La Veu en la Ràdio: Característiques, Entonació i Consells per a Locutors

Aspectes Clau de la Locució Radiofònica

Elements Fonamentals de la Locució

Entonació

Resultat de les variacions de to que es produeixen mentre parlem. A la ràdio, depèn del tipus de text que estem locutant. Cal evitar la linealitat entonativa; la locució ha de resultar atractiva i no avorrida.

Ritme

És la velocitat amb què imprimim el discurs. També, en aquest cas, ha d'estar en concordança amb l'esdeveniment per atraure i mantenir l'atenció dels oients. Serveix per recrear estats d'ànim o comunicar diferents sensacions.

Grup Fònic

Unitat verbal sonora amb significat propi.

Actitud del Locutor

Quina disposició té i de quina manera afronta la tasca que se li proposa.

Variables de la Locució i Consells per al Bon Locutor

Consells Essencials per al Locutor

• Demanar temps per preparar el text, si és possible.
• Seure recte per tal de tenir una bona respiració.
• Hi ha d'haver un pam entre la boca i el micròfon.
• Demanar auriculars per sentir-se a un mateix.
• Disposar els papers a la taula per tal de no fer soroll.
• Tenir un bolígraf a mà.
• Portar aigua a sobre.

Connexió i Autoritat:

El locutor ha d'estar connectat amb allò que diu (és a dir, ha de saber de què parla).

Sentit d'autoritat (mostrar-se segur de si mateix).

La Veu en la Ràdio: Característiques i Ús

Introducció a la Veu Radiofònica

Instrument amb el qual els éssers humans es comuniquen. És tot allò que l'oient pot arribar a imaginar.

L'Obscuritat Radiofònica

És absolutament impossible veure res. La veu del locutor ho és tot.

Veu + obscuritat radiofònica = estat d'ànim + físic del locutor

Aquesta és la relació que s'estableix entre l'emissor i el receptor.

Nota: Aprendre a manipular la veu per tal de transmetre allò concret que volem comunicar.

Característiques Fonamentals de la Veu

Quan s'emet, es presenten tres característiques:

• To: Tenen un valor expressiu, però anirà variant en funció de les pròpies variacions que nosaltres introduïm mentre parlem.
• Timbre: (Descrit en detall més endavant)
• Intensitat: (Descrita en detall més endavant)

El To (Freqüència)

Ve donat per la quantitat de moviment que es produeix a les cordes vocals en emetre la veu.

Unitat de Mesura: Hertz (Hz)

Expressa la freqüència a la qual vibra un cos.

• Homes: 80-200 Hz
• Dones: 150-300 Hz

Funcions del To

• Atribuir caràcter i personalitat al locutor.
• Ajuda a construir ambients i escenaris.
• Ajuda a construir situacions d'espai (per exemple, el to agut implica llunyania).
• Provocar sentiments i emocions.

To i Gènere: Veu Greu vs. Veu Aguda

• Homes (veu greu): seguretat, poder, maduresa, virilitat, credibilitat, sensualitat.
• Dones (veu aguda): joventut, alegria, jovialitat, dolçor, familiaritat, infantil, comicitat.

To i Emocions

• Veu greu: tristesa, depressió, melancolia, pessimisme.
• Veu aguda: optimisme, alegria, sorpresa / por, nerviosisme, tensió.

Nota: Els tons baixos són els que més incentiven la imaginació.

La Intensitat (Volum)

Depèn de la potència amb què l'aire surt dels pulmons i colpeja la glotis.

Intensitat i Emocions

• Veu baixa: tristesa, pessimisme, debilitat.
• Veu forta: agressivitat, ràbia / alegria, optimisme, força, energia.

Unitat de Mesura: Decibel (dB)

Exemple: Una conversa normal se situa al voltant dels 50 dB.

Serveix per representar les variacions de l'estat d'ànim i del caràcter d'un personatge.

Intensitat i Distància

• Coses properes: volum alt.
• Coses llunyanes: volum baix.

El Timbre (Color de la Veu)

Ajuda a distingir la veu de les persones.

El timbre depèn dels nostres ressonadors (cavitats bucals i nasals, el vel del paladar, llavis, llengua i dents). Aquests determinen que la veu sigui d'una manera o d'una altra.

Si un pare i un fill tenen timbres similars és perquè la constitució fisiològica dels ressonadors és semblant.

És la característica de la veu més difícilment manipulable; tanmateix, els imitadors demostren el contrari. Aquests alteren la veu, col·loquen la llengua de manera diferent i fins i tot es posen objectes a la boca per tal de modificar el seu timbre.

Característiques del Timbre

• Informa més a nivell imaginatiu sobre el locutor.
• Transmet una sèrie d'impressions (edat, caràcter, sensualitat).
• Mostra els diferents tipus de textures (veu rugosa, dolça...).
• Totes aquestes característiques s'encavalquen i actuen juntes.

Definició: El "color de la veu" fa referència a la combinació dels diferents elements: to, intensitat i timbre.

Ús Correcte de l'Expressió Escrita en Ràdio

• Descripció verbal
• Estructura gramatical
• Frases curtes