Reformes de la Segona República Espanyola: Església, Exèrcit i Agricultura

Reformes de la Segona República Espanyola

1. La qüestió religiosa i la Llei de Congregacions

La Llei de Congregacions va imposar limitacions a la possessió de béns per part d'ordres religioses i va preveure la dissolució d'aquelles considerades perilloses per a l'Estat. Es va decretar la dissolució de la Companyia de Jesús.

Aquesta legislació va provocar una oposició frontal per part de sectors conservadors i catòlics, liderats pel Cardenal Segura, que van organitzar una intensa i calculada campanya antirepublicana. Paral·lelament, es van produir actes de violència (com incendis d'edificis religiosos) per part de les classes populars, fortament anticlericals. Tot plegat va generar un clima de tensió i violència entre catòlics i no catòlics.

2. Reforma de l'Exèrcit

Objectiu: Creació d'un exèrcit modern i democràtic

Era necessari reduir-ne els efectius, acabar amb el macrocefàlia (excés d'alts càrrecs), posar fi als seus furs especials i despolititzar-lo. Les mesures implementades van ser:

• Llei de Retir de l'Oficialitat: Es buscava assegurar la seva fidelitat al poder civil.
• Dissolució del Consell Suprem de Justícia Militar i els tribunals d'honor: Es pretenia que la jurisdicció militar estigués sotmesa a la civil.
• Prohibició de premsa destinada únicament a l'exèrcit.
• Creació de les Guàrdies d'Assalt: Una força d'ordre públic de fidelitat republicana.
• Reforma de l'educació militar: Incloent el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.

Resultats i conseqüències

Els resultats van ser limitats i van generar perills:

• S'aconseguí una disminució del pressupost militar (cosa positiva), però això va dificultar la seva modernització (cosa negativa).
• Es va generar una forta oposició de l'Exèrcit, que va culminar amb el Cop d'Estat de Sanjurjo (1932).

2.3 La Reforma Agrària

a) El Problema Agrari

El context presentava greus desequilibris:

• Desigual distribució de la propietat: Molts pagesos sense terra (aproximadament 3 milions sobre un total de 4).
• Agricultura endarrerida, amb rendiments baixos.
• Pagesos en situació de pobresa extrema.

b) Objectius de la Reforma

Els objectius principals eren:

• Transformar el règim de propietat agrària: Eliminar els latifundis i aconseguir una distribució més equilibrada de la terra, creant una classe de petits propietaris.
• Millorar les condicions de vida dels agricultors pobres (atur, salaris).
• Millorar els rendiments i la competitivitat de l'agricultura (diversificació de cultius, extensió del regadiu).

c) Primers Decrets i la Llei de 1932

Es van aprovar mesures inicials com:

• Prohibició de posar fi als contractes d'arrendament (obligatorietat de pròrroga).
• Revisió de les rendes abusives.
• Autorització d'arrendaments col·lectius (cooperatives).
• Establiment de la jornada laboral de 8 hores al camp.

La Llei de Reforma Agrària (Azaña, 1932)

Objectiu principal

L'objectiu era expropiar les terres en mans de propietaris absentistes i cedir-les als pagesos necessitats.

Contingut de l'expropiació

El contingut incloïa l'expropiació de terres:

• En mans dels Grans d'Espanya.
• Conreades deficientment.
• Que eren arrendades sistemàticament.
• Que no eren regades podent-ho fer.

Aplicació

L'aplicació es duia a terme mitjançant l'IRA (Institut de Reforma Agrària).