Ramon Llull, les Cròniques i Josep Carner

Ramon Llull: El savi il·luminat

• Va ser una figura excepcional.
• Va renunciar a tots els béns materials.
• Va viatjar per gran part del món.
• Va dedicar-se amb passió a la predicació, sobretot al nord d'Àfrica.
• Va escriure en total unes 243 obres.
• Parlava quatre llengües diferents: català, castellà, llatí i àrab.

Les seves obres més importants van ser Vida coetània (1311) i Cant de Ramon (1299). Ell mateix s'autoanomenava Ramon lo Foll o el savi il·luminat.

La literatura historiogràfica: Les cròniques

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, que eren difoses pels joglars. Els joglars eren una gran font d'informació per al poble, però també feien propaganda a favor de les cases reials i els monarques.

Les cròniques són narracions entre la ficció literària i la historiogràfica, que relaten fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia.

El seu objectiu era divulgar fets històrics i enaltir les cases reials. Pretenien ser textos útils per a futurs governants.

Les quatre grans cròniques

• Bernat Desclot
• Jaume I
• Ramon Muntaner
• Pere III

Josep Carner: El príncep dels poetes

• Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.
• Va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres.
• Va col·laborar amb revistes com La Veu de Catalunya.
• Va col·laborar amb l'Institut d'Estudis Catalans.
• Va ingressar en el cos diplomàtic i va viatjar contínuament.

Trajectòria literària

La seva obra es pot agrupar en quatre etapes principals:

Etapa d'iniciació

Va estar influïda parcialment per la poesia modernista i la poètica verdagueriana. Destaquen els llibres: El llibre dels poetes (1904) i Primer llibre de sonets (1905).

Etapa noucentista

Des del 1906 al 1924, es produeix la consolidació de Carner com a poeta i la creació de la figura del dandi que l'acompanyaria sempre. Obres destacades: Els fruits saborosos (1906), La paraula en el vent (1914) i Auques i ventalls (1914). Totes segueixen les pautes del Noucentisme i fan servir la ironia.

Tercera etapa

Relacionada amb la crisi de l'estètica noucentista i la descoberta del postsimbolisme (1925-1939). L'obra més important és El cor quiet (1925), caracteritzada per l'interès per les coses senzilles i la contemplació filosòfica de l'existència.

Quarta etapa

Poesia d'especulació metafísica, representada per Nabí, publicada el 1941. També va ser un gran prosista, amb una valuosa aportació a la normalització de la prosa catalana després de la Renaixença. Destaquen obres com Deu rondalles de Jesús infant (1904).