Relleu, Clima i Vegetació d'Espanya
El relleu, el clima i la vegetació d'Espanya
1. L'estructura geomorfològica
- L'arxipèlag balear és una prolongació dels sistemes muntanyosos del sud peninsular.
- L'arxipèlag canari té un origen volcànic.
El relleu peninsular
- El territori de la península Ibèrica està constituït bàsicament per la Meseta.
- La Meseta està envoltada per un seguit de serralades joves i per dues grans depressions formades pels rius Ebre i Guadalquivir. El riu Tajo obre la Meseta a la façana atlàntica.
- La Meseta està envoltada pels sistemes muntanyosos següents:
- La serralada Cantàbrica, al nord, culmina als Pics d'Europa.
- La serralada Ibèrica s'estén en direcció sud-est des de la serralada Cantàbrica fins a la Mediterrània.
- El massís Galaicolleonès, al nord-est.
- Sierra Morena, al sud.
A l'interior de la Meseta, el Sistema Central s'estén des de la serralada Ibèrica fins a Portugal. Divideix l'altiplà en dues parts: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
Un sistema més modest, les muntanyes de Toledo, parteix la Submeseta Sud en dos sectors.
A l'exterior de la Meseta hi ha el Pirineu i el sistema Bètic. El Pirineu s'estén al llarg de l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central.
El sistema Bètic, al sud del riu Guadalquivir, està format per dues serralades paral·leles: la serralada Penibètica i la serralada Subbètica. A la serralada Penibètica hi ha el Mulhacén, que és el cim més alt de la península Ibèrica.
- Al litoral mediterrani dominen les costes baixes i rectilínies, amb alguns sectors abruptes.
- El litoral presenta un notable sistema de ries. Les marees són molt importants.
- Al litoral cantàbric predominen les costes altes. Les ries són més curtes i no hi ha gaires platges.
- L'arxipèlag balear està format per dos grups d'illes: les illes Balears (Mallorca i Menorca) i les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera).
- Mallorca té un relleu accidentat, amb la serra de Tramuntana.
L'arxipèlag canari està format per set illes principals d'origen volcànic. Les illes de Tenerife i Gran Canària ocupen una posició central. Al sector més proper a la costa africana hi ha Fuerteventura i Lanzarote. Al sector més allunyat del continent hi ha les illes més muntanyoses: La Palma, El Hierro i La Gomera.
A Tenerife, l'illa més gran, el volcà Teide assoleix la màxima altitud del territori de l'Estat espanyol.
2. Les xarxes hidrogràfiques
La xarxa atlàntica, la xarxa mediterrània i la xarxa cantàbrica.
- La xarxa atlàntica és la més extensa i la que té els rius més llargs. En formen part les conques dels rius Duero i Tajo, Guadiana i el Guadalquivir.
- La xarxa mediterrània comprèn la conca del riu Ebre, les conques del Fluvià, el Ter i el Llobregat, que reben les aigües del Pirineu i les conques dels que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals: el Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura.
- La xarxa cantàbrica comprèn les conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada Cantàbrica o al massís Galaicolleonès i que desemboquen a la mar Cantàbrica. Són força curts i tenen un règim hidrogràfic nivopluvial o pluvial i cabals abundants.
3. El clima i els dominis climàtics
La península Ibèrica està situada entre dues masses d'aigua, l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, i a la frontera de les masses d'aire d'origen polar i continental i de les d'origen tropical. Es troba, per tant, sota els efectes dels anticiclons subtropicals, de les depressions atlàntiques i de les depressions mediterrànies.
El 80% del territori d'Espanya pertany al domini de clima mediterrani.
D'altra banda, el litoral cantàbric i la major part del territori pirinenc tenen un clima atlàntic a causa de la influència oceànica. Finalment, a les illes Canàries, atesa la seva situació a l'oceà Atlàntic i prop de la costa africana, el clima és subtropical d'influència oceànica.