Què són els registres lingüístics? Tipus i característiques

Què són els registres lingüístics?

Es parla de registres lingüístics quan es fa referència a les diverses varietats que el parlant tria en funció de l'ús que fa de la llengua en una situació comunicativa determinada. Tanmateix, per a fer aquesta tria, cal tenir en compte diversos aspectes.

Factors que determinen el registre

El registre s'elegeix en funció de:

• La relació entre emissor i receptor.
• El tema del qual es parla (general o especialitzat).
• El canal (oral o escrit).
• La intenció o objectiu de l'emissor.

Amb aquests quatre factors s'expliquen i se sistematitzen les diferències entre una conversa entre amics en un bar (registre col·loquial) i una intervenció com a testimoni en un judici (registre formal).

En la conversa entre amics, la temàtica serà sobre temes quotidians, la relació entre els interlocutors serà poc distant, el canal serà oral i les formes molt col·loquials. Cal tenir en compte que les varietats poden interactuar entre si: un registre especialitzat sol vehicular-se associat a l'estàndard, mentre que un registre familiar sol associar-se a una varietat no estàndard.

Tipus de registres lingüístics

Així mateix, cal distingir tres tipus de registres: el formal, l'estàndard i l'informal.

1. Registres formals

Els registres formals no són espontanis, sinó preparats, amb un lèxic ric i especialitzat i una sintaxi elaborada.

2. Registres informals

Els registres informals són propis del tracte familiar i d'amistat. Són espontanis i hi podem trobar repeticions, frases fetes o expressions incorrectes. Dins d'aquests es troba:

• Registre col·loquial: ha d'incloure trets dialectals fugint de paraules i expressions malsonants.
• Registre vulgar: hi trobem expressions grolleres.

3. Registre estàndard

Al mig d'aquests dos registres trobem l'estàndard, una varietat que pretén ser neutra, actuant com a pont entre els registres formals i informals. És l'utilitzat, per exemple, a les escoles o als mitjans de comunicació.

Conclusió

Per a dur a terme una comunicació intel·ligible i fluida, i per tal que una persona es pugui desembolicar de forma adequada en qualsevol context, s'ha de ser conscient del tipus de situació en què es troba i de quins registres té a la seva disposició.