Recursos Renovables i Sostenibilitat: Demografia, Energia i Medi Ambient

Recursos renovables i sostenibilitat

Recursos renovables: a causa de les seves característiques no s'exhaureixen: l'energia solar, el vent, l'onatge, per exemple, o es regeneren amb unes taxes de renovació condicionades al funcionament dels sistemes naturals d'on depenen: la biomassa dels boscos, l'aigua dolça, les poblacions d'espècies silvestres, etc. Cal assenyalar que la sobreexplotació d'un recurs renovable pot causar la seva disminució o desaparició.

Els minerals no són recursos renovables ja que són finits i la seva extracció disminueix les reserves existents. Exemple: la fusta, la biomassa, l'energia solar, l'energia eòlica, la hidràulica, l'aigua dolça, etc.

Crisis ambientals: d'entre les següents: l'escalfament global de l'atmosfera; la disminució de la capa d'ozó; la contaminació de l'aire: pluja àcida.

Sostenibilitat: model de desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Indicadors demogràfics

Índex de fecunditat: s'hi mesura el nombre mitjà de fills que dona al llarg de la seva vida fèrtil cada dona. (0,5 punts)

Mortalitat infantil: expressa la proporció, en tants per mil, de les defuncions de criatures durant el seu primer any de vida, en relació amb el nombre total de naixements en el mateix període. (0,5 punts)

Esperança de vida: és el nombre mitjà d'anys que pot viure una persona en néixer si es mantenen estables els factors que influeixen en la mortalitat.

Països desenvolupats:

• Fecunditat: baixa o molt baixa, degut a la incorporació de la dona al món laboral amb plenitud de drets, la planificació familiar i l'ús generalitzat d'anticonceptius, el retard en l'edat mitjana del matrimoni i del primer fill, i la influència d'una estructura socioeconòmica plenament urbana, industrial i de serveis.
• Mortalitat infantil: molt baixa, degut a una dieta adequada i suficient, existència d'infraestructures sanitàries ben desenvolupades (xarxa d'hospitals i accés a la medicació), avenços constants en medicina i aplicació de criteris de prevenció sanitària com les vacunes.

Països en vies de desenvolupament:

• Fecunditat: elevada o molt elevada, degut a les dificultats per accedir a la planificació familiar; la influència d'una estructura socioeconòmica fonamentada en el sector primari amb una feble industrialització que sovint implica la participació dels nens en les activitats productives i, en alguns zones, la influència d'un sistema de valors contrari a la limitació dels naixements.
• Mortalitat infantil: elevada o molt elevada, degut a problemes greus de desnutrició o subalimentació, manca de recursos per aplicar polítiques de medicina preventiva, forta incidència de problemes sanitaris com la manca d'aigua potable i la manca d'unes infraestructures completes (centres mèdics, personal sanitari i medicaments).

Riscos naturals

Terratrèmols: piri­neu axial, prepirineus, serralada transversal i serralada prelitoral. Limitat als moviments tectònics relacionats amb l'estructura geològica, línies de falla i de les principals alineacions muntanyoses.

Fenomen natural: procés de tipus divers com la pluja, la neu, els llamps, l'onatge, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, etc., provocat per la dinàmica interna o externa dels elements naturals de la planta terra.

Desastre natural: fenomen natural d'una magnitud que sobrepassa un determinat llindar i provoca danys severs a les comunitats humanes.

• El risc d'inundacions: derivat dels cabals ordinaris i extraordinaris dels rius. Evitar la urbanització dels espais inundables; regular el cabal dels cursos d'aigua, construir obres de defensa per mitigar l'efecte dels cabals.
• El risc d'incendi forestal: en les darreres dècades ha anat en augment a causa de l'abandonament de les activitats tradicionals a molts àrees rurals, fet que ha motivat un augment de la superfície forestal, que actualment és més densa i contínua que en el passat. Crear franges de seguretat al voltant de camins i urbanitzacions; fragmentar les grans masses forestals; establir plans de prevenció i defensa contra els incendis forestals.

Biodiversitat i deforestació

1) [1 punt] L'alumnat auria d'identificar quatre dels principals OB3 si combina els dos primers:

• Nou estudi que inclou la tala selectiva d'arbres: afirma que la selva amazònica està desapareixent a una velocitat que duplica el ritme estimat.
• Segons la revista S100, si es combinen la desforestació i la tala selectiva d'arbres, entre 1999 i 2002 es va destruir al voltant del 160% més de selva del que es pensava.
• La tala selectiva suposa un deteriorament extraordinari per a les selves.
• La pèrdua progressiva de la selva pot tenir greus conseqüències en el medi ambient. (1 punt)

2) [1,5 punts] S'anomena deforestació a la desaparició o destrucció massiva de la massa forestal. (0,5 punts)

Es defineix biodiversitat com la varietat i diversitat d'espècies animals i vegetals en el seu medi ambient. L'alumnat pot fer servir també els diferents nivells de la biodiversitat: genètica, d'organismes, de poblacions o d'ecosistemes. (0,5 punts)

Els boscos contenen el percentatge més elevat de biodiversitat, i en concret els boscos humits tropicals i equatorials són els més rics en espècies. S'estima que al voltant de la meitat de totes les espècies d'essers vius i en concret un terç de les espècies animals hi viuen. Així, la deforestació de la selva amazònica comporta una pèrdua irreversible i irrevocable de la biodiversitat. (0,5 punts)

3) [2,5 punts]

• L'alumnat ha de fer una exposició de les causes i conseqüències de la deforestació. Respecte a les causes, l'alumnat ha de citar: com a causa principal, els roments per a la ramaderia i l'agricultura (agricultura itinerant, sobrepastura). L'explotació forestal de la fusta. L'ús de la fusta com a combustible. També es pot citar el creixement urbà, les explotacions mineres, la construcció d'infraestructures viàries i grans embassaments, etc. Com a causa de fons s'hi troba la pobresa, el creixement demogràfic i els interessos econòmics. (1 punt)
• Les conseqüències són: la pèrdua de biodiversitat (pèrdua irreversible de recursos genètics per a la humanitat). La desestabilització de diversos cicles naturals: cicle de l'aigua, cicle del carboni, i l'impacte sobre el canvi climàtic. L'erosió i la degradació del sòl. (1 punt)

Per protegir els grans boscos humits cal el recolzament de la comunitat internacional per tal que els països que els contenen trobin alternatives econòmiques i els preservin. Darrerament molts governs i organitzacions internacionals participen en aquesta causa de forma creixent. La Conferència de Rio (1992) va significar un crit d'alarma internacional davant la pèrdua de la biodiversitat del planeta. (0,5 punts)

Demografia de Catalunya

1) [1 punt] Es tracta d'una piràmide de població que representa l'estructura de la població de Catalunya. La piràmide mostra la representació gràfica de la població per edats i sexe. A l'eix horitzontal les dades s'expressen en tant per cent. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a l'esquerra els corresponents als homes. A l'eix vertical les franges d'edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. (1 punt)

2) [1,5 punts] El concepte d'estructura de la població s'refereix a classificar la població per grups d'edat i per sexes, és a dir, establir els grups d'edat que formen una població. (0,5 punts)

La piràmide té forma de bulb o cèrcol i correspon a poblacions en procés d'envelliment. (es pot valorar també positivament que l'alumne consideri la piràmide com del tipus "intermedi" degut a la recuperació recent de la natalitat). (0,5 punts)

La natalitat s'ha recuperat en els darrers anys i sembla invertir-se la tendència al decrement que mostra la piràmide en els grups d'edat de 5-9 anys fins al de 20-24. (0,5 punts)

3) [2,5 punts]

• L'alumnat ha de fer una breu exposició sobre l'evolució de la població catalana en el segle XX i la seva estructura actual, on caldria que exposés als alumnes els següents aspectes: la piràmide presenta una forma amb la base estreta, pròpia d'una població envellida de país desenvolupat, on la població jove es cada vegada més escassa i la de més edat cada cop més nombrosa. Això es deu a la disminució de la fecunditat i l'augment de l'esperança de vida. Cal destacar un yeugre canvi de tendència i una recent recuperació de la natalitat en el darrer període.
• Cal destacar també el creixement explosiu que es va donar en les dècades dels anys 60 i 70 degut a l'etapa d'expansió econòmica. Es coneix com el nom de "baby boom", i correspon a la màxima amplitud de la piràmide. En part va ser deguda a l'efecte de les migracions interiors, especialment la dels anys 1950-75 (amb persones vingudes d'Andalusia, Extremadura i Castella) en el creixement de la taxa de natalitat de Catalunya. També s'observa una reducció de naixements a les generacions entre 1936 i 1940 a causa de la Guerra Civil i la postguerra.
• La tendència a partir de 1980 és d'estancament i minva dels naixements. Els últims anys apunten a una certa recuperació de la natalitat. La recuperació de la natalitat, s'ha degut en gran part als corrents migratoris que estan arribant a Catalunya.
• El gruix de la part alta de la piràmide indica una elevada esperança de vida. Pel que fa al sexe, cal assenyalar que tot i el major nombre de naixements masculins, el major percentatge d'homes fins els 40 anys, l'esperança de vida és força més alta en el sexe femení degut a factors biològics i socials alhora. (1,75 punts)
• L'alumne ha de considerar els factors socioeconòmics i culturals que expliquen aquests variables, com en el cas del descens de la fecunditat, l'accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball; el nivell d'instrucció i la capacitat de decisió; els costos que representen la cura i l'educació dels fills; el retard en l'edat en què es té el primer fill; els canvis en l'estructura familiar; etc.
• L'envelliment és conseqüència fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i de l'augment de l'esperança de vida. La problemàtica que comporta és l'increment de la despesa pública en aspectes com pensions de jubilació, serveis socials i sanitat. Però també comporta la creació de nous llocs de treball en el sector assistencial i de serveis i oci.
• Catalunya és actualment receptora d'un important moviment migratori que comporta entre altres factors un augment de la fecunditat i el rejovenïment de la població. (0,75 punts)

2) [1,5 punts] La capa d'ozó protegeix la vida terrestre perquè bloqueja els raigs ultraviolats procedents del Sol. (0,5 punts)

La destrucció de la capa d'ozó es deu a l'acció de gasos com els clorofluorocarburs (CFC) que han estat emesos per refrigeradors, aparells d'aire condicionat i aerosols fonamentalment, i que a l'estratosfera, sota l'acció de la radiació ultraviolada del Sol, es descomponen i alliberen clor que participa en reaccions químiques que destrueixen l'ozó. (0,5 punts)

Com a conseqüència de la disminució de l'ozó, l'exposició dels essers vius a les radiacions ultraviolades augmenta. Les radiacions ultraviolades són nocives i provoquen malalties de la pell, dels ulls, alteracions del sistema immunitari en els animals i una disminució de la fotosíntesi en els vegetals. (0,5 punts)

3) [2,5 punts] Els tres problemes del medi ambient generats per la contaminació atmosfèrica són la pluja àcida, l'efecte hivernacle i la contaminació de l'aire a les ciutats: l'alumne n'hauria de citar 2 dels esmentats. (0,5 punts)

Sobre el canvi climàtic actual l'alumne hauria de citar l'efecte hivernacle com a causa. L'efecte hivernacle es produeix per les emissions de CO2, produït principalment de la combustió de combustibles fòssils, l'emissió de gasos com el metà i la desforestació. L'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera provoca una major retenció d'energia i un augment global de la temperatura de l'atmosfera. (0,5 punts)

Pel que fa als efectes, hauria d'exposar la modificació del règim de temperatures i precipitacions a molts regions del món que en alguns casos podn suposar un increment del procés de desertificació. L'augment global de la temperatura també podrà repercutir en el desglaç de les glaceres de muntanya i dels cascos polars, fet que comportarà un ascens del nivell del mar. Els canvis esmentats podrien repercutir en la indústria turística d'algunes regions com la Mediterrània. (1 punt)

Com a iniciativa internacional més important cal citar la Conferència de Kyoto (1997), on es va acordar un pla de reducció per al període 2008-2012, de les emissions de CO2 dels països industrialitzats en un 5,2%, mesurats sobre la base de les emissions de 1990. Un repàs ràpid de la resposta internacional a aquests acords pot destacar a la Unió Europea i el Japó com els països més compromesos en el compliment d'aquest objectiu, mentre que Austràlia i els EUA no van ratificar l'acord per interessos econòmics. Els països en vies de desenvolupament rebutgen els acords per no dificultar el seu desenvolupament (cas de la Xina i la Índia, per exemple) i Rússia, finalment, la va ratificar. (0,5 punts)

Migracions i població de la Unió Europea

1) [1 punt] L'alumnat auria d'esmentar en el resum les idees següents: a Catalunya en l'actualitat, els moviments migratoris més importants són les migracions exteriors. La població immigrant avui ja no procedeix d'al·lí de les regions espanyoles, sinó d'Europa o d'altres continents com Àfrica o Iberoamèrica. La població estrangera és majoritàriament jove. Pel que fa al sexe, en la població d'origen africà predominen els homes mentre que en la d'origen iberoamericà predominen les dones. (1 punt)

2) [1,5 punts] Les definicions podrien ser semblants a les següents:

• Creixement vegetatiu: resultat de restar la mortalitat a la natalitat.
• Saldo migratori: diferència entre el nombre de població immigrant i emigrant. (1 punt: 0,5 punts per cada definició correcta fins a un total d'1 punt.)

Pel que fa a la influència en la natalitat de l'arribada de població jove, l'alumnat hauria de comentar que aquesta provoca un augment de la taxa de fecunditat a causa que la major part de contingents d'immigrants pertanyen a grups d'edat que estan en edat fèrtil i degut també a la diferència cultural. (0,5 punts)

3) [2,5 punts]

• Causes de la baixa natalitat: incorporació de la dona al món laboral amb plenitud de drets. Existència de planificació familiar i ús generalitzat de mitjans anticonceptius. Retard en l'edat mitjana de matrimoni. Augment de l'edat mitjana de les mares en tenir el primer fill.
• Conseqüències: disminució de la taxa de natalitat. Envelliment de la població. (1 punt)
• Causes de l'envelliment de la població: l'allargament de l'esperança de vida que fa que el percentatge de gent gran vagi en augment. Per altra banda la baixa natalitat provoca que la proporció de població adulta sigui cada vegada superior a la de joves.
• Conseqüències de l'envelliment de la població: necessitat d'augmentar la despesa pública en sanitat i en subsidis de jubilació; necessitat de diversificar l'oferta d'activitats culturals i d'oci per a la gent gran; creació de nous llocs de treball en els camps de la geriatria i l'atenció domiciliària. (1 punt)

Pel que fa a les àrees més densament poblades caldria citar les següents: l'àrea metropolitana de Barcelona, l'àrea de Tarragona-Reus i les àrees urbans articulades al voltant de Lleida i de Girona. (0,5 punts)

2) [1,5 punts] Els combustibles fòssils són el petroli, el carbó i el gas natural. S'anomenen així perquè provenen de la descomposició de matèria orgànica atrapada en el subsòl fa molts milions d'anys. (0,5 punts)

Les característiques bàsiques que tenen en comú són: són font d'energia no renovables, per tant limitats, i molt contaminants. També es pot comentar que són les fonts energètiques més utilitzades actualment (aporten gairebé el 90% de l'energia que es consumeix) i que van constituir la base de la industrialització. (0,5 punts)

El combustible que genera menys impacte mediambiental és el gas natural, i el que disposa de més reserves conegudes és el carbó. (0,5 punts)

3) [2,5 punts] L'alumnat auria de desenvolupar la qüestió basant-se en els següents aspectes: la gran importància i pes del petroli en el consum mundial d'energia (aporta aproximadament el 40% de l'energia comercialitzable). Cal citar també la gran varietat de productes que s'obtenen dels derivats del petroli, destacant l'ús com a combustible. Cal destacar que el petroli és el motor de l'economia mundial actual. (0,5 punts)

Les reserves de petroli són finits i ja no duraran molts anys perquè s'exhauriran. L'Orient Mitjà concentra més de la meitat de les reserves actuals existents, mentre que els països occidentals en són força deficitaris. (0,5 punts)

Aquesta situació genera una forta dependència de les regions desenvolupades cap a les regions productores de petroli. (0,5 punts)

El control de les rutes d'accés als recursos energètics per part dels països occidentals ha generat conflictes geopolítics en el món. Per la seva part, el poder de les regions exportadores ha donat com a resultat efectes com la crisi econòmica mundial de la dècada dels 70, provocada per la pujada espectacular del preu del petroli fixat per l'OPEP. (0,5 punts)

Les possibles alternatives es basaran en la reducció del consum, i en el foment d'energies alternatives. Encara avui, tot i la reducció del consum energètic en els sistemes de transport, la dependència de l'economia mundial enfront del petroli és molt gran. (0,5 punts)

Estructura de la població als països desenvolupats i subdesenvolupats

2) [1,5 punts] L'alumnat auria d'exposar els següents aspectes principals: l'estructura de la població en els països desenvolupats es caracteritza per la importància de la població potencialment activa (15-65 anys) i, progressivament, del grup de majors de 65 anys, en comparació amb la població jove (menor de 15 anys) com a conseqüència de la disminució de la natalitat en els darrers dècades. L'envelliment progressiu de la població és un altre element característic com a resultat de l'augment de l'esperança de vida de la població dels països desenvolupats. En els grups d'edats més grans es posa de manifest una diferència efectiva pel que fa als sexes, a causa de la tendència de les dones a viure més anys. La major part de països desenvolupats se situen a la fase tardana del model de transició demogràfica. (0,5)

L'estructura de la població dels països subdesenvolupats es caracteritza pel predomini del grup de població jove, com a resultat d'una alta natalitat. Els grups d'edat més avançada estan formats per pocs efectius a causa d'una baixa esperança de vida. Són països que en la seva majoria es troben en la fase inicial del model de transició demogràfica. (0,5)

La població mundial es reparteix de forma desigual. La major part se concentra a Europa, el sud-est d'Àsia i el nord-est d'Amèrica del Nord, juntament amb el altiplà de Mèxic. A Amèrica del Sud la població es concentra en punts concrets de la costa, mentre que a Àfrica ho fa a la vall del Nil i a alguns ciutats costaneres. (0,5)

3) [2,5 punts]

• L'alumnat auria de comentar els aspectes següents: el model de transició demogràfica pretén explicar l'evolució demogràfica de la població al llarg de la història recent. Estableix quatre fases successives com a resultat de les variacions de les taxes de natalitat i mortalitat al llarg del temps, i les seves efectes sobre el creixement natural o vegetatiu de la població.
• La primera fase o règim demogràfic antic es caracteritza per una natalitat i una mortalitat altes, com a resultat d'una fecunditat elevada pròpia de les societats preindustrials que es veu contrastada per la mortalitat infantil també molt alta, a causa de la gran vulnerabilitat de les poblacions davant les malalties, els desastres naturals i la fam. En l'actualitat només es troben en aquesta fase poblacions indígenes aïllades pròpies dels selves tropicals. (0,5)
• La segona fase és coneguda com a explosió demogràfica. Els millors en l'alimentació, la higiene i els avenços de la medicina fan baixar gradualment la mortalitat infantil mentre la natalitat continua assolint valors alts. El resultat és un gran creixement de la població. Actualment es troben en aquesta fase força països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. (0,5)
• A la tercera fase o fase d'expansió tardana es produeix un descens gradual de la taxa de natalitat, que tendeix a convergir amb la taxa de mortalitat, a causa de la generalització de la planificació familiar induïda per factors diversos: increment de la població urbana, incorporació de la dona al món del treball, famílies monoparentals, etc. Irlanda, Brasil, la Xina són exemples de països en aquesta fase del model. (0,5)
• La quarta fase s'identifica per una natalitat i una mortalitat baixes que condicionen un creixement natural quasi nul o a vegades fins i tot negatiu. És la fase que es caracteritza per l'envelliment de la població a causa de l'augment de l'esperança de vida. Els països més desenvolupats del món es troben en aquesta fase (EUA, Alemanya, Itàlia, França, Espanya, etc.). (0,5)
• Alemanya es troba en la quarta fase, amb una natalitat i una mortalitat baixes i un estancament de la població. Bolívia, en canvi, es troba en la fase d'explosió demogràfica, amb una alta natalitat i una mortalitat decreixent. (0,5)

2) [1,5 punts]

• Biomassa: la biomassa fa referència a la matèria orgànica d'origen vegetal o animal produïda inicialment com a resultat de la fotosíntesi. La utilització de la biomassa com a font d'energia es redueix a la fusta, rests vegetals, residus agraris i forestals o residus procedents de la indústria alimentària i altres conreus produïts no amb finalitats alimentàries sinó amb l'objectiu de la seva conversió en energia. (0,5)
• Energies alternatives: el terme energies alternatives fa referència a altres energies renovables com l'energia hidràulica, eòlica, solar o procedent de la biomassa, que es propugnen com a substituts dels combustibles fòssils. (0,5)

Sobre els 3 exemples d'energies alternatives, l'alumnat podria citar alguns dels següents: l'energia hidràulica, eòlica, solar, la procedent de la biomassa, els biocombustibles, l'energia geotèrmica, l'energia procedent dels mars, etc. (0,5)

1) [1 punt] En el text s'exposen les idees següents:

• La UE necessita augmentar la natalitat perquè es preveu que sigui superada per la mortalitat, fet que augmentarà l'envelliment de la població i que els seus sistemes de protecció social depenguin de la immigració.
• La Comissió Europea ha presentat propostes per conciliar la vida professional i familiar (més mesures de permís de maternitat, més protecció jurídica, etc.) i així fomentar la natalitat i alhora evitar l'abandonament laboral femení.
• Però la Comissió ha oblidat el paper dels homes en la conciliació i les seves propostes no els inclouen. (1)

2) [1,5 punts] L'alumnat auria de definir amb els seus propis xaulis els següents conceptes:

• La natalitat fa referència al nombre de nascuts vius al llarg d'un any.
• La fecunditat: es defineix com la quantitat de nascuts vius en relació a la població femenina en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys). La natalitat es relaciona amb el total d'habitants; en canvi la fecunditat relaciona el nombre de naixements amb el nombre de dones en edat fèrtil i dona una idea més afinada sobre si es tenen pocs o bastants fills. (1)
• La projecció demogràfica és un càlcul sobre les tendències de la població per tal de deduir o fer un pronòstic de la seva evolució futura. Per elaborar-la s'estudia la natalitat, la mortalitat, l'envelliment, l'esperança de vida, les migracions i, molt especialment, la fecunditat. (0,5)

3) [2,5 punts] L'alumnat auria de fer una exposició sobre l'evolució actual de la dinàmica de la població a la Unió Europea i referir-se a alguns dels següents aspectes:

A la Unió Europea, la taxa de natalitat és molt baixa i sovint la fecunditat es troba per sota del nivell de substitució d'una generació per una altra, estimada en 2,1 fills per dona. La taxa de mortalitat és baixa, així com la mortalitat infantil. L'esperança de vida és molt alta. Com a conseqüència es produeix un envelliment de la població. La població envellida és un fet comú a la major part de països europeus. La població europea està estancada, amb un creixement que es deu fonamentalment a la immigració. L'aportació de la immigració al creixement poblacional ha estat superior a la del creixement natural. Cal afegir que els immigrants aporten a més un augment de la fecunditat i el rejovenïment de la població. (1)

Pel que fa a les causes de la dinàmica de la població europea cal considerar els factors socioeconòmics i culturals que expliquen aquests variables, com en el cas del descens de la fecunditat, l'accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball; el nivell d'instrucció i capacitat de decisió; els costos que representen la cura i l'educació dels fills; el retard en l'edat en què es té el primer fill; els canvis en l'estructura familiar; etc. Els progressos de la medicina i del nivell de vida han augmentat considerablement l'esperança de vida. La longevitat femenina és especialment remarcable degut a factors biològics i socials alhora. L'envelliment és conseqüència fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i d'augment d'esperança de vida. Es preveu que en un breu termini, en el conjunt de la Unió, el creixement natural sigui negatiu degut a la baixa fecunditat unida als morts de la generació del baby-boom posterior a la II Guerra Mundial. (1)

Les polítiques demogràfiques de la Unió Europea passen amb més o menys fortuna segons el país per incentivar la natalitat amb mesures com ampliar el permís de maternitat, facilitar la reducció de jornada de les mares, flexibilitat horària i assignacions econòmiques que poden ser puntuals i en alguns països fins i tot allargar-se durant els primers anys de la vida dels nens i nenes. Sembla que les mesures més efectives es troben en la conciliació de la vida professional i familiar i en la protecció de les dones en el món del treball. (0,5)

2) [1,5 punts] Els 3 combustibles fòssils emprats en la producció d'energia elèctrica són: el petroli, el carbó i el gas natural. (0,5)

L'alumnat auria d'explicar que l'energia obtinguda a partir dels combustibles fòssils es considera ambientalment no sostenible perquè són fonts d'energia no renovables i altament contaminants. (1)

3) [2,5 punts] L'alumnat auria de comentar els següents aspectes:

L'energia nuclear s'obté del calor alliberat en el procés de fissió dels nuclis dels àtoms dels minerals radioactius. Especialment s'utilitza l'urani enriquit. S'utilitza com a energia primària per a l'obtenció d'electricitat. L'energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli de 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli. (1)

A causa de l'alt nivell tecnològic necessari i d'una inversió econòmica inicial molt alta, la majoria de centrals nuclears es troben als països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. En els darrers anys alguns països en vies de desenvolupament, com la Índia, el Pakistan, Mèxic o la Xina, també han incorporat aquest tipus d'energia. Pel que fa a les reserves, els principals països productors d'urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia. (0,5)

Sobre els avantatges i els inconvenients, l'alumnat auria d'esmentar els aspectes següents: el procés de fissió no produeix CO2, per tant, és un motiu que es postula aquesta energia com a alternativa als combustibles fòssils per reduir l'efecte hivernacle i el canvi climàtic. L'energia nuclear té un poder calorífic molt alt: amb uns pocs quilograms d'urani ja es pot posar en funcionament una central nuclear i la rendibilitat econòmica de l'energia és alta. El principal problema de la utilització d'aquesta energia és l'alt cost ecològic que té, des de l'obtenció del mineral d'urani, el procés d'enriquiment, i la utilització com a combustible, que genera una sèrie de residus contaminats que són molt difícils de tractar, amb una vida radioactiva molt llarga i que cal emmagatzemar en algun lloc. Un altre inconvenient és el risc d'accident que pot tenir conseqüències nefastes tal com ho han demostrat els accidents de les centrals nuclears de Harrisburg als EUA el 1978 o de Txernòbil a l'URSS el 1986. Pel fet que la tecnologia és força complexa i els residus radioactius són potencialment utilitzables en la fabricació d'armes nuclears, la tecnologia es troba en mans d'uns pocs països, fet que crea dependència tecnològica i conflictes geopolítics (acords de limitació nuclear que alguns estats no accepten... proliferació d'arsenals nuclears a països amb inestabilitat política: Pakistan, Iran, Corea del Nord, etc.). (1)

Recursos renovables, no renovables i energia

1) [1 punt] L'alumnat auria de respondre de manera aproximada a la següent: un recurs renovable és aquell que, a causa de les seves característiques, no s'exhaureix, com per exemple: l'energia solar, el vent, l'onatge; o es regenera amb unes taxes de renovació condicionades al funcionament dels sistemes naturals d'on depèn: la biomassa d'un bosc, l'aigua dolça, les poblacions d'espècies silvestres, etc. (0,5)

Els recursos no renovables són aquells que es disposa d'una quantitat finita o es regeneren amb unes taxes de renovació inferiors a la velocitat d'extracció o aprofitament del recurs. Per exemple: el petroli, el carbó, el gas natural, la pesca industrial, les aigües subterrànies, etc. (0,5)

El reciclatge de recursos o de materials consisteix en la reutilització de tots aquells components que no han estat degradats totalment amb la seva utilització. Per exemple, el reciclatge del vidre dels envasos, del cartró o del paper; o dels components electrònics dels aparells domèstics, etc. El reciclatge comporta un estalvi de materials i d'energia. (0,5)

La capacitat de càrrega es defineix com la utilització o aprofitament d'un recurs a un nivell que no compromet la seva renovació. La sostenibilitat està fonamentada en part en aquest concepte, ja que el desenvolupament sostenible es basa en la satisfacció de les necessitats de la població actual sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures, fet que per assolir-ho fa necessari que l'aprofitament dels recursos no superi la seva capacitat de càrrega. (1)

Consum d'energia a Catalunya

1) [1 punt] L'alumnat auria de descriure la taula que mostra el consum d'energia a Catalunya l'any 2003, en la qual es detallen les diferents fonts d'energia utilitzades i les xifres del seu consum en ktep i en percentatge. La informació està extreta del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015 de la Generalitat de Catalunya. (0,5)

Les fonts energètiques més utilitzades són el petroli, la nuclear i el gas natural. Les xifres més baixes corresponen a l'energia solar, l'eòlica i el biogàs. (0,5)

2) [1,5 punts] Les respostes auria de semblants a les següents:

L'energia neta prové de recursos naturals renovables com per exemple el vent, l'aigua, l'energia solar, l'energia geotèrmica, i els biocombustibles. Produeixen poca o nul·la contaminació o gas d'efecte hivernacle (a excepció dels biocombustibles) i no s'exhaureixen. (0,5)

Un combustible fòssil és aquell format fa milions d'anys per processos geològics on la matèria orgànica ha patit un procés de reducció sense oxigen. Exemples de combustibles fòssils són el carbó, el petroli i el gas natural. (0,5)

Les energies de la taula contaminants són: el petroli, la nuclear, el gas natural, el carbó, la biomassa forestal i agrària, els residus renovables i no renovables, els biocarburants i el biogàs. Els no contaminants són: hidràulica, eòlica i solar. (0,5)

3) [2,5 punts]

Energia hidroelèctrica

a) Energia que es genera en una central hidroelèctrica a causa de la transformació de l'energia mecànica d'un salt d'aigua en energia elèctrica, per mitjà d'un generador mogut per la força de l'aigua en moviment. (0,5)

b) Les centrals hidroelèctriques se localitzen on hi ha aigua abundant. A Catalunya se situen en punts del curs mitjà dels principals rius, propicis per a la construcció dels embassaments, sobretot en la Conca Pirineus-Ebre. (0,5)

c) L'energia hidroelèctrica és una energia neta i renovable. És un tipus d'energia que ha arribat a la maduresa tecnològica i ha assolit la major part del seu potencial. (0,5)

d) La construcció d'embassaments presenta un fort impacte ambiental en el moment de la seva construcció, en inundar grans extensions de terreny que a vegades comporten el desplaçament de la població que els ocupava. També afecta el règim hidrològic dels rius en modificar artificialment el seu cabal. (0,5)

e) Malgrat els seus avantatges, l'energia hidroelèctrica proporciona només una petita part (aproximadament un 2%) del total d'energia elèctrica que es consumeix actualment. (0,5)