Qualificació laboral en el capitalisme: augment o disminució?

Qualificació laboral: augment o disminució?

Tres postures que qüestionen els canvis en la qualificació dels treballadors en el sistema capitalista.

Autors del Capital Humà: l'escola optimista

• Sostenen que és necessari invertir en l'educació i la formació per als treballadors.
• Consideren les persones com una font de riquesa i, per tant, és necessari invertir en l'ensenyança.
• El valor d'aquestes persones qualificades en l'organització empresarial augmenta en haver-hi una educació prèvia dels treballadors.

Resultat: es genera un canal de mobilitat, a més d'un creixement econòmic.

H. Braverman: l'escola pessimista

• Argumenta que les innovacions tecnològiques i l'automatització del procés de treball desqualifiquen els treballadors.
• H. Braverman no s'oposa als avantatges tecnològics, sinó que creu que són un mal necessari per al progrés de la humanitat.

Els empresaris s'aprofiten del domini que els atorguen les innovacions tecnològiques per atribuir-se a ells mateixos el control i la direcció dominant (capitalisme).

• Des del seu punt de vista, hi ha una desqualificació en els treballadors:
  • Per l'exigència d'un menor grau de coneixements per al seu treball.
  • Se'ls treu tot el coneixement previ i se'ls instrueix per realitzar un treball concret (moviments determinats).
• La postura de H. Braverman es relaciona amb l'Organització Científica del Treball (Taylor) per definir el procés portat a terme pel capitalisme.

Així doncs, assenyala que existeix una disminució de les qualificacions, perquè l'objectiu del taylorisme era que els treballadors perdessin la seva capacitat de decisió i de control sobre el seu propi treball i la manera de desenvolupar-lo.

Postura contingent o mixta: l'escola de S. Wood i Spenner

• Recopila elements de les teories sobre la qualificació i la desqualificació.
• La majoria de treballadors estan desqualificats per les innovacions tecnològiques.
• Els autors afirmen que les innovacions tecnològiques tendeixen a desqualificar les tasques directes de producció.

D'altra banda, incrementen i estimulen les tasques auxiliars relacionades amb el manteniment, la instal·lació i la programació. Això provoca canvis en l'Organització Científica del Treball (OCT), el procés de producció i/o la gestió de la mà d'obra. El concepte és polisèmic, ja que pot tractar sobre el procés productiu, l'organització del treball, els sistemes de comandament, etc. La tecnologia és una eina que ajudarà a la flexibilitat, facilitant-la i contribuint a donar més flexibilitat a les empreses.