Reconversió del Carlisme i Auge dels Nacionalismes a Espanya (1876-1880)
La Reconversió del Carlisme
Després de la seua derrota l’any 1876, es va prohibir la presència del pretendent Carles de Borbó a Espanya. La direcció dels carlins va tardar un poc a readaptar-se. Carles VII va confiar la direcció del carlisme a Cándido Nocedal. La renovació d’aquest partit va ser portada a terme per Juan Vázquez de Mella.
L’any 1886 va començar un programa anomenat Acta de Loredan:
- Es mantenen antics principis com:
- La unitat catòlica.
- El forisme.
- Oposició a la democràcia.
- Però aquests ja no estan a favor de l’Antic Règim.
En el partit va sorgir la disputa religiosa perquè una part va acusar Carles VII de cesarisme, és a dir, de tenir més interès en el tron que en la religió. El líder d’aquests era Ramón Nocedal, qui:
- Va fundar el Partit Catòlic Nacional, que va deixar de reconèixer Don Carles com a rei.
- Es va convertir en un partit catòlic integrista.
Es pretenia mantenir la jerarquia militar pròpia del carlisme. Es funda la milícia: el Requeté (imposat el 1930).
Altres Forces Polítiques
L’any 1881 es funda la Unió Catòlica (conservadors i catòlics), aquesta unió critica els conservadors acusant-los d’acceptar massa els liberals. En aquest mateix any es crea el Partido Democrático Monárquico. El 1882, Serrano crea la Izquierda Dinástica.
El Sorgiment de Nacionalismes i Regionalismes
La important aparició de moviments nacionalistes a Espanya es deu al fet que la Restauració va establir com a cultura oficial el castellà i va ignorar l’existència d’altres llengües i cultures.
El Nacionalisme Català
La indústria:
- Va fer de la zona catalana la primera zona industrial.
- Va provocar el naixement d’una burgesia empresària que sentia que els seus interessos no estaven representats pels partits en el poder.
- Això va provocar el renaixement de la cultura i l’expansió de la llengua catalana.
El 1830 va aparèixer un moviment cultural anomenat la Renaixença que pretenia la recuperació de la llengua catalana i de les senyes d’identitat. Els seus objectius eren culturals.
El 1880 apareixen les primeres formulacions catalanistes de caràcter polític per Valentí Almirall, qui va crear el Centre Català i va impulsar el Memorial de Greuges:
- Denunciava l’opressió de Catalunya.
- Reclamava l’harmonització dels interessos i aspiracions de les regions espanyoles.