Renaixement i Barroc: Literatura i Cultura a Europa
Renaixement
El Renaixement és la generalització a tot Europa de l'esperit humanista. Una visió més antropocèntrica del món havia de reflectir l'harmonia dels clàssics, el vitalisme i l'alegria de viure. Pel que fa a l'estil literari, els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques. Aquesta línia va triomfar entre autors com Pere Serafí (seguidor de Marc i de Garcilaso), que va conrear poesia d'inspiració popular i temàtica religiosa, Joan Pujol (1514-1603), Valeri Fuster i Andreu Martí. Els renaixentistes van conrear els gèneres assagístics, de caràcter històric i religiós.
Barroc
La vitalitat, harmonia, optimisme i lluminositat del Renaixement van ser substituïts durant el Barroc per severitat, exageració, pessimisme i tenebrisme. És a dir, el Barroc fou un retorn a un pensament més teocèntric, i per als autors la vida no era més que una mentida, un somni. Els temes: vida entesa com a visió distorsionada de les realitats. Des del punt de vista formal: ús d'antítesis, paradoxes, oxímorons per remarcar conceptes com la vida i la mort, la realitat i la il·lusió. Ús d'hipèrboles, apòstrofs, complexitat oracional i hipèrbatons, jocs de paraules, ironies, etc. Autors més destacats: Francesc Vicenç Garcia, imitador de l'autor castellà Francisco de Quevedo. Els temes més freqüents són els característics del Barroc: el desengany, la caducitat de les coses temporals, el temps que passa, la soledat i la mort. Altres autors: Francesc Mulet i Franc Fontanella.
Procés de Substitució Lingüística
El segle XV havia contemplat dos fets decisius que influïren en el procés de substitució lingüística:
- L'entronització de la dinastia castellana, que provocà la paulatina castellanització i la unió amb Castella.
Al segle XVI es viu una situació de diglòssia sense bilingüisme. Llavors, pel que fa a la literatura, la llengua catalana es va especialitzar en els gèneres populars i populistes, mentre que era desplaçada pel castellà en els gèneres cultes. I finalment, la prohibició de la llengua catalana arran dels Decrets de Nova Planta promulgats per Felip V. El segle XVIII es van impulsar la creació d'acadèmies, diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies.