Reconstrucció d'Europa després de les guerres mundials

Diferències en la reconstrucció d'Europa després de la IGM i de la IIGM I Guerra Mundial

La I Guerra Mundial va enfrontar a dos grans blocs: l'Eix i els Aliats. Les noves potències emergents (Alemanya) es consideraven discriminades en el repartiment imperi del món. Després de la guerra es van produir canvis en tot el món:

• Va haver-hi un procés de militarització i una carrera armamentística.
• Va acabar la supremacia d'Europa sobre la resta del món, en benefici d'EUA.

Va haver-hi:

• Forts endeutaments públics.
• Menors fluxos de capital.
• Distorsions monetaristes.

A més, hi havia menor llibertat en els moviments dels factors de treball i capital i una major intervenció de l'estat en l'economia. (Així mateix, porta a cap el proteccionisme comercial.) D'altra banda, va haver-hi un gran impacte demogràfic. Un % important de les pèrdues es concentrava en la part més productiva de la població. (Per tant, açò va portar a una va disminuir la renda a Europa.) També va haver-hi desordes monetaris. Així, doncs, es va desarticular el sistema financer i comercial internacional. La forma per a finançar la guerra era a través de l'emissió de deute públic i de bitllets. (Els efectes principals van ser la inflació i la depreciació de les monedes.) Es va dur a terme una política de reparacions en què no es va prestar atenció als factors econòmics. A més, les dificultats per a equilibrar els pressupostos que combinat amb la impossibilitat de restringir el consum privat va desembocar en dèficits fiscals. D'altra banda, es van imposar a Alemanya reparacions molt altes. El pagament del deute suposava el 2.5% anual de la RN d'Alemanya. Estes reparacions es van portar a perquè existia la necessitat de buscar un culpable i per la falta d'organismes internacionals amb força. Per tant, es tracta de reparacions poc realistes.

II Guerra Mundial

El cost de la II Guerra Mundial és molt superior al de la primera. Va haver-hi moltes més morts. Es va destruir molt material triplicant el cost de la IGM. Es va produir una paralització de la producció i del comerç. Però el principal problema va ser la falta de divises per a iniciar la reconstrucció. Com a conseqüència de tot açò es va crear un nou orde mundial basat en el predomini econòmic i militar dels EUA i es va dividir el món en dos grans blocs desencadenant la guerra freda. No obstant això, la reconstrucció va ser molt més ràpida que en la IGM ja que es van aprendre algunes lliçons de l'anterior guerra.

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA I RECUPERACIÓ.

La Segona Guerra Mundial va ser més mortífera i destructiva que la primera. Entre l’1 de setembre de 1939 i el 8 de maig de 1945 van morir entre 50 i 60 milions de persones (encara que les xifres estan molt discutides) i les destruccions materials van ser molt superiors a les de la Primera. Les conseqüències polítiques, com les de la Primera Guerra, van ser notables. Es van crear nous països, com Albània, la Unió Soviètica va recuperar les repúbliques bàltiques (Estònia, Lituània, Letònia), Alemanya va quedar dividida,... El món va quedar dividit en blocs:

• El bloc occidental capitalista.
• El bloc oriental comunista.
• El bloc de països que no es van alinear amb cap dels dos blocs.

Recuperació després de la guerra. La principal causa per a explicar la ràpida recuperació és l'estratègia seguida durant la reconstrucció. L'objectiu va ser evitar els errors que s'havien produït després de la Primera Guerra Mundial en un entorn econòmic mundial marcat per la col·laboració entre països. Els objectius bàsics eren dos:

• El sistema de ‘’Bretton Woods’’.
• El sistema institucional creat va rebre el nom de sistema de ‘’Bretton Woods’’, perquè en aqueixa localitat de l’Est dels Estats Units va ser on es van negociar els acords.

Els acords van establir:

• Un nou sistema monetari internacional: el patró dòlar.
• Tipus de canvi fixos, encara que modificables si hi havia acord.
• Noves institucions per a la cooperació internacional.

Institucions creades:

• Fons Monetari Internacional.
• Banc Mundial (Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament).

Encara que no va ser signat en Bretton Woods, també forma part dels acords institucionals que es van crear després de la Guerra, el GATT (Acord General d'Aranzels i Comerç).

Característiques bàsiques del sistema monetari de Bretton-Woods i problemes que sorgeixen en els anys 1960 i porten a la seua desaparició:

Al finalitzar la II Guerra Mundial es crea un nou entramat institucional encaminat a:

• Facilitar els intercanvis.
• L'estabilitat monetària.
• La cooperació financera.

En 1943 s'inicien les negociacions entre experts del Tresor britànic i la FED sobre el sistema financer. Les negociacions entre GB i EUA tenien com a objectiu evitar la caòtica situació donada per les lliçons imposades després de la I Guerra Mundial i la recuperació d'Europa. Així es crea el Sistema Monetari Internacional de Bretton Woods, un sistema de paritats fixes ja que els països que van formar part d'ell fixen el valor de la seua moneda en termes d'or o de dòlar. Es tracta d'un patró de tipus de canvi fixos. Totes les monedes fixaven el seu valor respecte al dòlar perquè la FED assegurava la convertibilitat del dòlar als Bancs Centrals de la resta de països.

No obstant això, la referència de la moneda nord-americana per a establir el valor de cada moneda només es va imposar de manera progressiva a causa dels interessos britànics i francesos. A més es van crear institucions supranacionals de cooperació com a FMI, Banc Mundial i GATT. El problema sorgix en la mitat de la dècada dels anys 60, donada l'aparició de la desconfiança en el dòlar, la qual cosa va ressentir el sistema ja que este es basava en la confiança en la convertibilitat de la moneda americana en or. Per això en 1967 s'observen moviments especulatius, devaluacions i revaluacions que van desequilibrar el sistema. Finalment en 1971 es dóna una devaluació del dòlar i se suspén oficialment la seua convertibilitat i s'adopta un sistema amb tipus de canvi flexibles i encara que els Bancs Centrals van continuar emprant el dòlar com a moneda per a influenciar en el valor de les seues monedes, es va afonar l'estabilitat monetària anterior.

Analitza la significació del entramat institucional en el creixement econòmic occidental de la Golden Age:

Després dels errors comesos després de la Primera Guerra Mundial, quant a les sancions i gastos de reconstrucció impostos als països perdedors, Alemanya en concret, els aliats, amb EUA liderant l'equip, van decidir, inclús abans d'acabar la Segona Guerra Mundial les polítiques monetàries que durien a terme després de finalitzar esta. Van acordar una sèrie de programes, l'objectiu de la qual era primordialment, facilitar els intercanvis, l'estabilitat monetària, i la cooperació financera. Així, doncs en la Bretton Woods Monetary Conference es van acordar les següents polítiques: adopció del patró or per a evitar les fluctuacions entre divises i establir una estabilitat monetària. Es funda el FMI, que té com a objectius: Intervindre en defensa de la paritat venent si la demanda excessiva pressionava cap a la revaluació i viceversa. Prohibició de les devaluacions competitives (el FMI presta divises en cas d'escassetat). Els països no poden alterar la paritat més enllà del 10 % sense el consentiment del FMI, presa de decisions segons vots: cada país un núm. fix (segons PNB, reserves, balança de pagaments, etc.). El Banc Mundial: BIRF/BIRD (Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Fomento/Desarrollo) CFI (Corporació Financera Internacional) AIF (Associació Internacional de Foment) que tenia com a objectiu: la reconstrucció europea, i l'ajuda al desenrotllament per mitjà de la concessió de préstecs a l/p. El BM es finança a través de les cuotes dels Estats membres. I finalment es funda el GATT, que tenia com a objectius: La multilateralitat. Establir normes de política comercial per a evitar les traves no aranzelàries (condemna especial del dumping). Afavorir les exportacions dels països subdesenvolupats. Es pot dir perquè, que les institucions creades en la Golden Age van servir per a fomentar el creixement de manera sostenible i estable, afavorint el librecambio i la cooperació entre els països.