Reformes Laborals i Estructura del Servei Públic d'Ocupació

Reformes laborals i mecanismes d'acomiadament

Pèrdues i baixada d'ingressos: Si es produeixen durant tres trimestres consecutius, per evitar situacions pitjors, l'empresa s'acull a la indemnització de 20 dies de salari per any treballat.
Absentisme: Es va aprovar facilitar l'acomiadament per causes d'absentisme.
Utilització del FOGASA: El Fons de Garantia Salarial és un organisme on contribueixen tots els treballadors. El treballador cobra d'aquest fons quan l'empresa no pot fer front als pagaments. L'empresa pot utilitzar el FOGASA per cobrir 8 dies d'indemnització, amb l'objectiu de subvencionar les empreses amb més dificultats.
Indemnització de contractes temporals: El 2001 era de 8 dies i, a partir del 2010, va passar a ser de 12 dies. Amb això es volia conscienciar que acomiadar un treballador temporal no és gratuït.
Negociació col·lectiva: Mitjançant la clàusula de despenjament, les empreses es poden desvincular del conveni en determinats casos.
Fons de capitalització: Les empreses aporten una quantitat mensual que el treballador no pot tocar. Aquests diners serveixen per pagar una possible indemnització per acomiadament o, en cas contrari, el treballador els conserva com a pla de pensions.

Durant el període de crisi i reforma (1990-1994) es van produir els següents fets:

Disminució de l'ocupació i augment de l'atur.
Reformes laborals: La del 1992 (rebaixa de la quantia dels subsidis) i la del 1994 (abaratiment de l'acomiadament).
Tractat de Maastricht (1991): Per entrar a l'euro, els països havien de complir el requisit de mantenir el dèficit públic al 3% del PIB com a màxim. A Espanya, això va comportar la reducció dels subsidis.

L'aplicació de les funcions del SPO es pot organitzar de diverses maneres:

Estructura integrada: Integra les tres funcions principals en un mateix organisme.
Estructura fragmentada: L'organisme no ho fa tot, sinó que delega algunes funcions. Exemple: A França, la gestió de la formació ocupacional i contínua l'encarreguen a fundacions.
Estructura centralitzada: L'Estat té la competència exclusiva i s'encarrega de gestionar totes les funcions del SPO.
Estructura descentralitzada: La gestió depèn del país i pot ser local, federal (Alemanya) o autonòmica (Espanya, en part, ja que els subsidis són competència de l'Estat i no de les Comunitats Autònomes).

Nota: L'inconvenient d'una estructura fragmentada és la possible manca de coordinació entre els organismes que realitzen funcions diferents.