Les reformes del Bienni Progressista de Manuel Azaña (1931-1933)
Les reformes d'Azaña: exèrcit i Església
La reforma religiosa
Un dels primers objectius va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris. Per limitar el pes de la religió en l'educació, el govern va prohibir als ordes religiosos la dedicació a l'ensenyament. La Llei de congregacions va fixar límits a la possessió de béns i va preveure la dissolució dels ordes que comportessin algun perill per a l'Estat.
Els sectors catòlics van percebre aquesta legislació com una agressió directa a les seves conviccions. El ressorgiment de sentiments anticlericals, que va culminar amb la crema d'edificis religiosos el maig de 1931, va intensificar aquests temors. La jerarquia eclesiàstica va manifestar obertament la seva oposició a la República; l'actitud hostil del cardenal Segura va motivar que el govern prengués mesures de força i en decretés l'expulsió del territori espanyol.
La modernització de l'exèrcit
El govern republicà considerava imprescindible transformar les forces armades. Manuel Azaña va impulsar una profunda reforma amb l'objectiu de crear un exèrcit professional i democràtic, posant fi a la seva tradicional intervenció en la vida política.
- Llei de retir de l'oficialitat (1931): obligava els oficials en actiu a prometre adhesió a la República, oferint-los el retir amb el sou íntegre si ho preferien.
- Reestructuració orgànica: supressió de rangs tradicionals, reducció d'unitats i oficials, i clausura de l'Acadèmia General Militar de Saragossa.
- Ordre públic: creació de la Guàrdia d'Assalt, un cos fidel a la legalitat republicana.
Malgrat els avenços, la reforma va tenir un abast limitat: la reducció pressupostària va entrebancar la modernització del material, de l'armament i dels equipaments. La dreta i els sectors militars van aprofitar aquest malestar per esperonar la conspiració contra el règim republicà.
Les reformes socioeconòmiques i territorials
La reforma agrària
Aquesta iniciativa cercava eradicar el domini del latifundisme i millorar les precàries condicions de vida de la pagesia pobra. L'any 1931, prop de la meitat de la població activa es dedicava a l'agricultura, i al voltant de dos milions eren jornalers sense terres.
A través dels primers decrets es va protegir els pagesos prohibint la rescissió abusiva dels arrendaments, establint la jornada laboral de vuit hores al camp, garantint salaris mínims i imposant l'obligació de conrear terres productives. La gran mesura va ser la Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932), dirigida a modernitzar l'explotació del camp mitjançant l'expropiació de terres i la indemnització en aquelles conreades de manera deficient.
No obstant això, els resultats van ser escassos: el ritme d'expropiació i l'assentament de famílies van quedar molt per sota de les expectatives. Això va disparar la tensió social: els grans propietaris es van aliar amb forces d'extrema dreta per combatre la República, mentre que els jornalers, decebuts, es van radicalitzar cap a posicions revolucionàries i insurreccionals.
La reforma de l'Estat centralista
Permetre l'accés a l'autonomia de les nacionalitats i regions històriques va esdevenir un eix central de la nova legalitat republicana, emparada per la Constitució de 1931:
- Catalunya: va encapçalar el procés mitjançant la restauració de la Generalitat de Catalunya (1931) i l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia (1932).
- País Basc: el nacionalisme basc (PNB) i els carlins van redactar un projecte d'estatut el 1931; tanmateix, el seu caràcter confessional en va endarrerir la tramitació per l'oposició d'esquerres i socialistes.
- Galícia: el moviment autonomista va tenir un ritme més lent; tot i que el projecte d'estatut es va plebiscitar el 28 de juny de 1936, l'esclat de la Guerra Civil va impedir-ne l'aprovació definitiva.