El Regnat de Ferran VII: Absolutisme, Liberalisme i Crisi Dinàstica
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes (reflectit al Manifest dels Perses), Ferran VII va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat.
La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberals van dur a terme diversos pronunciaments (com els d'Espoz i Mina el 1814, Porlier el 1815 i Torrijos el 1817), que van fracassar. Molts dels qui hi van participar es van haver d'exiliar, i altres foren executats.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820, el pronunciament del Coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats.
Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. L'any 1823, la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
Característiques i Crisi de la Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva.
En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. A més a més, la independència de les colònies americanes va privar les arques de l'Estat d'una important font d'ingressos.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin impostos. Ara bé, aquests privilegiats eren els principals defensors de l'absolutisme i el rei no s'hi podia posar en contra.
El naixement l'any 1830 d'Isabel, la filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. Ferran VII va abolir aquesta prohibició i va fer heretar la seva filla. Els sectors més intransigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei i fervent partidari de l'absolutisme.