Psicologia de les emocions i intel·ligència emocional

Què són les emocions?

Les emocions són impulsos voluntaris i orgànics com a resposta a estímuls de l'ambient, que indueixen sentiments que desencadenen conductes de reacció automàtica. Són una experiència interna que es manifesta externament i poden ser positives o negatives.

• Còlera/ira: Frustració, agressió. La frustració marca les distàncies amb els altres i indueix els límits.
• Miedo: Perill, situació desconeguda. Protecció, fugida, evitació.
• Alegria: Assoliment d'algun objectiu o estimulació.
• Tristesa: Desànim. Desactiva l'organisme en situacions difícil però permet una posterior recuperació.
• Rebuig, fàstic: Reacció fisiològica que genera respostes d'evitació davant de situacions desagradables.
• Sorpresa: Reacció davant d'allò nou que focalitza l'atenció i l'exploració.

Estímuls i manifestació de les emocions

Els estímuls i la manifestació de les emocions es divideixen en:

• Externs: Provenen del món exterior; es reacciona amb por o alegria.
• Interns: Es produeixen a nivell cognitiu, s'imagina una situació agradable o desagradable.

Els organismes vius disposen de mecanismes de percepció per conèixer els estímuls per a la seva supervivència. Les emocions no es poden controlar. Els processos cognitius determinen les emocions en funció de cada estímuls.

Desenvolupament emocional

Les emocions porten un conjunt de creences que fan valorar i percebre les diferents situacions a la vida. No neixem amb emocions totalment desenvolupades. Les emocions canvien segons el nostre desenvolupament. Hi ha diferències individuals amb canvis de l'edat. Les reaccions positives i negatives depenen de processos interns del nen. Diferents agents socials estan atents a les necessitats emocionals del nen. Tot està estretament relacionat amb la intel·ligència emocional.

Components de la intel·ligència emocional

• Autoconeixement emocional: Conèixer les nostres emocions i els efectes que produeixen en cadascú. Conèixer l'estat d'ànim influeix en la conducta.
• Autocontrol emocional: Ajuda a no deixar-se portar; l'emoció és passatgera.
• Automotivació: Dirigir emocions cap a un objectiu concret permet mantenir la motivació.
• Reconeixement d'emocions alienes: Les relacions es basen en la comunicació no verbal inconscient.
• Relacions interpersonals: Tenir bones relacions interpersonals és molt important.

Motivació i conducta

La motivació és la causa que mou a una persona a actuar de certa manera. No totes les motivacions tenen el mateix origen ni la mateixa intensitat.

• Motivació externa: Prové de l'exterior i es basa en reforços.
• Motivació interna: Induïda per la mateixa persona, és autoimpuesta i mantinguda pel reforç de veure èxits.

Teoria del reforç

Considera que les accions passades produeixen variacions en actes futurs a través d'un procés cíclic que es pot expressar així: els individus repeteixen aquelles conductes amb conseqüències positives (reforç positiu). La conducta amb conseqüències negatives tendeix a no ser repetida.

Piràmide de Maslow

La necessitat és font de motivació. Es tracta d'una jerarquia de necessitats organitzades en 5 categories:

• Necessitats bàsiques (fisiològiques): Fam, son. Un cop satisfetes, sorgeixen les següents.
• Necessitats de filiació: Les necessitats fisiològiques ja estan cobertes; l'individu necessita cobrir altres necessitats com l'amor.
• Necessitat d'estima: Necessitats de respecte i estima cap a un mateix (autoestima) i per part dels altres (prestigi).
• Necessitats d'autorrealització: Necessitats d'autosatisfacció, que varien segons les persones.