Raó, Emocions i Intel·ligència Humana
Éssers intel·ligents
Som fruit d'una llarga història evolutiva fins a arribar als homo sapiens, amb èmfasi en les nostres capacitats cognitives, allò que genèticament és la intel·ligència. L'ésser humà és intel·ligent perquè pot escapar de les subjeccions del medi i contemplar el món. Les nostres produccions característiques serien: l'art, la filosofia, la religió i la ciència, i el que ho fa possible és la raó i la imaginació.
Raó i llenguatge
La paraula "lògica" ve de "logos", paraula que és alhora idees i pensament o llenguatge. Aristòtil diu: "el que separa els humans dels animals és la capacitat de parlar". Els animals tenen veu, però utilitzen sons per avisar dels perills o comunicar-se. Els humans disposem de paraula, que serveix per a referir-nos no només a accions sinó a tipus d'idees abstractes. Descartes li dona la raó. Diu que el fet que els animals no parlin indica que estan mancats de raó. L'ésser humà que pensa és l'ésser que parla i sembla un tret específicament humà. El llenguatge humà és un sistema de signes oberts, no només és apte per comunicar-nos sinó per expressar qualsevol idea o pensament. És el millor mitjà per transmetre l'experiència personal.
Els abismes de l'inconscient
El descobriment de l'existència d'estructures internes que influeixen decisivament en la nostra conducta va marcar un abans i un després en la concepció que tenim de nosaltres mateixos. Freud diu que la consciència no és sinó la punta de l'iceberg de la nostra personalitat. Per sota d'ella està l'inconscient, constituït per una amalgama d'impulsos irracionals. Aquests impulsos són vigilats per la censura i per l'ideal del jo, instància moral producte de prohibicions i normes. La pressió ferotge que la censura exerceix contra aquests impulsos seria responsable dels conflictes psíquics.
Entre la raó i el desig
Les idees de Freud són discutibles. El desig té en la vida humana un paper tan important com la raó, obtenim l'energia que ens mou a actuar, encara que aquesta energia sigui canalitzada després pel nostre jo racional. Els somnis o les manifestacions patològiques ja no són percebudes com a anomalies inexplicables, sinó com a símptomes del combat aferrissat que mantenen la raó i els instints.
Raó i emocions
Els afectes són determinants
La raó per si sola no pot explicar la gran complexitat de la vida humana. L'afectivitat són els sentiments, les emocions, els desigs i les passions. A mesura que anem creixent es van desenvolupant les nostres capacitats cognitives, anem adquirint l'ús de la raó, no són destriables del marc afectiu en el qual apareixen. La nostra vida psíquica està impregnada d'afectivitat, no ens limitem a analitzar les dades que ens arriben sinó que allò que nosaltres percebem està condicionat pel nostre estat d'ànim.
Intel·ligències sensibles
Som intel·ligents a parts iguals o predomina un dels dos components sobre l'altre? A qui hem de fer cas? S'ha tendit a donar més pes a la raó. La psicologia moderna no admet l'existència d'unes facultats més o menys independents o localitzables en un lloc determinat del cos. Remarca l'estreta interconnexió existent entre les diferents estructures cognitives i afectives, entre intel·ligència i sentiments. Podem concloure que els éssers humans som un complex conjunt de raó i emocions. La nostra intel·ligència no és només lògica sinó també emocional. Som intel·ligències sensibles, i de la manera com es relacionin aquests dos elements en dependrà l'èxit o el fracàs de la nostra vida.