Relacions entre el centre i la perifèria: anàlisi global
Moviments de població
Les persones que emigren del centre a països perifèrics són treballadors especialitzats que treballen per a empreses de països desenvolupats que han apostat per una deslocalització, amb l’objectiu d’abaratir els costos de producció. En canvi, les persones dels països perifèrics que emigren cap als països del centre acostumen a ser treballadors poc preparats que conformen un col·lectiu de mà d’obra barata, disposats a fer feines que requereixen poca qualificació, moltes hores de dedicació i, sovint, una compensació econòmica i unes condicions de treball molt precàries.
Tanmateix, cal destacar que als països perifèrics cada cop hi ha gent més formada que decideix emigrar cap a Europa o els EUA, de manera que la gent que potencialment podria millorar la situació del seu país d’origen també decideix marxar.
Àmbit polític i militar
Quant a l’àmbit polític i militar, la perifèria sovint ha d’assumir les decisions que dicta el centre, ja que els països pobres tenen crèdits que els lliguen als països rics. En l’àmbit militar, Europa fa tractes sobre armament i matèries primeres amb països perifèrics que, molts cops, estan governats per dictadors; d’aquesta manera, aquests dictadors acaben estant recolzats per governs europeus.
Àmbit comercial
En l’àmbit comercial, els països perifèrics exporten als països rics matèries primeres i productes manufacturats senzills. Tot i així, aquesta situació està començant a canviar perquè, en països com l’Índia, es comença a copiar la tecnologia que fins fa poc es produïa exclusivament en els països rics. Els països del centre, en canvi, exporten als països perifèrics algunes manufactures d’alt valor i serveis, tot i que cada vegada més són els nous països industrialitzats els que exporten els seus productes d’alt valor a països perifèrics.
Matèria financera i tecnològica
Aquest àmbit es caracteritza pel fet que els països de la perifèria han d’aconseguir desfer-se dels crèdits que els endeuten amb països rics. Com que els diners estan en mans de molt pocs, als països subdesenvolupats no hi ha una classe mitjana forta que desenvolupi l’economia dins el propi país.
En canvi, els països del centre fan grans inversions de capital en els països subdesenvolupats, i els bancs del primer món ofereixen els crèdits que fan que els països subdesenvolupats estiguin permanentment endeutats.