Psicologia i evolució humana: cognició, ment i conducta

Psicologia, evolució i cultura humana

2 grans explicacions: preevolucionisme: teories viduals de les religions; creació, producció del no-res; misteri, ni raó ni procediment; fixisme, anàlisi de les veges creades amb la matèria morfològica i aspecte, no admet canvi.

Evolucionisme: 1859, origen de les espècies, teoria de l'evolució, segons canvis d'adaptació, gen, mutació i selecció natural. Mutació: canvi del codi genètic a l'atzar. Selecció natural: mutació per adaptació.

Homínids: canvi de l'era dels 2 milions d'anys. Primers indicis: homosàpiens, primer homínid. Clima càlid i plujós, edat quaternària, glaciacions i períodes interglacials, sabana. Primer arbori desaparegut.

Característiques: bipedisme, al·libi de les mans, capacitat cranial, visió binocular. Capacitat simbòlica, capacitat de substitució de signes per sorolls. Adquisició d'autoconsciència. L'humà és inacabat: aprèn; vessant natural biològic (animal), imitació, no acumulació, cultura fragmentada.

Vessant cultural: fase formativa, conjunt de coneixements i informació relacionada amb la supervivència, adaptació, aprenentatge social. Per llengua, imitació i acumulació.

Diversitat cultural: la cultura s'adapta a l'entorn; diferents entorns = diferents cultures. Hi ha grups amb diversitat cultural, diversitat cultural per a segles XIX i XX (revolució industrial, colonialisme).

Contagi cultural: adquisició informal cultural per un grup diferent. Globalització cultural.

Actituds

Etnocentrisme: jutjar els elements d'una cultura amb principis i valors d'una altra. La que jutja s'autoassumeix normal.

Racisme: interpretació del paper superior de la nostra cultura respecte a la superioritat racial.

Xenofòbia: menys rebuig al que és diferent.

Relativisme cultural: cap cultura pot ser jutjada des dels principis d'una altra. Totes tenen valor en si mateixes. És consegüentment bona si permet l'adaptació a l'individu; excés, passivitat, permissivitat.

Universalisme: relació, coexistència basada en valors i principis mínims.

Interculturalitat: barreja cultural fruit de la possibilitat; promoure l'intercanvi d'informació.

Somni i conjunt de reaccions davant l'estímul

Comportament: conjunt de respostes davant l'estímul, reaccions internes (vida psíquica) i externes (condicions). Psique: operació interna de l'individu, reconeix la voluntat. Plató: immaterial, accés a un altre món. Cristianisme: ànima. Parlem de ment.

Intenció: operació buida; noveurenitocar, apunt a objecte però no son; estats neuròtics, deshabituació, son, recordança.

Intimitat: accés exclusiu per qui la posseeix.

Sigmund Freud: teoria psicoanalítica. Ment = conscient + inconscient (la ment no controlada, causa condicionants). Neix el conjunt institucional (força que vol ser satisfeta); cultura i educació: reprimim. Representació: somnis, errors, sublimació (desviació d'instint cap a objectes socialment acceptats, agressius).

Facultats cognitives

Facultat cognitiva: procés que capta i entén el món.

Sensació: contacte terminal nerviós sentit i energia externa que excita. No és ment, és facultat passiva; passa informació no mental.

Percepció: s'produeix l'entesa. Facultat activa, identifica, interpreta i ordena la informació de la sensació.

Lleis de la Gestalt: si percep errors, il·lusions òptiques.

Memòria: funció cerebral que emmagatzema informació i recupera sensacions necessàries per a l'objecte.

Oblit: si no es bloqueja tanta informació.

Durada: memòria a curt termini, instantània, a llarg termini.

Qualitat: mecànica, no entenem, a curt termini; significat, entenem, a llarg termini.

Imaginació: crear realitat no existent. Exclusiva humana; reproducció, superposar imatges de memòria que no han estat juntes.

Fantasia: crea realitat nova a partir de la definició d'imatge.

Intel·ligència: capacitat d'adaptació a circumstàncies noves; utilitza coneixement adquirit en processos d'adaptació anteriors. Resoldre problemes, nombre humà per adaptar-se. Cap plàstica. Matèria grisa: neocòrtex, capes de neurones cerebrals humanes; neurona no especialitzada.

Estat afectiu: reacció a la captació del món.

Sentiment: intensitat + durada.

Emoció: alta fisiologia, baixa intensitat, control mitjançant entrenament.

Passió: més intensitat, més durada. Alta fisiologia que pot comprometre la supervivència.

Concepcions filosòfiques de l'ésser humà

Dualisme: Plató descriu l'humà = matèria (cos) + ment/ànima (immaterial). Problema: no hi ha evidència de com l'ànima ocupa el cos.

Monisme: humà unit i indivisible. Reducció: només som matèria. La ment és activitat del cervell. Problema: ment i cos no van a la par.

Personalisme: Mounier, 100% cos i 1000% esperit; fenomen físic i mental.

Conducta: reacció inobservable davant l'estímul de l'entorn.

Instint: tots els individus reaccionen igual davant el mateix estímul.

Aprenentatge: resposta diferent a la matèria estímul. Conductisme: conductes apreses per premis i càstigs (John Watson i Pavlov). Mecanisme d'associació: fixem conductes associades a estímuls positius, o associades a negatius. L'entorn modela la conducta.

Trets de la conducta humana

Inadaptació: l'entorn és un repte que obliga a actuar. Rep estímuls i forma resposta. Conducta: conseqüència de la inadaptació.

Plasticitat: modelable; aprenem i desaprenem.

Insatisfacció: passa la vida desitjant.