Quim Monzó: Obra, Estil i Trajectòria Literària
Trajectòria i context de Quim Monzó
Quim Monzó té obres en català i en castellà. Ha estat traduït a més de 15 llengües. Ha escrit columnes d'opinió en diversos diaris, com “El dia del senyor” i “Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn”, i ha col·laborat en ràdios catalanes.
Quim Monzó pertany a la literatura actual (1975-Actualitat). Contrasta amb la literatura de postguerra, ja que es troba més llibertat per a les llengües diferents al castellà i augmenta la quantitat i la qualitat de les obres en català.
Les tres èpoques de l'obra de Quim Monzó
Podem classificar l’obra de Quim Monzó en tres èpoques principals:
Primera etapa: Textualisme i experimentació
La primera època en la qual destaquen la influència del textualisme, les expressions pròpies del llenguatge paraliterari i la juxtaposició de frases subordinades. Destaquen obres com:
- “L'udol del griso al caire de les clavegueres” (novel·la de 1976).
- “Self Service”, amb Biel Mesquida (recull de contes de 1977).
Segona etapa: Postmodernitat i humor agredolç
En la segona època es produeix un canvi d’orientació de la seua literatura: utilitza la caricatura dels aspectes del món humà, empra elements de la societat postmoderna i combina qüestions humanes. Destaquen les històries lineals i àgils, amb personatges anodins i un humor agredolç. A aquesta etapa pertanyen obres com:
- 1985: L'illa de Maians.
- 1993: El perquè de tot plegat.
- 1996: Guadalajara.
Tercera etapa: Nou costumisme urbà
La tercera etapa inclou referències a la literatura o a escriptors heterònims. Té la voluntat d’apel·lar a una realitat quotidiana i s’aproxima al nou costumisme urbà. Destaquem:
- 2001: “El millor dels mons”.
- 2003: “Tres Nadals”.
- 2007: “Mil cretins”.
Tècniques en les novel·les i influències
En les novel·les de Quim Monzó s'utilitzen tècniques pròpies de la literatura de gènere, un to pròxim a la comèdia, personatges desconcertants i procediments narratius del vuitcentisme. Destaquem Benzina i La magnitud de la tragèdia.
Quim Monzó està influenciat per la narrativa minimalista nord-americana de Robert Coover i John Barth; per autors de l’avantguarda sud-americana com Guillermo Cabrera Infante i Julio Cortázar; per la narrativa catalana de Francesc Trabal i Pere Calders i per la novel·la costumista.
Recursos literaris i estilístics
Els recursos més utilitzats per Quim Monzó són:
- Les onomatopeies, les hipèrboles, la sinestèsia i les metàfores.
- La barreja de llengües i la invenció de paraules.
- La descripció de personatges amb una sola paraula i l'ús de noms absurds.
- Les personificacions, la circularitat i el gènere fantàstic.
- La importància del títol per entendre el contingut i l’ús constant de la ironia.