Psicologia de la Motivació i les Emocions: Teories i Afrontament de l'Estrès

La Motivació: Definició i Tipus

La motivació és el mòbil que incita, manté i dirigeix l’acció d’un subjecte per a assolir determinats objectius.

Característiques de la conducta motivada

• És propositiva: Està orientada i dirigida a una meta que l’individu vol assolir.
• És forta i persistent: Els individus gasten quantitat d’energia per a assolir l’objectiu que es proposen i superar els obstacles descoberts en el seu camí.
• Els motius estan organitzats jeràrquicament.
• Els motius poden ser comprensibles o inexplicables, conscients o inconscients, extrínsecs o intrínsecs.
• L’ésser humà mai no està satisfet, sempre està desitjant coses noves.

Tipus de motius

• Motius biològics: De base biològica, són mancances de l’organisme, producte de certs estats de privació i tendeixen a satisfer necessitats biològiques (p. ex., la fam, la set).
• Motius socials: Són necessitats apreses, que es desenvolupen en el contacte amb altres persones, i estan determinats per la societat i la cultura (p. ex., motivacions d’èxit, afiliació i poder).

Teories de la Motivació

Teoria de la reducció de l’impuls de C. Hull

Aquesta teoria es basa en el concepte d’homeòstasi per a explicar l’estat biològic dels organismes quan es produeix una necessitat (menjar, aigua, sexe, son, etc.). El desequilibri intern crea un estat de necessitat, que fa aparèixer l’“impuls”.

Teoria humanista de Maslow: “L’home autorealitzat”

Maslow sosté que és absurd aplicar a l’home les dades obtingudes en l’estudi dels animals i que les necessitats fisiològiques no són un model per a les necessitats humanes superiors.

Teoria cognitiva de Heider

Considera que les accions humanes estan causades per dues classes de forces: personals (internes) i ambientals (externes), que poden ser estables o inestables.

Forces personals

• La capacitat: Consisteix en les habilitats físiques i psíquiques exigides per a fer una acció.
• La motivació: Està composta de dos elements: la intenció (component direccional de la motivació) i l’esforç (component quantitatiu, i suposa el grau en què la persona intenta [assolir l'objectiu]).

Forces ambientals

• Estables: Són duradores en el temps i es mantenen constants. La dificultat de la tasca és constant fins que s’acaba l’acció.
• Inestables: Són transitòries, com la sort, que afecta els resultats de l’acció.

El Món de les Emocions

L’emoció és un impuls involuntari, originat com a resposta als estímuls ambientals, que provoca sentiments i conductes de reacció automàtica en els éssers humans.

Robert Plutchnick exposa la “roda de les emocions” per a distingir entre emocions primàries i complexes.

Components i funcions de les emocions humanes

• Respostes fisiològiques: Preparen l’organisme per a adaptar-se a l’ambient.
• Estats afectivosubjectius: Pels quals sentim d’una manera determinada: tristos o alegres.
• Expressives: Perquè amb gestos facials i corporals comuniquem els nostres sentiments als altres.
• Funcionals: Perquè sorgeixen com a resposta a successos importants per als motius i interessos de l’individu.
  • Funció adaptativa: Les emocions consisteixen en una reacció específica davant una situació; regulen l’estat intern de l’organisme per a estar preparat i actuar.
  • Funcions socials: Les emocions també serveixen per a adaptar-nos a l’ambient social.

Teories sobre la conducta emocional

• Teoria de William James i Karl Lange: L’emoció s’esdevé després que el còrtex cerebral rebi els senyals dels canvis en el nostre estat fisiològic. La base de l’emoció rau en la percepció de les sensacions fisiològiques.
• Teoria de Cannon i Bard: Defensen que l’activació fisiològica i l’expressió emocional són simultànies i no es produeixen una darrere l’altra. Els individus no sempre són capaços de percebre els canvis interns i, no obstant això, tenen experiències emocionals.
• Teoria cognitiva de Stanley Schachter: Defensa una teoria fisiologicocognitiva de les emocions. Assenyala que els canvis corporals són necessaris per a experimentar emoció, però no suficients, perquè un estat emocional depèn de dos factors: l’activació fisiològica i la interpretació cognitiva de la situació.

La Frustració i l’Estrès

La Frustració

La frustració és una experiència emocional desagradable, induïda per la retirada de recompenses, i produeix tristesa, decepció i ràbia.

Causes de la frustració

• Insuficiències físiques o psicològiques (manca d’alçada, excés de timidesa).
• Obstacles físics o socials.
• Demora en el reforçament.
• Extinció del reforçament.
• Conflictes: Hi ha diversos motius incompatibles que interfereixen en la conducta del subjecte, que expressa no saber què fer.

L’Estrès

L’estrès es produeix per l’intent de l’organisme de protegir-se de les pressions físiques i emocionals o en situacions de perill. És un fenomen que sorgeix quan les demandes de la vida sobrepassen la resistència de l’individu.

Situacions que originen estrès

• Incertesa.
• Canvi.
• Sobrecàrrega dels canals de processament.
• Falta de conductes o habilitats per a afrontar i manejar una situació imprevista, com tenir una malaltia crònica.

Estratègies per a afrontar l’estrès

• Relaxació.
• Exercici físic.
• Dieta saludable. Evitar l’automedicació i l’abús d’alcohol i drogues.
• Tenir cura dels propis pensaments, ser assertiu i organitzar el temps.
• Procurar tenir expectatives realistes i no intentar ser perfecte.
• Aprendre a avaluar les situacions amb calma.
• Compartir les pròpies emocions amb la família i els amics.
• Anticipar les situacions estressants i cercar el suport social d’altres persones que estiguin en la mateixa situació.
• Procurar veure els canvis com a reptes positius i no com a amenaces.
• Conrear el sentit de l’humor.