El Renaixement a Itàlia: Arquitectura, Humanisme i Art
Context i Fonaments Ideològics del Renaixement
Factors Determinants a Itàlia
- Canvis socioeconòmics respecte a l'Edat Mitjana.
- Organització política en ciutat-estats.
- Caiguda de Constantinoble (1453).
- Aparició de la impremta.
L'Humanisme: El Nou Centre Ideològic
L'Humanisme situa l'home com a centre i mesura de totes les coses. La perspectiva ideològica es basa en la recuperació de l'antiguitat clàssica (Grècia i Roma), utilitzant els seus models com a inspiració i objecte d'estudi. Aquesta influència va ser crucial per al desenvolupament artístic.
Renovació Formal i Composició Artística
Innovacions Tècniques i Estètiques
Des del punt de vista formal i compositiu, el Renaixement implica una renovació dels sistemes de representació, destacant el descobriment de la perspectiva lineal.
L'art antic esdevé el model de bellesa. Això comporta:
- Adopció d'elements formals de l'arquitectura clàssica i de les seves tipologies d'edificis.
- Introducció de temes mitològics i històrics.
El Concepte de Bellesa
La bellesa formal s'anteposa al missatge religiós (tret característic de l'època medieval). La bellesa es concep d'acord amb els cànons de l'antiguitat: proporció, harmonia i ordre.
El Mecenatge i la Figura de l'Artista
Apareix la figura del mecenes, que, a més de fomentar l'art, l'utilitza per a les seves pròpies finalitats polítiques, econòmiques o de prestigi social.
Es produeix la transició de l'artesà a l'artista creador. Es reivindica la natura intel·lectual de l'art, fet que es reflecteix en la creació de tractats de teoria artística.
El Quattrocento: Florència, Focus del Renaixement
Florència, sota el domini dels Mèdici, es converteix en el focus principal. Les obres inacabades del gòtic van donar pas a la realització de les quals es van consagrar els artistes renaixentistes.
Elements Formals de l'Arquitectura Clàssica
La influència de l'antiguitat clàssica es manifesta en elements formals com:
- Ús dels ordres clàssics.
- Façanes amb horitzontalitat i encoixinat.
- Arc de mig punt i cúpula de mitja esfera.
- Estructures arquitravades, entaulament i frontons.
- Voltes amb cassetons i decoració de grotescos.
La Racionalització de l'Espai
La racionalització de l'espai busca la unitat, la simetria i la proporció. Es recupera el mur com a superfície massiva articulada. L'estudi dels monuments antics serveix d'inspiració.
L'arquitectura adquireix un caràcter teòric: els tractats són fruit del projecte previ, on la perspectiva juga un paper clau, marcant la diferència entre projecte i execució.
Brunelleschi: Creador de l'Estil
Brunelleschi va començar com a orfebre i més tard va ser escultor. Tot i el seu esperit innovador no reconegut inicialment (va perdre els relleus de les portes del baptisteri de Florència), és considerat el creador de l'estil. Es basà en el cercle i el quadrat, mostrant un gran interès per la proporció. Va desenvolupar una tècnica precisa en la representació de l'espai mitjançant la perspectiva lineal, buscant la bellesa i la puresa, i una visió unitària de l'edifici.
Obres Destacades de Brunelleschi
- Cúpula de Santa Maria del Fiore.
- Església de Sant Llorenç (Sto Lorenzo).
- Façana de l'Hospital dels Innocents.
- Capella Pazzi.
- Palau Pitti (encoixinat i horitzontalitat).
Alberti: El Teòric Més Important del Quattrocento
Alberti va ser el teòric més important del Quattrocento i un perfecte humanista. Va escriure tres tractats fonamentals. Arquitectònicament, mostrava preferència per la cúpula i el pilar. Va crear esglésies d'una sola nau amb capelles entre contraforts i façanes concebudes com arcs de triomf. Als palaus, va introduir elements de l'arquitectura clàssica.
Obres Destacades d'Alberti
- Façana de Santa Maria Novella.
- Palau Rucellai.
- Església de Sant Andreu de Màntua.
- Temple Malatestià.
El Classicisme (Cinquecento): Recerca de la Monumentalitat
El Classicisme es caracteritza per ser un estil únic, canònic i normatiu, basat en la plasticitat, la simplificació i la sobrietat decorativa, amb un sentit unitari i simètric. Es busca la monumentalitat. La decoració es basa en elements arquitectònics clàssics, combinant frontons triangulars i semicirculars. Es prioritza l'estudi perfecte de les proporcions de cada part de l'edifici.
Bramante: L'Expressió de la Sobrietat
Bramante va realitzar les seves primeres obres a Milà, seguint la tradició del Quattrocento. Després de la invasió francesa al ducat, va marxar a Roma, on es va convertir en el representant de la sobrietat classicista.
Obres Destacades de Bramante
- Templet di San Pietro in Montorio.
- Projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
Transició i Ruptura: El Manierisme
Miquel Àngel: Iniciador del Manierisme Arquitectònic
Miquel Àngel va ser arquitecte més tardà que pintor i escultor. D'ell arrenca el manierisme arquitectònic, ja que anteposa el seu estil personal a les regles clàssiques. Va aconseguir grans efectes espacials i és considerat l'iniciador del Manierisme.
Palladio: El Gran Difusor del Renaixement
Palladio és considerat el més classicista i qui més va difondre l'arquitectura renaixentista. Va ser un gran tractadista, defensant la racionalitat enfront del subjectivisme. Va introduir el ritme en la successió d'elements arquitectònics i l'ús d'escultures. L'ús de l'ordre gegantí apunta cap al Barroc.
Característiques de l'Arquitectura Experimental Manierista
El Manierisme sorgeix en un context de conflictes i tensions socials, econòmiques i religioses. Afirma la llibertat individual enfront de l'objectivitat absoluta, provocant una ruptura de la normativa clàssica per alterar la morfologia dels ordres. Es tracta d'una arquitectura experimental:
- En arquitectura, es descompon l'edifici.
- En escultura, hi ha una manca de proporcions.
- En pintura, s'utilitzen colors imaginaris.
Exemple Manierista
Biblioteca Laurenziana (Miquel Àngel).