El Règim Franquista: Protestes, Autarquia i Conseqüències Socials
Protestes contra el règim de Franco
Les protestes internacionals contra el règim de Franco van ser significatives.
També hi va haver protestes per part de l’Església contra Franco: des del Concili Vaticà II, l’Església va intentar obrir-se a les necessitats dels més pobres. Això va portar a que sacerdots catalans, bascos i de barris més pobres, així com alguns membres de la jerarquia (com Tarancón), protestessin obertament contra el règim franquista.
Davant d'aquests problemes, el govern es va tancar en el seu immobilisme: es va paralitzar el projecte d’associacions polítiques, va augmentar la repressió i es van incrementar les sancions a la premsa.
Evolució econòmica del Règim Franquista
Autarquia i Racionament (1934-1959)
Conseqüències econòmiques de l’autarquia
- Estancament econòmic degut a:
- Manca de matèries primeres, maquinària i energia, ja que hi havia restriccions en les importacions.
- Els preus oficials (baixos) que desmotivaven els productors.
- Escassa demanda (per la pobresa).
- Va provocar una frenada en la modernització econòmica. Espanya, en aïllar-se de l’exterior, es va allunyar de les economies europees i es va endarrerir notablement respecte a aquestes.
- A Catalunya, la política autàrquica va tenir efectes especialment negatius. La potenciació d’indústries pesades o d’equipament va perjudicar les indústries catalanes de béns de consum (majoritàries).
Conseqüències socials de l’autarquia
- Racionament i fam.
- Disminució del nivell de vida a conseqüència de l’atur i d’una inflació alta, amb uns salaris que no creixien en la mateixa proporció. El resultat va ser una renda per càpita i un poder adquisitiu un 25% més baix que l’any 1936. La pobresa va créixer i es va estendre. El règim va haver de crear organitzacions de beneficència per atendre nombrosos pobres (com l'Auxilio Social).
- Aparició del barraquisme: els rellogats o l’habitatge en coves a les grans ciutats, fruit de la misèria, que van empitjorar les condicions de l'habitatge.
- Conseqüències demogràfiques: creixement important entre 1940-1959. Es va observar un creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions), migracions interiors del camp a la ciutat, i migracions exteriors cap a Hispanoamèrica i, a finals dels anys 50, cap a l’Europa occidental. També hi va haver un augment de la mortalitat, especialment infantil, i una disminució de l’esperança de vida a causa de malalties ja eradicades, provocades per la fam, la misèria, etc.
- Imposició de la Moral Nacionalcatòlica, que va comportar un endarreriment de la condició de la dona.