La Reforma Agrària Liberal i la Fi de l'Antic Règim (S. XIX)

Conceptes Clau de l'Antic Règim i la Il·lustració

• Societat estamental: Divisió de la població en privilegiats (noblesa i clero), els quals posseïen la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics; i els no privilegiats (pagesos i burgesos) que pagaven forts impostos i estaven exclosos de l’activitat política.
• Economia senyorial: La Corona, la noblesa i l’Església eren titulars de les terres sobre les quals exercien jurisdicció i n’obtenien unes rendes.
• Absolutisme: Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern té un poder il·limitat.
• Centralització: Sistema monàrquic en què tot el territori constitueix una única estructura de caràcter uniforme.
• Il·lustració: Moviment intel·lectual europeu, propi del segle XVIII, caracteritzat per la confiança en la raó i pel foment de l’educació.
• Despotisme il·lustrat: Forma de govern implantada als països il·lustrats en què la feblesa de la burgesia i la ignorància de les classes populars feien impossible qualsevol canvi si no era assumit pel monarca.
• Manufactures: Van ser les antecedents de les primeres indústries i tenien la finalitat de superar les limitacions gremials, augmentar la producció i posar fre a les importacions.
• Comerç colonial: Intercanvi de productes entre les metròpolis i les colònies, en el cas d’Espanya amb Amèrica.

Les Transformacions de l’Agricultura al Segle XIX

Els governs liberals del segle XIX partien d’una nova concepció jurídica que implicava la liquidació de les formes de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra, com a element essencial de la nova organització capitalista de l’economia. A partir d’aquí es va iniciar la reforma agrària liberal.

Objectiu Principal de la Reforma Agrària

Alliberar la terra de les traves que posava l’Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l’economia de mercat.

Principals Reformes Liberals

• La desamortització eclesiàstica i civil.
• La desvinculació de les primogenitures.
• L’abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals.
• Abolició de la Mesta.

Conseqüències sobre la Propietat de la Terra

• Els conreadors directes no van obtenir la propietat de la terra, ja que els tribunals es van posar a favor de la noblesa, considerada propietària natural. Només en el cas que els pagesos tinguessin un document indiscutible se’ls adjudicava la terra.
• Els liberals esperaven que a partir de la desamortització la majoria dels pagesos mitjans i petits esdevindrien propietaris. Això no es va aconseguir perquè van comprar terres els qui ja en tenien i els qui posseïen recursos per adquirir-ne.
• Catalunya, però, va prendre un camí diferent en la consolidació de les formes de propietat de la terra: en la subhasta dels béns desamortitzats es va oferir als pagesos (no als més pobres) la possibilitat de redimir el cens que pagaven i d’accedir a la propietat. A més, els contractes de conreu eren a llarg termini. Tot plegat va afavorir la millora de la productivitat.

Conseqüències sobre l’Agricultura

Espanya

• Augment de la producció agrícola, perquè hi va haver una rompuda de noves terres fins llavors no conreades i, per tant, es va poder prescindir de les importacions de cereals.
• La major expansió de conreus es va produir en els cereals, en segon lloc la vinya i en tercer lloc es va estendre el conreu del blat de moro i, sobretot, el de la patata.
• La distribució irregular de la propietat va provocar un lent augment de la productivitat:
  • Minifundis: Situats a la Submeseta nord i a Galícia, la producció dels quals era insuficient per alimentar una família.
  • Latifundis: Predominants a Castella, Extremadura i Andalusia, que tampoc van ajudar a la millora de la productivitat, ja que els propietaris no tenien interès a invertir per conrear millor, sinó en l’obtenció de beneficis fàcils.
• L’augment de la productivitat agrícola es va aconseguir gràcies a l’increment de la superfície conreada i no pas perquè s’haguessin modernitzat les tècniques de conreu, que van continuar endarrerides en relació amb les innovacions i millores d’altres països.

Catalunya

• Les possibilitats d’incrementar l’àrea conreada eren limitades i l’augment del producte agrari va ser el resultat de l’especialització i la intensificació de l’ús del sòl. El resultat va ser una millora de la productivitat agrícola. Tot això serà cabdal per a l’arrencada del procés d’industrialització.
• La vinya per fer vi i aiguardent va constituir el motor principal d’una agricultura cada vegada més especialitzada, igual que les oliveres i els arbres fruiters.
• La clau de l’expansió de la vinya va ser la venda de vi i aiguardent a la resta d’Espanya i l’exportació cap als mercats atlàntics. Però aquesta exportació va ser encara més important quan França va patir una malaltia que va matar els ceps i va demanar vi a Catalunya.
• Per contrapartida, es va reduir el conreu de cereals i llegums, cosa que va comportar un dèficit alimentari perquè la producció de l’agricultura catalana és insuficient per cobrir les necessitats d’una població cada vegada més urbanitzada.