Reformes borbòniques i Antic Règim: Unió d'Armes, valits i Despotisme Il·lustrat

Unió d'Armes

Unió d'Armes. Va ser un projecte elaborat pel comte-duc d'Olivares el 1625, en el qual, a més de la supremacia de la Monarquia Hispànica, s'establia un repartiment de la càrrega militar i fiscal entre tots els regnes que fins aleshores recaia en el regne de Castella. Aquest projecte preveia la creació d'un exèrcit permanent de 140.000 homes repartits entre els diferents regnes en funció de la seva població i riquesa. Això va originar protestes i aixecaments: Portugal, Catalunya...

Valido

Valido. Secretari reial al qual el sobirà atorgava la seva confiança, fins al punt de lliurar-li la direcció del govern del regne. A Espanya aquesta privança es generalitzà al segle XVII, quan els monarques abandonaren l'exercici directe del poder. Destaquen el duc de Lerma, valido de Felip III, i el comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV.

Juntes del Regne de Galícia

Juntes del Regne de Galícia. Organisme intermediari entre el regne de Galícia i la Corona encarregat de gestionar i posar en marxa les decisions de la monarquia hispànica i també de presentar al rei les peticions de Galícia. Tenien la capacitat de concedir diners al monarca, ordenar lleves militars, distribuir càrregues fiscals i aconsellar el rei. Es van crear al segle XVI i, des de 1528, eren la representació del regne de Galícia. Eren convocades pel rei.

Antic Règim

Antic Règim. Denominació que s'aplica al sistema polític i social dels països europeus anterior a la implantació dels règims liberals al segle XIX. Va sorgir al segle XVI amb la implantació de la monarquia autoritària que es va superposar al feudalisme medieval. Es va reforçar als segles XVII i XVIII amb la monarquia absoluta i el despotisme il·lustrat. El poder està concentrat en el monarca.

Cadastre d'Ensenada

Cadastre d'Ensenada. Cens de finques rústiques i urbanes fet per Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada i ministre de Ferran VI, per conèixer la riquesa existent al regne de Castella. Amb ell es va intentar crear un impost únic (La Única Contribución) que va fracassar per l'oposició de les classes privilegiades. 1749.

Decrets de Nova Planta

Decrets de Nova Planta. Sèrie de disposicions que van suprimir les institucions polítiques pròpies dels regnes d'Aragó, València, Mallorca i Catalunya. Van ser promulgades per Felip V en resposta al suport que aquests territoris van prestar a l'arxiduc Carles a la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714). Aquests regnes van ser convertits en províncies i governats segons el model castellà entre 1707 i 1716.

Despotisme Il·lustrat

Despotisme Il·lustrat. Variant política de l'absolutisme monàrquic que es va estendre per Europa a mitjans del segle XVIII, però entès com un mitjà per incrementar la riquesa del regne i aconseguir la felicitat i el benestar dels seus súbdits. El seu lema era: "tot per al poble però sense el poble". El seu màxim representant a Espanya va ser el rei Carles III, que va impulsar nombroses reformes.

Pau d'Utrecht

Pau d'Utrecht. Pau signada en aquesta ciutat el 1713 entre Espanya i Anglaterra. Va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. Per aquesta pau es reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de la cessió de Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya, que, a més, va exigir la concessió d'exclusivitat en el comerç amb Amèrica, el navili de permís i l'assentament de negres.

Regalisme Borbònic

Regalisme Borbònic. Al segle XVIII, continuant la doctrina política i jurídica que afirmava la superioritat de la Monarquia sobre l'Església (iniciada pels Reis Catòlics), els borbons van intentar limitar el poder d'aquesta controlant tant els nomenaments dels eclesiàstics com el seu nombre d'efectius i la seva riquesa. Aquesta política es va iniciar amb Felip V i es va consolidar amb Ferran VI.