Recursos Hídrics, Energètics i Mineria a Espanya i Catalunya

1. Conceptes i vessants hidrogràfics

a. Conca hidrogràfica: conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.

• Cabal fluvial: Quantitat d'aigua que travessa una secció d'un riu en una unitat de temps.
• Crescuda: Augment del nivell d'aigua d'un riu, llac, etc.
• Curs d'un riu: Recorregut que segueix un riu.
• Estiatge: Disminució del cabal d'un riu en una època determinada de l'any.
• Règim fluvial: Cabal que porta un riu al llarg de l'any.

b. Vessants hidrogràfics: conjunt de rius i afluents que desemboquen en un mateix mar. Trobem el vessant cantàbric (Deva), gallec (Miño), atlàntic (Duero, Tajo) i mediterrani (Ebre).

2. Els recursos hídrics a Espanya

Són els cossos d'aigua que hi ha al planeta. Els gestionen les confederacions hidrogràfiques, que estan adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. A Espanya, els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total, però l'aigua està desigualment repartida al territori.

3. Característiques dels vessants hidrogràfics

a. Vessant cantàbric i gallec

Rius nombrosos, cabalosos i curts, amb un nivell constant d'aigua gràcies a les precipitacions. Exemples: Sella, Narcea, Aller, Esva i Navia.

b. Vessant atlàntic

Rius extensos amb una marcada sequera estival. Exemples: Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir.

c. Vessant mediterrani

Rius petits amb forts desnivells. Pateixen estiatges a l'estiu i pluges torrencials a la tardor. Exemples: Ebre, Llobregat i Besòs.

4. Les zones humides i la seva gestió

Són ecosistemes considerats espais vitals per a la supervivència humana. Sostenen aliments i aigua potable, atreuen ocells migratoris, són grans absorbidors de gasos d'efecte hivernacle i concentren bona part de la biodiversitat mundial. La seva gestió es regeix pel Tractat de Ramsar.

5. Polítiques hidràuliques i usos de l'aigua

a. Usos de l'aigua

i. Agrícola i ramader: Del total d'aigua disponible a Espanya, el percentatge majoritari es destina a usos agraris. Això suposa un problema per a la sostenibilitat per la contaminació per adobs químics, pesticides i purins.

ii. Urbà i industrial: Demanda inferior al consum agrari. Les indústries necessiten aigua per al procés de producció, però la majoria la utilitzen per a la refrigeració i la neteja. La previsió d'aigua per a usos domèstics és prioritària i cal garantir-ne la qualitat i potabilitat. A Espanya, aquests subministraments combinen aigües fluvials i d'aqüífers. El problema principal apareix en èpoques de sequera. El control dels abocaments i l'obligació d'instal·lar depuradores ha millorat la qualitat de l'aigua.

b. Polítiques hídriques per obtenir aigua

• i. Transvasaments: Derivar l'aigua d'un riu a un altre. Requereix obres d'enginyeria i bombaments cars, a més de patir pèrdues per evaporació.
• ii. Dessalinització de l'aigua del mar: Aquestes plantes solucionen la demanda d'àrees deficitàries, però són cares i consumeixen molta energia. La qualitat és bona.
• iii. Recuperació dels aqüífers: Es perforen pous i es bombeja l'aigua. L'extracció pot provocar la dessecació d'àrees lacustres. A les zones litorals, hi ha risc de salinització i contaminació urbana.
• iv. Plans de sanejament dels rius: Es busquen millors condicions ecològiques mitjançant el control d'abocaments i la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores.

6. Recursos energètics i dependència

L'augment del consum d'energia primària ha crescut amb la industrialització i el benestar. Espanya és dependent energèticament, ja que no es pot autobastir. Els plans nacionals busquen reforçar energies tradicionals, reduir el consum de petroli i potenciar les renovables.

L'aigua com a recurs energètic: A les centrals hidroelèctriques s'utilitza la força de l'aigua per produir energia neta. Els embassaments regulen el cabal i asseguren la producció.

7. Energies no renovables

Es troben en quantitats limitades. a. Carbó: Va ser clau en la Revolució Industrial. Tot i ser de poca qualitat a Espanya, l'Estat ha intentat mantenir la indústria per reduir la dependència exterior. b. Petroli: Protagonista del creixement econòmic, però Espanya en depèn totalment. c. Gas natural: Font important amb demanda creixent per a ús domèstic i industrial.

8. L'energia nuclear

Espanya disposa d'urani però cal enriquir-lo a l'exterior. L'energia es genera mitjançant una reacció nuclear que mou generadors elèctrics. Avantatges: gran poder calorífic i energia neta d'emissions. Desavantatges: perill de fuites, residus radioactius i cost elevat.

9. Energies renovables alternatives

• Energia solar: Gratuïta i inesgotable, amb gran potencial a Espanya per la seva climatologia.
• Energia eòlica: Utilitza la força del vent. Espanya és el segon productor mundial.
• Biomassa: S'obté per combustió o fermentació de matèria orgànica (natural o residual).
• Energia geotèrmica: Utilitza la calor de la terra per a calefacció o balnearis.

10. La mineria a Espanya

La política minera actual, en el marc de la UE, busca la competitivitat i el respecte al medi ambient. Això ha portat al tancament de jaciments metàl·lics poc rendibles.

• Mineria metàl·lica: Situada al sòcol hercinià (ferro, coure).
• Mineria no metàl·lica: Destaca la producció de sal i sals potàssiques per a fertilitzants.
• Roques industrials: Extracció en pedreres per a la construcció i la química.

11. Els recursos hídrics a Catalunya

Els cursos fluvials a Catalunya són majoritàriament curts i de cabals irregulars.

a. Conques hidrogràfiques

i. Oriental o conques internes: Rius del vessant mediterrani gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com el Llobregat i el Ter. ii. Occidental o conques intercomunitàries: Inclou l'Ebre i el Sénia (vessant mediterrani) i la Garona (vessant atlàntic), gestionats amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

b. Demanda d'aigua

El 34% és per a ús urbà i el 55% per a ús agrícola. Els problemes d'abastiment a les conques internes obliguen a buscar solucions com les esmentades en el punt 5b.