Renaixement i Humanisme al Segle XVI: La Llengua Catalana
El Segle XVI: Renaixement i Context Català
Temes Clau del Segle XVI
- Relació entre Humanisme i Renaixement
- El Renaixement a Itàlia
- Equiparació entre el Llatí i les Llengües Vernacles
- Evolució de les Llengües durant el Renaixement
- La Situació de la Llengua i la Literatura Catalana al Segle XVI:
- Situació política
- La llengua culta medievalitzada enfront de la llengua popular vital
- La puixança de la literatura castellana
Humanisme: Fonament del Renaixement
El Renaixement es fonamenta en l’Humanisme, un corrent erudit i filosòfic que va preparar el terreny per al desenvolupament de les arts i els grans descobriments científics.
El Renaixement a Itàlia: Redescobriment Clàssic
A Itàlia, l’Humanisme va comportar el redescobriment d’obres clàssiques perdudes, la reivindicació de l’obra de Plató i l’adopció de la gramàtica llatina com a model. Aquest impuls va ser fonamental per al floriment del Renaixement.
La Qüestió de la Llengua: Llatí i Llengües Vernacles
L’evolució del Renaixement va tenir un factor essencial en el plantejament de la qüestió de la llengua. Es va buscar equiparar la valoració i l’interès pel llatí i per les llengües vernacles (italià, francès, castellà i portuguès), mitjançant l’elaboració de gramàtiques i la selecció d’autors modèlics.
La Crisi de la Llengua Catalana al Segle XVI
La problemàtica de la llengua catalana s’inicia amb la introducció de la dinastia dels Trastàmara el 1412. Aquest fet va comportar una pèrdua significativa de la consciència lingüística, i el català va deixar de ser llengua oficial al segle XVII.
A aquesta situació s’hi va sumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó amb els Reis Catòlics i la política centralista de la Casa d’Àustria. Aquest context va provocar el trasllat de l’aristocràcia catalana a la monarquia hispànica. Com que la consolidació i l’actualització de les llengües provenia dels àmbits cortesans, la llengua catalana no va evolucionar i va mantenir una continuïtat medievalitzant.
Col·lapse i Estancament de la Literatura Catalana
El període que s’inicia al segle XVI marca una època de col·lapse tant en la quantitat com en la qualitat de la literatura catalana. Es va perdre la confiança en el català, ja que Catalunya no es va adaptar a la influència castellana ni va mostrar una voluntat clara per modernitzar la seva pròpia llengua.
Dicotomia: Llengua Culta Medievalitzada vs. Llengua Popular
La llengua i la literatura catalana del segle XVI presenten un aire d’antiguitat, fruit de seguir models ja superats. No obstant això, cal destacar la vitalitat del català com a llengua del poble, d’on va sorgir una literatura popular i tradicional de gran importància.
Impacte del Siglo de Oro Castellà en el Català
La separació entre el nivell popular oral i el culte escrit és un dels problemes fonamentals que expliquen la situació crítica del català. El català escrit d’aquella època era una còpia deficient de la llengua medieval.
Paral·lelament, al segle XVI, la literatura castellana va iniciar el seu Siglo de Oro, un fet que va debilitar encara més la posició del català.