Recurs de figures retòriques, mètrica i temes literaris en català

Rima i tipus de vers

Rima femenina: versos que acaben en plana o esdrúixola. Rima masculina: acaben en aguda. Vers blanc: no rima, mètrica regular (nombre de síl·labes concret). Vers lliure: no té estructura mètrica fixa ni rima. Calligrama: poema visual que utilitza la disposició dels versos per representar-ho.

Cesura: pausa enmig de vers d'art major (//), 2 hemistiquis. Sinalefa: ajuntar en una síl·laba dues vocals diferents de mots. Rima creuada: patró ABBA. Rima encadenada: ABAB. Rima consonant: coincideixen vocals i consonants des de la tònica. Rima assonant: coincideixen només les vocals des de la tònica.

Mètrica

Mètrica isosil·làbica: versos amb el mateix nombre de síl·labes, amb AMen (-o 8S) i AMaj (9-12S). Mètrica anisosil·làbica: diferent nombre de síl·labes, a dalt mateix. Alexandrí: 12 síl·labes, 6//6. Lira: anisosil·làbica d'hexasíl·labs o decasíl·labs. Elisió: setze anys, pronunciat setzanys.

Estrofes

• Aparīat: estrofa de 2 versos (ròdol o codolada).
• Tercet: 3 versos, normalment AMen.
• Quartet: 4 versos AMaj consonants.
• Quarteta: 4 versos AMen.
• Quintet: AMaj amb rima consonant.
• Quinteta: AMen.
• Sextet: AMaj isosil·làbiques.
• Sonet italià: 14 versos, 2 quartets i 2 tercets.
• Setena: 7 versos, fusió de quartet i tercet.
• Octava: 8 versos. Novena: 9 versos. Dècima: 10 versos.
• Sílva: poema amb versos de diferents mesures i rima consonant.
• Corranda: cançó breu de 4 versos, ritme senzill.
• Auca: 48 vinyetes i dibuixos acompanyats de ròdols.

Tipus de poesia

Poesia lírica: aspectes de la natura humana i la vida del jo poètic. Poesia èpica: relata el passat de personatges reals o no.

Figures retòriques

• Hiperbaton: canvia l'ordre lògic.
• Aliteració: repetició de sons o grups de sons.
• Anàfora: repetició de paraules al principi de vers.
• Metonímia: «alimenta 4 boques» = persones; nomena una realitat amb el nom d'una altra.
• Onomatopeia: imitació de sons naturals o artificials.
• Paronomàsia: paraules de sons similars i significats diferents.
• Asíndeton: supressió de conjuncions.
• Metàfora: dir que una cosa és una altra per destacar una característica en comú.
• Antítesi: oposició de dues coses per ressaltar la diferència.
• Homofonia: paraules que sonen igual però tenen significat diferent.
• Apòcope: supressió de fonemes al final de la paraula.
• Anaféresi: supressió d'un so o síl·laba al principi.
• Anadiplosi: repetició de paraules al final d'un vers i al principi del següent.
• Epímone: repetició d'un vers al llarg del poema.
• Encavalcament: frase que comença en un vers i acaba al següent.
• Epanadiplosi: repetició d'una paraula al principi i al final del vers.
• Epítet: qualitat evident per donar importància.
• Paral·lelisme: repetició d'estructura en una frase seguida d'una altra.
• Pleonasme: repetició de paraules per donar importància.
• Quiasme: repetició de dos elements en ordre invers.
• Redundància: paraules innecessàries amb la mateixa informació.
• Zeugma: un verb es refereix a més d'un element («he perdut claus i ganes»).
• Al·legoria: metàfores encadenades per explicar una idea.
• Símil: comparació.
• Imatge: descripció molt detallada.
• Litote: negar el contrari del que es vol afirmar («no està malament»).
• Oxímoron: paraules contràries en una frase.
• Paradoxa: contradicció amb una veritat profunda.
• Perífrasi: moltes paraules per descriure alguna cosa que es pot fer amb una.
• Símbol: element que explica una idea.
• Sinècdoque: el tot per representar una part o la part per representar el tot.
• Sinestèsia: fusió de sensacions de diferents sentits.
• Circumloqui: fórmules per no dir la paraula («rei de la selva» per dir «lleó»).
• Anacoluт: error de concordança o d'estructura.
• Gradació o clímax: enumerar elements de manera ascendent o descendent segons la intensitat.
• Apòstrofe: discurs literari dirigit a una entitat no animada.

Descripcions literàries

• Prosopografia: descripció física d'una persona o animal.
• Etopeia: caràcter d'una persona.
• Retrat: descriu físic i caràcter.
• Topografia: descripció d'un lloc o paisatge.

Tòpics literaris

Tòpic literari: idea, tema o motiu que es repeteix en moltes obres literàries i reflexa aspectes universals i humans com la mort, l'amor, el pas del temps, la natura i la vida.

• Carpe diem: gaudir del present.
• Tempus fugit: recorda que el temps passa i que moriràs.
• Memento mori: recorda que morirem.
• Collige, virgo, rosas: joventut i bellesa que desapareixen.
• Vita flumen: la vida és un riu que acaba al mar, la mort.
• Vita somnium: la vida com un somni o una il·lusió.
• Ubi sunt: on són els que han desaparegut.
• Vanitas vanitatum: aparences i béns efímers.
• Omnia mors aequat: la mort ens iguala.
• Beatus ille: tranquil·litat de la vida rural.
• Aurea mediocritas: equilibri i moderació.
• Locus amoenus: paisatge natural ideal.
• Peregrinatio vitae: la vida com a pelegrinatge.
• Theatrum mundi: la vida com a teatre.
• Dona angelicata: dona angelical idealitzada.
• Amor vincit omnia: l'amor ho supera tot.
• Malitia amoris: l'amor com a ferida.
• Furor amoris: bogeria d'amor, quelcom desenfrenat.
• Contemptus mundi: menyspreu del món.
• Fortuna mutabilis: la sort canvia.
• Fortuna imperatrix mundi: la sort governa el món.
• Eros i Tànatos: lluita entre amor i mort.
• Delectare et prodesse: obra divertida però útil.

Locucions i referències mitològiques

• Ser la poma de la discòrdia: ser causa de conflicte.
• Taló d'Aquil·les: punt feble.
• Cant de sirena: promesa o temptació enganyosa.
• Ser una odissea: experiència llarga i complicada.
• Ser un cavall de Troia: semblar inofensiu però amagar un perill.
• Semblar el mantell de Penèlope: no acabar mai.
• Ser pitjor que el treball de Sísif: tasca inacabable i repetitiva.
• Espasa de Damocles: amenaça o perill constant.
• Fill d'Ariadna: esposa, guia o solució.
• Estar en braços de Morfeu: profundament adormit.
• Resposta lacònica: breu, clara i concisa.
• Judici de Paris: elecció difícil entre diverses opcions.
• Ser una musa: inspirar la creativitat o el talent.
• Viure en un Olimp: situació tranquil·la, privilegiada i allunyada dels problemes quotidians.