Relacions d'Ocupació i Unitats Productives
Les relacions d'ocupació
La relació d'ocupació és un tret fonamental de les unitats productives en el capitalisme. L'ocupació comporta que els ocupats entrin en una relació contínua amb els compradors de la seva força de treball, ja que sols a través del temps poden realitzar el treball pel qual són pagats.
Aquestes relacions contínues entre empresari i ocupat són relacions d'autoritat (polítiques), per tant, de supeditació i subordinació: l'exercici d'autoritat és necessari per assegurar que les tasques siguin enllestides d'acord amb els objectius de l'empresari i de forma coordinada.
Les relacions d'ocupació poden ser conflictives; aquest conflicte deriva del fet que, mentre que per a l'ocupat el salari és un ingrés, per a l'empresari és un cost. També afecta el treball que s'exigeix a l'ocupat, als seus nivells d'esforç físic i mental, a les responsabilitats que ha d'assumir... L'exercici de l'autoritat de l'empresari i la defensa d'un grau d'autonomia laboral de l'ocupat poden ser una segona font de conflicte.
Les relacions entre empresaris i treballadors solen normalitzar-se al llarg del temps. Les relacions d'ocupació deixen de ser pures i passen a ser limitades per les restriccions que es deriven de les normes.
Les unitats productives en l'economia capitalista
Acumular capital, és a dir, expandir la unitat inicial de capital en un entorn caracteritzat per la competència en el mercat de productes i en el mercat laboral, és la funció particular de l'empresa capitalista. Està sotmesa a pressions específiques: produir eficaçment, vendre els seus productes, atraure i conservar, alhora, accionistes i assalariats.
L'empresa capitalista es recolza en la separació de: productors, assalariats obligats a vendre la seva força de treball, i els mitjans de producció, posseïts privadament pels capitalistes. Aquesta estructura de propietat indueix una profunda asimetria de poder entre el capital i el treball. L'empresa és la institució on els proletaris venen i activen la seva força de treball, que l'empresari transforma en treball efectiu i en mercaderies.
Les unitats productives poden ser percebudes com a construccions i reconstruccions socials contínues, fruit de les accions i interaccions dels treballadors, dels seus grups i de les seves organitzacions, que busquen satisfer les seves aspiracions i interessos. Tradueixen els processos continus de conflicte, negociació, acords i resolució de les diferències existents al voltant de les presentacions de les parts, i creen els patrons dels rols i relacions al seu si.
Permet veure les unitats productives com a sistemes dinàmics, mentre que es recupera el protagonisme del treball organitzat com a mecanisme interactiu-defensiu contra les estratègies directives.
L'entorn econòmic limita el funcionament de les unitats productives, però també l'entorn social i l'entorn polític en què es produeixen i venen els seus béns i serveis. Les institucions de la societat capitalista o les polítiques que emanen dels estats condicionen el treball, la vida i l'acció dels seus membres. L'acció i la negociació dins de les organitzacions econòmiques tenen lloc dins d'uns límits més o menys estrets definits pels diferents entorns, que alhora són susceptibles de ser modificats pels actors implicats.