Reglament Independent: Concepte, Límits i Exemples

El Reglament Independent: Concepte i Límits

El Consell d'Estat podia ser òrgan consultiu de les CCAA, però aquestes en creaven un de propi. Si aquest tenia garanties d'independència orgànica i funcional, aleshores aquest consell de les CCAA podia substituir al Consell d'Estat.

Art. 23 Llei orgànica del Consell d'Estat (full 8): Sentència interpretativa del TC [FALTA LLEGIR]. El dictamen és necessari perquè forma part de les bases del règim jurídic de les administracions públiques (demanar una CCAA dictamen per dictar un reglament executiu) + 149.1 CE, núm. 18 llei 30/92 bases de les administracions públiques.

Reglament Independent

El reglament independent regula matèries no reservades ni materialment ni formalment a la llei. En entrar en vigor la CE, la doctrina es va preguntar si era possible l'existència del reglament independent. Alguns autors deien que no, perquè es fa molta referència a la llei al llarg de la CE, i fent la lectura de l'art. 97, s'impedia l'existència del reglament independent. Aquest article parla del Govern, que exerceix la potestat reglamentària d'acord amb la CE i les lleis. Alguns autors doctrinals opinaven que, en dir això, es precisava una llei prèvia, quedant sense espai el reglament independent.

Aquesta opinió no és la compartida per la majoria de la doctrina, que ha considerat que, en dir que amb la lectura de l'art. 97 es precisa que no es pot anar en contra de les lleis, no significa que per dictar un reglament hi hagi d'haver una llei prèvia. Per tant, SÍ hi ha espai per als reglaments independents (opinió majoritària), doctrina adoptada pel TC i el TS.

Aleshores, el camp del reglament independent abasta matèries no reservades, incloent aquelles matèries que la llei no ha entrat a regular. A més de les no reservades a la llei, i abstractament, segons la doctrina, el camp del reglament independent seria la matèria organitzativa i, com a molt, els supòsits de relacions de supremacia especial, sempre que en regular aspectes organitzatius o les relacions de supremacia especial, no quedin afectats drets bàsics dels interessats.

Pel reglament independent queda prohibida la regulació externa definidora de deures o obligacions dels particulars (llei à creació de dret objectiu pels ciutadans o normes externes). Hi ha una reserva implícita de la llei amb allò vinculat a la propietat i a la llibertat.

Supremacia Especial

La supremacia especial fa referència a les relacions especials de subjecció. Com a relacions especials de subjecció, s'al·ludeix a la situació singular en què determinades persones o entitats es troben pel fet de trobar-se inserides de manera particularment enèrgica a l'organització administrativa. Per exemple, un funcionari públic es troba en una relació especial de subjecció perquè té un vincle més fort de relació amb l'administració. Altres exemples són els soldats de l'exèrcit, els presos d'un centre penitenciari o els universitaris d'un centre públic.

Aquesta intensitat determina que l'administració ostenti sobre aquestes persones unes potestats especialment enèrgiques, molt més limitatives de la llibertat que les potestats comunes que la gent té en relació amb la generalitat dels ciutadans.

Veurem en la CE que hi ha reserves de llei en els dos àmbits del reglament independent: el Consell d'Estat com a òrgan de l'administració (l'art. 107 CE diu que una llei orgànica regularà la composició i el funcionament del Consell d'Estat, per tant, un aspecte organitzatiu que no pot ser regulat per reglament independent). L'art. 103.2 CE diu que els òrgans de l'administració de l'Estat són creats, coordinats i regits d'acord amb la llei à reserva a favor de la llei. Per tant, l'organització no és camp plenament del reglament independent.

En les relacions especials de subjecció, també hi ha reserves a favor de la llei. La CE diu que la llei regularà l'estatut de la funció pública, en l'art. 103.3 (funcionaris públics). En definitiva, la doctrina diu que amb el reglament independent hi ha intervenció obligada de la llei en molts casos.

Full 7 (full 4): Sentència del TC i TS [FALTA LLEGIR]. És possible el reglament independent en matèria organitzativa i de relacions de subjecció especial. La llei a vegades entra perquè hi ha reserva de llei en aquestes dues matèries garantida per la CE. Per tant, el reglament independent entra en la mesura que desenvolupa aspectes que no estiguin estrictament reservats a la llei.

Exemples d'Aplicació del Reglament Independent

Exemples del full 8(1): La primera sentència del TS és una ordre ministerial on es regulen els espectacles taurins. S'impugna un reglament dictat per un ministre, que regula aspectes dels espectacles taurins sobre qui pot assistir-hi, per exemple, on es diu que poden assistir menors d'edat de més de 14 anys acompanyats d'un familiar major d'edat.

És un recurs directe, s'impugna la norma i el debat ve a examen de la legalitat formal o material. Els reglaments es podran impugnar si infringeixen l'OJ, i els límits de la potestat reglamentària són formals o bé materials/substantius.

• Entre els límits formals hi ha la competència i el procediment (un ministre no pot dictar un reglament que sigui potestat del Consell de Ministres). Un defecte procedimental és que l'elaboració del reglament no hagi tingut en compte tràmits essencials.
• La jerarquia normativa: el reglament no pot anar en contra d'una norma de rang superior (límits formals).
• Altres límits que ha de respectar el reglament: el principi de legalitat, els límits generals del dret, la reserva a favor de la llei (el reglament no pot regular matèries contràries a la llei, límit material) i la irretroactivitat (el reglament no pot ser retroactiu a no ser que siguin efectes favorables).

Cas Pràctic: Don Faustino

Sentència de Don Faustino: Surt una ordre ministerial que regula l'activitat dels detectius privats, i aleshores diu que per exercir-la cal tenir una autorització o llicència. Els que ja la tenien, el que han de fer és bescanviar la que tenien per la nova (simple tràmit). Don Faustino, detectiu des de feia anys, demana el canvi per continuar sent detectiu, i l'administració no li dóna la nova llicència perquè no porta cap llicència anterior i li deneguen la nova llicència.

Al cap de dos anys, Don Faustino demana una llicència, i aleshores se li denega i no se li admet la sol·licitud. Don Faustino va als tribunals i l'Audiència, a primera instància, no li admeten el recurs perquè ja va demanar la llicència, no va recórrer, van passar 2 anys i ho ha tornat a demanar, i això fa que sigui inadmissible. El tribunal no li admet perquè l'administració no admet actes reproductoris d'un acte anterior definitiu i ferm, com aquest.

Don Faustino, però, li admet el TS i revoca la sentència del tribunal anterior perquè el TS, amb bon criteri, diu que no estan davant d'un acte reproductori, perquè el primer cop demanava el canvi (denegat) i el segon el que demana és la llicència.

Un cop admès el recurs, cal veure si Faustino tenia raó o no. No cal dictamen del Consell d'Estat i estem davant d'un reglament independent.

Legalitat Sancionadora

Sentència del TC: Mateixa ordre ministerial, article 12 de la mateixa ordre. Doble infracció de la previsió de l'art. 25 de la legalitat sancionadora administrativa: perquè l'art. 25 té un aspecte formal (sancions regulades per llei) a més d'una exigència material de contingut, que és que quan la llei reguli les conductes infractores, ho ha de fer d'una manera que es pugui predeterminar realment quina és la conducta infractora i la corresponent sanció (principi de tipicitat).

En aquest cas no es compleix ni un requisit ni l'altre perquè se sanciona la infracció de l'ordre, perquè les sancions podien ser la suspensió o retirada de la llicència. Això s'hauria d'haver regulat per llei. Si és una relació de subjecció, pot ser que la intensitat de reserva de llei no sigui tan gran. [FALTA COMENTARI] + pàgina 803, al final [FALTA COMENTARI].

Altres Àmbits del Reglament Independent

Matèria de reglament independent o no reservada a llei: reglamentacions tècniques, que són reglaments que contenen o determinen les característiques, condicions o composicions que han de reunir determinats productes, materials, instal·lacions, aparells... En el Butlletí Oficial hi apareixen reglaments en què es regulen aquests aspectes esmentats.

Aquestes regulacions tècniques no necessàriament tenen reserva de llei perquè hi cap el reglament independent. El TS, en una impugnació que es va fer contra la norma bàsica d'edificació (reial decret) -les condicions dels materials de construcció, les instal·lacions elèctriques-, i les empreses elèctriques van impugnar aquestes instal·lacions elèctriques. El 1985, el Tribunal diu que davant la impugnació de les normes d'edificació, es pot sostenir que existeixen matèries que estan reservades al reglament, independentment de la llei.

Els reglaments que contenen la regulació de mencions honorífiques no són de reserva de llei tampoc, i tampoc té reserva de llei, sinó que és reglament independent, les regles de protocol. Un camp del reglament independent és determinar l'himne nacional de l'Estat (els Segadors està regulat per llei perquè el legislador ha ocupat una matèria que no estava reservada, però que l'espai de la llei no està delimitat per les matèries reservades i, per tant, ha entrat a regular l'himne à la llei entra a regular matèries si el legislador vol que no li estan reservades).

Full 8 (4): Reglament independent. No es desplega una llei (de costes), té mesures cautelars i no sancionadores, NO reserva de llei + el reial decret regula la circulació d'embarcacions d'alta velocitat. L'art. 3 diu que totes les embarcacions estan obligades a NO atracar on vulguis, necessitant autorització de sortida, acreditant quins són els passatgers i els tripulants, dient quin és el recorregut exacte de circulació (defensant la seguretat pública). L'art. 6: algú que surti a comunicar als tripulants i passatgers o no seguir l'itinerari determinat (incompliment del reial decret) à sanció i com a mesura cautelar; mobilització immediata de la tripulació.

Si hi ha sanció, que es troba tipificada: EXCEPCIÓ a les matèries del reglament (no matèries organitzatives sinó afectes externs de circular o no circular). Art. 12.2 Llei orgànica de protecció ciutadana 1/92, autoritza l'establiment de restriccions a la circulació de les embarcacions.