Ramon Llull: Vida, Obres, Pensament i Prosa Catalana

Trets Essencials i Pensament de Ramon Llull

• Idealista i utòpic: Estava convençut que la seva missió era convertir els infidels. Va escriure idees en àrab per a molts llatins cristians i catòlics per als seus compatriotes.
• Tolerant i liberal: Va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.
• Quan Llull estava frustrat, es retirava a escriure obres narratives i poemes on es reflectia el seu estat d’ànim, fracassos i ambicions.

Llull té 250 títols on tracta temes diversos: filosofia, teologia, lògica, narrativa, etc. La prosa catalana de Llull és perfeccionista i moderna. Aconsegueix això usant un llenguatge flexible per a l'argumentació i crea vocabulari amb diferents procediments: incorpora cultismes i pseudoderivacions, a més de l’ús de mots patrimonials i lul·lians.

Obres Poètiques Destacades

• 'Cant de Ramon': És un llarg poema autobiogràfic.
• 'El concili': És una exposició versificada de consells i expectatives personals davant la celebració d’un concili ecumènic.
• 'Lo desconhort': És una lamentació en forma de diàleg sobre el sentiment de fracàs del seu projecte.

Obres Narratives i Utòpiques

• 'Llibre d’Evast i Aloma i de Blanquerna son fill': És una *novel·la utòpica* on el jove Blanquerna i els seus pares representen un model de vida basat en els preceptes cristians. L’objectiu de Llull era exposar com volia que fos la societat (des de convents fins a la cort papal).

Els personatges provenen de 3 tradicions diferents:

• Religiosa: A través de personatges simbòlics que representen conceptes com ara la fe, la veritat...
• Literària (novel·la de cavalleria): A través de personatges com donzells, cavallers... Aquest tipus de novel·la agradava molt en l’època, per tant, Llull l'aprofita per traçar els elements narratius de la seva novel·la. De fet, Blanquerna és un jove que emprèn vida d'ermità, però pel camí s’enfronta als mateixos problemes que s’enfronta un cavaller.
• Imaginació lul·liana: Blanquerna, Evast, Aloma, entre altres, són personatges que no s’equivoquen perquè estan concebuts des de l’utopisme.

• 'Fèlix o Llibre de les meravelles': És una obra iniciàtica on Fèlix és el pretext per transmetre ensenyaments morals.
• 'Llibre de les bèsties': És una *sàtira social i política* on els animals simbolitzen qualitats i vicis humans.

Objectius i Mètodes de Difusió

L’objectiu de Llull era difondre la doctrina cristiana a través de:

1. Fer tasca missional: conversió dels infidels al cristianisme.
2. Redacció de llibres on intenta transmetre les idees de l'Art.
3. Creació d’escoles de llengües orientals per formar missioners.

L'Esperit Didàctic i Estructural

La vocació missional de Llull el va dur a convertir-se en escriptor. Volia escriure per transmetre la paraula de Déu, és a dir, defensava l'esperit didàctic. Aquest esperit didàctic es reflecteix de diferents maneres:

• La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó.
• Una estructura en cercles concèntrics, en la qual unes obres estan dins d'altres, per remarcar la idea central del discurs (Exemple: 'Llibre d’Evast i Aloma' conté el 'Llibre d’Amic i Amat').
• Introducció d’elements autobiogràfics. Cal destacar l'aparició de provençalismes i temes d'amor cortès.

El Proselitisme i l'Ús de les Llengües

Proselitisme: Voluntat d'arribar al nombre màxim de lectors. Aquesta voluntat és la que impulsà Llull a conèixer i fer servir diverses llengües. Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal:

• Llatí: Perquè era la llengua de cultura, la de les universitats i els centres més importants d’Europa.
• Àrab: Perquè era la llengua dels infidels, i per convertir-los ho havia de fer a través d’aquesta llengua.
• Català: Perquè era la seva llengua pròpia i li interessava transcendir més enllà de les minories cultes.
• Provençal: Perquè era una llengua de la poesia trobadoresca amb la qual també va escriure.

Nota: Només es conserven les obres en català i llatí.