La Ratlla Verda de Matisse: Anàlisi i Composició Abstracta de Kandinsky

La Ratlla Verda: Retrat Fauvista de Madame Matisse

Fitxa Tècnica:

• Nom: La Ratlla Verda. Retrat de Madame Matisse
• Autor: Henri Matisse
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Fauvista
• Tipologia: Retrat
• Datació: 1905
• Localització: Museu Reial de Belles Arts de Copenhaguen

Henri Matisse: El Líder del Fauvisme

L’autor està considerat el líder del moviment fauvista. La seva trajectòria com a pintor es va iniciar dins de la tradició acadèmica i conservadora, fent nombroses còpies de quadres de mestres clàssics. A partir de 1899 va començar a experimentar amb tècniques postimpressionistes, i va mostrar una audàcia amb la utilització dels colors. Amb aquesta tècnica va participar en la famosa exposició del Saló dels Independents de 1905, en la qual el crític francès Louis Vauxcelles va batejar als artistes que hi van participar amb el nom de fauves (feres) a causa dels colors cridaners que utilitzaven.

A diferència d’altres artistes contemporanis, no va representar mai temàtiques desoladores, sinó que, com ell mateix va escriure, cercava en l’art un descans i un equilibri allunyats d’experiències pertorbadores.

Descripció de l'Obra

L’aspecte més destacat d’aquesta obra és la pinzellada àmplia de color verd brillant que defineix el front i el nas de la seva esposa, i que d’alguna manera parteix la tela en dues parts. Amb això l’autor crea una ombra artificial que li permet traduir la llum natural en colors.

El costat dret, pintat amb tons freds (verd i blau), simula la part fosca, mentre que els colors càlids de l’esquerra (vermell i violeta) mostren la part il·luminada. Podem observar que en el dibuix s’aprecia un esquema geomètric i que existeix una llibertat total en la utilització dels colors. Apreciem també forts contrastos que són els que determinen les formes d’una espècie de màscara, fet que limita el protagonisme de la llum.

Gràcies a aquests contrastos, el pintor aconsegueix crear una impressió de profunditat prescindint de les lleis de la perspectiva lineal tradicional. Hem de destacar també el fet que el fons poc realista i fet per mitjà de diferents zones de color rebutja clarament l’harmonia cromàtica tradicional que consisteix a utilitzar colors complementaris, motiu pel qual l’artista va renunciar a la tècnica del clarobscur. La figura adquireix així un modelat pla i la llum perd bona part de la seva importància. Finalment, també cal destacar l’ús d’una pinzellada pastosa i ample a partir de la qual divideix els diferents plans compositius sense haver de recórrer al dibuix o a la línia.

Temàtica i Avantguarda

L’autor va utilitzar una de les temàtiques més tradicionals de la pintura, el retrat, per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista. La seva intenció final no era reflectir el bust de la seva esposa (Madame Matisse), sinó que aspirava a canviar-lo supeditant el resultat a la seva pròpia vivència i com ell la veia (una visió interior de la realitat), contràriament al que havia estat habitual fins aleshores. Els elements pictòrics, i sobretot el color, són els veritables protagonistes del quadre, fins i tot per damunt de la model.

Matisse i les Influències Postimpressionistes

L’obra de Matisse va sorgir com a resultat d’un procés d’assimilació de certs plantejaments del simbolisme, sobretot del postimpressionisme. Del primer va introduir el concepte de la no-imitació que ell aplica al color après a les classes de l’artista simbolista anomenat Gustave Moreau, en les quals Matisse no va fer còpies dels mestres del passat, sinó que va fer nombrosos exercicis en què havia de retenir l’essència del llenguatge plàstic i expressar-lo posteriorment sota la influència de la seva pròpia experiència pictòrica. Matisse va estar afectat per algunes innovacions postimpressionistes, com per exemple l’ús d’empastats gruixuts, propi de la pintura de Van Gogh, i la tècnica divisionista en la qual era fonamental l’ús del color pur al costat del complementari.

La seva gosadia cromàtica li va valer el reconeixement de ser considerat l’artista principal del moviment fauvista, i va servir com a referent a molts altres pintors, com per exemple Maurice De Vlaminck o Raoul Dufy.

Composició IV: L'Abstracció de Kandinsky

Fitxa Tècnica

• Nom: Composició IV
• Autor: Wassily Kandinsky
• Datació: 1911
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Abstracte
• Tema: Lluita entre cavallers
• Localització: Museu de Düsseldorf

Wassily Kandinsky: Píoner de l'Abstracció

Kandinsky està considerat el pioner de la creació abstracta. Després d’abandonar la carrera d’advocat, es va traslladar a Munic amb 30 anys per començar una trajectòria artística en la qual va obtenir un gran reconeixement. Va ser cofundador, juntament amb Franz Marc, del grup expressionista alemany al 1911.

A causa de la Primera Guerra Mundial va haver de retornar a Moscou, on va rebre nombrosos reconeixements acadèmics. No obstant això, la no-adhesió als principis artístics del règim comunista el van portar a retornar l’any 1921 cap a Alemanya, on va ser reclamat per l’escola d’art del Bauhaus.

La pressió del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a París, on va desenvolupar la seva branca més pròxima al surrealisme.

Descripció Formal de Composició IV

És una de les pintures no objectives més representatives de l’autor a començaments de la dècada de 1910. Tanmateix, la tela manté encara elements que remeten per les seves formes a objectes de la natura. Al costat esquerra, dos genets semblen estar lluitant damunt de l’arc de Sant Martí, mentre que al centre allò que sembla ser un castell corona una muntanya blava davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues.

Composició, Cromatisme i Ritme

Aquesta escena central serveix a l’artista per dividir el quadre en dues meitats: a l’esquerra hi dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades, mentre que a la dreta les figures que hi trobem mostren un acabat més definit.

Allò dinàmic que trobem a l’esquerra i allò serè que trobem a la dreta s’entrellacen gràcies a la força i a la lliure disposició que l’artista atorga als colors. Blau, groc, vermell i verd dominen una explosió cromàtica de gran vistositat a la qual contribueixen també l’aplicació combinada d’una pinzellada nerviosa i vital (part esquerra) amb una altra de més assossegada (part dreta). Amb tot, però, Kandinsky crea un lloc rítmic ple de contrastos emocionals, damunt del qual l’ull de l’espectador no aconsegueix deturar-se ni tan sols un espai.

Temàtica i Sensibilitat

La intencionada eliminació de l’element figuratiu per part de l’autor fa que sigui incoherent la recerca de qualsevol significat iconogràfic. En lloc d’això, Kandinsky vol que l’espectador es limiti a la contemplació de les línies i dels colors disposats damunt de la tela amb l’objectiu d’incidir directament en la sensibilitat. Per això es pot afirmar que la pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista, sinó a l’ànima, motiu pel qual l’artista rus prescindeix de l’ús objectiu dels títols, i els substitueix pel nom de les tres categories pictòriques: impressió, improvisació i composició. La primera categoria pictòrica fa referència a les obres en què Kandinsky havia captat una impressió directa de la natura. La segona fa referència a aquelles formes que, com a expressions incoherents, mostren les seves emocions internes. I les composicions són la manera de sentir interior de l’artista, però raonades amb una intencionalitat expressiva meditada prèviament.

Influències Musicals i Llegat

En la realització de la pintura abstracta, Kandinsky va rebre una gran influència de la música i del concepte del Leitmotiv, que vol dir associació lliure d’una melodia a una idea, que és propi de les òperes de Richard Wagner. En aquest sentit, el pintor rus va saber veure la llibertat creativa de què gaudien els compositors a l’hora de crear les seves melodies, una cosa que estava prohibida a la pintura.

Aquest pensament va fer que Kandinsky es convencés de què allò important no era el tema, sinó l’harmonia pictòrica dels seus elements bàsics: el color i la línia.

Per haver fet el primer pas teòric i plàstic en el terreny de la pintura abstracta, la seva obra ha pogut influenciar tots aquells artistes d’una manera o d’una altra que han treballat en el camp no figuratiu, tot i que probablement és en l’expressionisme abstracte amb l’obra de Jackson Pollock o amb la de Franz Kline on més es va notar l’herència.