Psicologia Profunda: Somnis, Cultura, Jung i Humanisme
Els Somnis: Manifestacions de l'Inconscient
Els somnis són manifestacions de l’inconscient i, per tant, són un camí privilegiat per conèixer l’inconscient de les persones. Sovint, els somnis són desitjos de l’inconscient, de l’Allò, que no poden ser acceptats pel Jo o el Superjò.
El contingut manifest és allò que recordem d’un somni. El contingut latent són realment els desitjos de la persona que volia manifestar en el somni. És a dir, que els somnis són censurats pel Jo i el Superjò. Allò que somiem, el contingut manifest, és diferent d’allò que realment significa el somni, el contingut latent.
La Cultura i la Civilització segons Freud
La Religió com a Il·lusió i el Complex d'Èdip
La religió és una il·lusió que comença en els pobles primitius com una actitud davant de fenòmens inexplicables. Freud també relaciona el lligam entre l’ésser humà i Déu amb el complex d’Èdip i l’ambivalència d’amor-odi que s’experimenta davant de la figura del pare. De fet, Freud afirma que Déu és una substitució del pare que s’ha perdut en el complex d’Èdip.
Per aquest motiu, a l’adolescència, molt sovint, es produeixen crisis religioses de manera paral·lela a les crisis de relació amb els pares. Quan l’adolescent comença a qüestionar la figura del pare, sovint qüestiona també la figura de Déu.
Cultura, Repressió i Neurosi Social
La civilització, la cultura, impedeix que l’ésser humà satisfaci els seus impulsos i, per tant, no és feliç. D’altra banda, Freud reconeix que la repressió que exerceix la cultura sobre aquests instints humans és la base de la civilització. Gràcies a aquesta repressió existeixen els grans llibres, les obres d’art i la música.
El preu d'aquesta civilització és l'acceptació de moltes prohibicions i normes morals que reprimeixen els nostres instints. En aquest sentit, Freud creu que l'ésser humà primitiu era més feliç, tot i tenir menys poder i seguretat. Freud accepta que, sense les normes (el Superjò fixat per la societat), l'agressivitat de l'ésser humà posaria en perill la convivència.
Ara bé, aquesta estructura comporta que la nostra cultura sigui neuròtica, ja que sempre s'està lluitant entre la força de l'instint i la repressió del Superjò, la qual cosa genera el complex de culpabilitat.
Carl Jung: L'Inconscient Col·lectiu i els Arquetips
L'Inconscient Col·lectiu
Partint de les tesis de Freud, Jung elabora un nou concepte d'inconscient: l'inconscient col·lectiu. Aquest és un substrat comú als humans de tots els temps i llocs del món, constituït per símbols primitius amb els quals s'expressa un contingut de la psique que està més enllà de la raó.
Jung tracta d'entendre aquest inconscient col·lectiu per mitjà de les seves manifestacions, les quals considera que remeten a diferents patrons de conducta, els anomenats arquetips.
Els Arquetips Junguians
Els arquetips són definits com maneres diferents en què l'ésser humà pot experimentar el món i autopercebre's; és a dir, un ventall determinat de conductes possibles que afecten emocionalment la consciència. Són universals i actuen en tots els humans.
- Ànimus
- Ànima
- Mare
- Pare
- Persona (màscara)
- Ombra
- Heroi
- Savi
- Trickster
Psicologia Humanista: Autoconeixement i Desenvolupament
Principis Fonamentals de la Psicologia Humanista
La psicologia humanista es presenta com una alternativa tant a la psicoanàlisi ortodoxa com al conductisme. A aquest darrer, l'acusa de parlar molt de la conducta, però gens dels sentiments de la persona. Els humanistes consideren que això darrer és cabdal si volem realment copsar les motivacions del comportament humà.
De fet, ells pretenen “humanitzar” la psicologia, en un context social (dècada de 1960) força marcat pel materialisme i la progressiva deshumanització de l'individu. Consideren altres enfocaments limitats en la seva aplicació als humans. És emotiva i moral, i prefereix treballar amb propostes filosòfiques en l'àmbit terapèutic.
La psicologia humanista considera que l’ésser humà és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal.
La Teràpia No Directiva
La idea és que el pacient, assistit pel professional, a la llarga assoleixi un autoconeixement que li permeti esdevenir terapeuta de si mateix. És el que s'anomena teràpia no directiva: el psicòleg no imposa, sinó que acompanya el pacient i li dona eines per conèixer-se millor.
Abraham Maslow i la Teoria de la Personalitat
Maslow, amb la seva teoria de la personalitat, proposa:
- No som dolents per naturalesa.
- Hem de deixar que la nostra naturalesa es desenvolupi.