La Realitat: Principis, Tipus i Metafísiques

1.3 Com és la realitat?

1.3.1 Té un principi o existeix des de sempre?

1. Existeix des de sempre. Per als pensadors grecs, allò que és real és etern. El que ara existeix pot haver sofert transformacions, però sempre a partir d’una base preexistent que existeix des de sempre.

2. Té un principi. Els pensadors cristians introdueixen la idea de creació, que era totalment aliena al món grec. Crear significa la generació de l’ésser a partir del no-res, per la qual cosa es necessita un ser omnipotent: Déu. Des d’aquest punt de vista, allò que és real va començar en un moment determinat i per acció de Déu, com a fruit de la seva voluntat. És el que es coneix amb el nom de creacionisme.

1.3.2 És material, immaterial, espiritual?

1. Metafísiques materialistes. Postulen l’existència només d’allò que és material i, per tant, neguen l’existència d’éssers immaterials o espirituals. Són, per tant, monistes. Tot allò que és real és material.

Dins dels materialismes en destaquem tres:

• El materialisme mecanicista: diu que la realitat material es comporta com el model mecànic.
• El materialisme dialèctic: vol superar el materialisme mecanicista afirmant que els fenòmens materials són processos basats en l’oposició de contraris. Els canvis només es poden explicar a través de la lluita dels oposats.
• El materialisme històric: defensa el caràcter material de l’existència humana i, en conseqüència, que la transformació del món s’ha de fer mitjançant el treball. Només el món material ens dóna les pautes per entendre la història.

2. Metafísiques dualistes. Admeten l’existència dels dos tipus de realitats, les materials i les immaterials, ja sigui existint separades o combinades.

3. Metafísiques espiritualistes. Afirmen que no existeix res material, sinó que tota la realitat es constitueix d’éssers immaterials. Són també monistes. Neguen, per tant, l’existència de la matèria.

1. Monisme. Afirma que només hi ha una realitat, un únic element o principi, del qual tot procedeix. Per tant, allò que és real és simple. Totes les coses, per diverses i diferents que ens semblin, no serien res més que diferents manifestacions d'aquest (els seus diferents estats o aparences).

2. Pluralisme. Afirma que hi ha més d'una realitat, d'un únic element constitutiu del real. Les coses que existeixen són el resultat de la combinació d'aquestes realitats diferents (a vegades en diferents proporcions). Per tant, allò que és real és compost.