Recuperació Econòmica: Keynesianisme i el New Deal
Els camins de la recuperació econòmica
La proposta keynesiana
- Va argumentar que el problema principal de l'economia era la manca de demanda i la caiguda de la inversió. Sense demanda, els empresaris no tenien incentius per augmentar la producció i, a través de la producció, augmentar també l'ocupació.
- Proposava que l'Estat augmentés la despesa pública, fonamentalment en activitats com les obres públiques, que utilitzen molta mà d'obra.
- Davant la necessitat d'augmentar el consum, va defensar la millora de les condicions salarials i va afirmar que el paper dels capitalistes era invertir, i el dels consumidors, consumir.
El New Deal de Roosevelt
Un pla econòmic per superar la crisi i pal·liar-ne els efectes socials, posat en pràctica pel president Franklin Delano Roosevelt després de la seva victòria electoral l'any 1932.
Política agrària
Les mesures més importants del New Deal no van implicar un gran increment de la despesa pública, sinó que van intentar lluitar contra el descens dels preus.
Política industrial
Al seu torn, la Llei Nacional de Recuperació Industrial va crear dos òrgans oficials: la National Recovery Administration per fomentar els acords de preus entre empreses.
Reforma financera
Per impedir una crisi especulativa i bancària, Roosevelt va establir un control estatal rígid sobre els bancs per assegurar-ne la solidesa financera, alhora que va crear una assegurança federal.
Millores laborals i socials
Va reconèixer la llibertat de sindicació a les empreses i el dret a la negociació col·lectiva dels salaris. El govern va establir un salari mínim i un nombre màxim d'hores de feina setmanals. Aquest darrer any es va aprovar la llei de creació de la Seguretat Social.
Resultats de la política
Avui encara es discuteix quins van ser exactament els efectes positius del New Deal sobre la recuperació econòmica. Podem afirmar que la política de Roosevelt va comportar l'estabilització de l'economia, però sense arribar a una nova etapa de creixement.