Recursos Poètics i Literatura de Postguerra

Recursos Poètics

Metàfora: Es basa en una comparació de la qual s'elimina una part. Exemple: Corrandes d'exili.

Comparació: Presentació d'un fet real idèntic a un altre. Exemple: El sonet, de Josep Carner.

Metonímia: Consisteix a agafar una part pel tot.

Personificació: Atribució de qualitats humanes a objectes o animals. Exemple: Joan Salvat-Papasseit.

Al·literació: Repetició d'un o més sons en un o dos versos (la "s" crea silenci, la "r" ràbia).

Paronomàsia: Ús d'una o dues paraules que es diferencien per poques lletres.

Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici del vers.

Hipèrbaton: Desordre de les parts d'una frase.

Hipèrbole: Exageració.

Asíndeton: Eliminació de la conjunció "i" entre oracions.

Polisíndeton: Addició de més conjuncions de les necessàries.

Epítet: Col·locació de l'adjectiu davant del nom.

Sinestèsia: Atribució de qualitats que no corresponen a un objecte o persona.

Literatura de Postguerra

A partir del 1939, es trenca el procés de recuperació de la llengua i cultura catalana, iniciat al segle XIX amb la Renaixença. El règim franquista intenta eliminar qualsevol mostra d'identitat catalana, prohibint el català excepte en àmbits familiars (escola, cultura, comunicació, etc.).

Durant l'inici del franquisme, s'exerceix una doble censura: prohibició del català i control de continguts crítics amb el règim.

Molts polítics, escriptors i intel·lectuals s'exilien a diversos països, com França i Mèxic (Pere Calders, Josep Carner, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda). Els que no marxen viuen un exili interior (Salvador Espriu).

Progressivament, el franquisme flexibilitza les prohibicions. El 1945 es publica un llibre en català (dedicat a Jacint Verdaguer). A partir dels anys 60, es produeix una nova obertura, i es publiquen més llibres en català. També apareixen cantautors en català (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet) i poetes que poden donar a conèixer els seus llibres en català.

Tipus de poesia

• Poesia postsimbolista: Poetes hereus del Noucentisme, dirigits per Carles Riba.
• Poesia realista: Realisme històric, representat per Salvador Espriu.

Tipus de Registres Lingüístics

• Formals: Necessiten preparació.
  • Cientificotècnics: Utilitzats per un col·lectiu concret (metges, polítics, etc.).
  • Literaris: Fan ús de figures retòriques i tenen una voluntat de bellesa estètica (poesia, novel·la).
• Estàndard: Varietat entre formal i informal, comprensible per la majoria de la població (institucions, escoles, mitjans de comunicació).
• Informal: Espontanis, poden incloure expressions fetes i incorreccions.
  • Col·loquial: S'utilitza en situacions quotidianes (amics, família).
  • Vulgar: Utilitza paraulotes i expressions incorrectes.