Ramon Llull i la Predicació al Segle XIII

Ramon Llull i la predicació

Al segle XIII influeixen un conjunt de fets que desencadenaran importants transformacions en el món medieval: les ciutats adquireixen importància davant del món feudal; s’estenen per tot Europa l’arquitectura i l’estil gòtics; es produeix un fenomen de renovació espiritual; i, en l’esperit de croada que viu el món cristià, s'incorpora a la Corona catalanoaragonesa. La Corona catalanoaragonesa, amb la incorporació dels territoris conquerits als musulmans, comença una etapa d’expansió econòmica i militar per tota la Mediterrània.

Biografia de Ramon Llull

Ramon Llull (Mallorca, 1232) era senescal del rei Jaume II de Mallorca. Va abandonar la vida cortesana i va començar una vida religiosa centrada en l’estudi. Va dedicar tota la resta de la seva vida a servir a Déu, predicant la veritat de la fe cristiana, i va escriure més de dues-centes obres. Va estudiar àrab, va fundar escoles de llengües i va fer grans viatges de formació. Va lluitar obsessivament per obtenir el reconeixement i l’aprovació oficial de la seva Art. Ramon Llull va escriure el conjunt de la seva obra entre 1272 i 1315. Va morir lapidat pels enemics de la fe cristiana.

Característiques generals de la seva obra

• 1. Llull comparteix amb l’escolàstica la concepció de la seva Art com un saber global únic.
• 2. Evangelitzar i difondre el pensament cristià en tasca missionera.
• 3. Predomina una cosmovisió neoplatònica: les qualitats del Creador es reflecteixen en la seva creació.
• 4. Es caracteritza per un afany de saber enciclopèdic i el coneixement de quasi totes les parcel·les del saber medieval.
• 5. Va convertir el català en instrument d’expressió de totes les branques del saber.
• 6. L’obra llul·liana està escrita en llatí, àrab, català i occità.
• 7. La fe unida a la raó i els arguments demostrats científicament són les armes de la predicació per a Llull.

Llull i la creació de la llengua literària

La llengua no disposava de paraules suficients per a anomenar una gran quantitat de conceptes, ja que fins aleshores aquests conceptes s’havien expressat en llatí. Això va obligar l’escriptor a dur a terme una tasca de creació lèxica i a buscar paraules noves per poder anomenar-los en la seva llengua.