La Raó d'Estat: Teoria i Pràctica del Govern Modern

La Raó d'Estat

Teoria del Govern Modern

La teoria de la raó d'estat busca la racionalitat pròpia de l'estat, el millor govern per a gestionar àmbits com l'economia, la demografia i l'educació. Aquesta doctrina, sorgida entre els segles XVI i XVII, es basa en les innovacions del moment: la nova ciència, les noves tècniques econòmiques, els descobriments geogràfics, els avenços en medicina, etc. Tot plegat va comportar un canvi de mentalitat.

Conseqüències del Canvi de Mentalitat

Aquest canvi va provocar les següents conseqüències:

• Si la nova ciència busca respostes en la realitat natural, no en Déu, és possible determinar racionalment els principis de l'ordre polític.
• Els monarques governaven poblacions heterogènies. Com s'exercia la sobirania respecte dels súbdits? El rei podia continuar sent medieval i controlar la població?
• La població creixia i guanyava protagonisme. Quins eren els límits de la tolerància i de l'opinió pública?
• L'obsessió per fusionar els regnes en un imperi universal desapareixia. Què era exactament l'Estat i el seu govern?

La Teoria de la Raó d'Estat

D'aquestes reflexions va sorgir la Teoria de la Raó d'Estat:

• Així com la natura es regeix per principis intel·ligibles, l'estat hauria d'estar governat per principis racionals polítics.
• L'estat és una realitat específica i autònoma (amb població i territori delimitat) que forma part d'un conjunt d'estats que mantenen relacions sense aspirar a formar un imperi major.
• La funció del govern és gestionar eficientment el territori i la població per mantenir i incrementar les forces de l'estat i la seva posició internacional, que es regeix per la competència i l'equilibri entre estats.

Implicacions de la Raó d'Estat

La raó d'estat té dues implicacions principals:

• El govern com a gestió racional de la població i el territori és permanent i busca l'eficàcia i l'adaptació a la competència. El govern racional evoluciona constantment.
• La competència entre estats genera riscos. Es creen sistemes d'aliances i relacions diplomàtiques. Cal una vigilància permanent per evitar que la defensa dels interessos propis es descontroli o que un estat s'imposi sobre els altres.

Tècniques i Institucions de la Raó d'Estat

Política Interior

• Mercantilisme: Economia basada en el comerç i la possessió de metalls.
• Policia: Doctrina que busca l'organització de l'estat i regula el territori i la població. El problema és l'organització excessiva, la regulació il·limitada de tota activitat i relació.

Política Exterior

• Diplomàcia permanent: Institució que evita conflictes i detecta les fonts de conflicte entre estats.
• Exèrcit permanent: Forces armades que lluiten si no s'han aturat els conflictes. Els objectius són limitats: reconeixement recíproc dels interessos de cada estat, legitimitat per defensar-los i renúncia a trencar l'equilibri europeu en una lluita per l'hegemonia.