La racionalitat pràctica: què entenem per acció? Tipus, elements i filosofia pràctica

La racionalitat pràctica: què entenem per acció?

La tasca de la racionalitat pràctica consisteix a comprendre què és l'acció. En el terme acció ens referim aquí a algunes de les coses que fem. Aquestes coses que fem no es consideren accions perquè no les fem conscientment.

Per determinar el que entenem per acció en un sentit més estricte, és convenient realitzar una distinció entre les formes d'acció, atenent al grau de protagonisme que en elles exerceix el subjecte, perquè en el conjunt del nostre comportament conscient hi ha coses que fem intencionadament, voluntàriament, i altres sense adonar-nos-en, com ocorre amb els actes reflexos.

Accions involuntàries

• Forçoses: són les que realitzem per la força. El seu origen és fora de nosaltres i no contribuïm a realitzar-les.
• Per ignorància de les circumstàncies de l'acció.

Accions voluntàries

Són aquelles que tenen el seu origen en la persona que les realitza i, per tant, és responsable d'elles. Una part d'elles són les accions mixtes, que es realitzen per témer un mal major.

A la vista d'aquesta classificació, podem dir que les accions, en sentit estricte, són les conscients i voluntàries, és a dir, les que un subjecte realitza amb la intenció d'aconseguir un fi.

Els elements de l'acció

Perquè es produeixi una acció és necessari que concorrin almenys els següents elements:

Intenció

Si observem la conducta de les persones, ens adonem que tenen tendència a fer algunes coses. La inclinació pot ser inconscient o bé conscient. I en aquest segon cas, encara pot ser:

• Espontània: quan alguna cosa passa, encara que jo no m'ho proposi.
• Assumida conscientment: com comprar-me un llibre.

Les intencions són inclinacions conscientment acceptades que em porten a fer alguna cosa, i constitueixen un element indispensable de l'acció.

Fins i mitjans

Els fins d'una acció són els desitjos que ens proposem realitzar de manera conscient i explícita. El món dels nostres desitjos és sumament curiós. Una acció es qualifica i s'avalua en funció tant dels fins proposats com dels mitjans utilitzats. Considerar que les accions humanes són teleològiques (es realitzen amb un fi) és un requisit indispensable per comprendre-les.

Conseqüències

En una acció cal distingir diverses fases. La primera consisteix a concebre la intenció que pretenem. Si en la darrera fase la intenció es realitza, s'ha efectuat l'acció que volíem. El resultat d'una acció és l'estat final del procés que implica.

En principi, a un subjecte se li pot imputar tant el resultat volgut de les seves accions com les conseqüències previsibles. De les conseqüències imprevisibles, en canvi, no es pot responsabilitzar les persones, tret que siguin culpables de la seva ignorància, és a dir, que haurien d'haver-les previst.

Sentit

El sentit d'una acció és allò que ens permet comprendre per què ocorre i per què s'ha desenvolupat d'una manera i no d'una altra: és allò que la fa comprensible, intel·ligible. Un element del sentit és el fi que l'agent persegueix, però només és un d'ells.

El saber sobre l'acció: saber teòric i saber pràctic

A l'Ètica a Nicòmac, Aristòtil distingeix entre aquests dos tipus de saber ja esmentats:

• El saber teòric és propi de la raó contemplativa o científica, i té per objecte aquells éssers els principis dels quals no poden ser d'altra manera.
• El saber pràctic és propi de la raó calculativa o deliberativa, i s'ocupa d'aquells éssers els principis dels quals sí que poden ser d'altra manera.

Saber moral i saber tècnic

Aristòtil distingeix encara dues classes de sabiduria pràctica: la prudència, que té per objecte l'acció pròpiament dita, i la tècnica, que té per objecte un tipus d'acció que anomenem producció. Les dues es diferencien entre si per:

• Els seus fins. El prudent realitza accions bones en si mateixes i, per tant, no les fa per un fi distint d'elles.
• El tipus de virtut que cal adquirir per realitzar bé aquestes activitats.
• El tipus de bé que proporcionen.

La filosofia pràctica

Des de les seves distintes dimensions, intenta oferir orientacions per a l'acció humana. Aquestes dimensions són, essencialment, les següents: l'ètica o filosofia moral, la filosofia política, la filosofia de l'economia, la filosofia del dret i la filosofia de la religió.

Aquestes cinc dimensions tenen, almenys, quatre elements en comú:

• La reflexió filosòfica se centra en cada cas en un tipus d'activitat que es desenvolupa en la vida quotidiana.
• Parlar d'acció humana implica que ens trobem en l'àmbit del que és possible per a la llibertat.
• El fet de reflexionar sobre accions humanes que històricament estan sotmeses a un canvi continu obliga la filosofia pràctica a redefinir constantment els conceptes i termes dels quals es serveix per comprendre aquesta realitat canviant.
• Finalment, la filosofia pràctica, en tant que filosofia, es distingeix d'altres tipus de saber que estudien l'acció humana pel seu caràcter normatiu.