personalitat.

Estudi de les variables psicològiques intrapersonals i les seves interaccions.

S'analitza la influència bidireccional de la motivació.

2. Continguts

Aprenem al llarg de tota la vida.

Tipus d'Aprenentatge

• Aprenentatge de tipus acadèmic: llegir, escriure, matemàtiques...
• Aprenentatge no acadèmic: vestir-nos, comprar per internet, posar benzina...

Tot aprenentatge té un requisit psicològic: els objectius. Es classifiquen en:

Objectius de l'Aprenentatge

• Cognitiu
• Afectiu
• Motriu

També podem classificar segons el tipus de coneixement:

Tipus de Coneixement

• Declaratiu
• Procedimental
• Actitudinal

Factors clau a considerar en relació amb els continguts:

Factors Clau en l'Ensenyament

Ordre d’Ensenyança (Seqüència)

Es basa en taxonomies (organització i jerarquia dels objectius d’aprenentatge) i anàlisi de tasques (desglossament de les diverses tasques implicades en un aprenentatge).

Nivells de Maduració i Desenvolupament

Són els nivells necessaris i adients de l’alumne per realitzar l’aprenentatge. Es planteja a quina edat és convenient aprendre o realitzar l’aprenentatge.

Mecanismes a Activar

Es refereix a les teories de l’aprenentatge més adients. Permet triar els mètodes instruccionals que resultaran més encertats per potenciar els aprenentatges.

Com Cal Ensenyar (Transferència)

Es basa en la teoria de la transferència de l’aprenentatge. Busca el màxim benefici de l’E-A, aprofitant l’aprenentatge après per fer-ne un de nou.

És molt important l’ordre i la seqüència. Dependrà de la maduresa del subjecte. Els mecanismes que activem i la transferència que utilitzarem seran claus.

3. Context de l’Ensenyament-Aprenentatge

Temps de Dedicació a la Tasca

No només valorar la quantitat de temps, sinó l’aprofitament del temps disponible. La disposició i la seqüència de temps destinats a l’E-A serveixen per veure si hi ha fatiga, si aquesta afecta la tasca. El cansament afecta més a matèries que requereixen més atenció sostinguda.

Espai

• Quantitat d’espai disponible (amplitud i densitat): Temperatura, accés a material, lliure moviment...
• Distribució dels estudiants i el mobiliari (pot afavorir o interrompre).
• Grandària del grup classe: És un dels factors més importants. Afecta la possibilitat de corregir errors, la disponibilitat del material, la supervisió dels treballs dels alumnes...

Recursos Tecnològics

Poden enriquir els processos d’E-A. Cal una utilització molt acurada. És important la congruència de la tecnologia amb les característiques i necessitats de l’aprenentatge. També poden arribar a interferir en l’E-A.

Metodologies Instruccionals

El context de les activitats. El més important és que la metodologia emprada estigui en consonància amb el contingut que s’ensenya o aprèn.