El Reformisme Dinàstic i el Tancament de Caixes (1899-1902)
El Reformisme Dinàstic i el Govern de Silvela
El 1899, la reina regent Maria Cristina va atorgar la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per poder pagar els deutes contrets durant la guerra de Cuba.
El Tancament de Caixes i la Protesta a Catalunya
Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya al setembre de 1899; els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquesta protesta és coneguda com a Tancament de Caixes. L’alcalde de Barcelona es va negar a executar els embargaments i va presentar la seva dimissió.
El moviment va provocar una vaga general de comerciants que es va estendre per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. Com a resposta, el govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l’estat de guerra.
El Tancament de Caixes va significar una dinàmica que va marcar la ruptura entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics, així com el principi de la consolidació del catalanisme. També va posar fi a l’esperit de regeneració que havia durat amb prou feines un any i, el 1901, es va reprendre el torn dinàstic.
L'Ascens d'Alfons XIII i el Regeneracionisme
A la primavera del 1902, en fer 16 anys, el monarca Alfons XIII va pujar al tron. Els primers anys del seu regnat van estar marcats pels intents de reforma o regeneració promoguts pels qui clamaven per una renovació moral de la vida social i política que posés fi al caciquisme i al falsejament electoral.
Corrents del Reformisme Polític
Dins dels corrents reformistes es poden diferenciar diverses tendències:
- Els partits del torn dinàstic: Van tenir una gran importància fins al 1912 i es basaven sobretot en la crítica del frau electoral.
- Els partits marginats del sistema: Van col·locar les forces de l’oposició en la necessitat de renovar profundament els idearis, les organitzacions i els dirigents; el seu objectiu era mobilitzar l’opinió pública per desbancar definitivament els partits del torn.
- El regeneracionisme intel·lectual i literari: On els representants principals van reflexionar sobre la decadència d’Espanya i la necessitat de regeneració nacional.