El Renaixement Urbà i la Transformació de la Societat Europea
Causes del renaixement a les ciutats
El desenvolupament agrícola:
Les millores que s'introduïren al camp des del segle XI i la millora de l'alimentació va permetre que no tot el món hagués de viure al camp i produir els seus aliments, a més d'un augment de la població.
L'expansió demogràfica o l'augment de la població:
Aquest augment, degut en bona part a les millores agrícoles, va fer que aquells que no tenien suficients terres intentaren anar a les ciutats a guanyar-se la vida en altres oficis, cosa que permetia l'augment dels rendiments i l'existència d'excedents agrícoles.
El desenvolupament del comerç:
Les ciutats eren els llocs en què es celebraven els mercats setmanals i en què s'establien els comerciants i artesans, ja que moltes d'elles els oferien llibertat, no estar sota el poder de cap senyor feudal.
Per què va créixer el comerç al segle XV?
Les ciutats es convertiran en el centre d'intercanvi comercial. A més de mercats setmanals, periòdicament es celebraven fires, on acudien comerciants des de llocs molt allunyats. Moltes fires eren establides i protegides pel rei, qui cobrava un impost als mercaders que hi anaven. Es van utilitzar també noves tècniques comercials.
Artesans:
Aquells artesans que tenien un mateix ofici es situaven en el mateix carrer i s'agrupaven en gremis. Els gremis eren corporacions locals d'un mateix ofici que s'associaven amb la finalitat d'ajudar-se mútuament i vigilar els seus interessos. Cada gremi disposava d'un fons comú per a ajudar als agremiats amb dificultats i aprovava un estatut que regulava l'ofici. En els estatuts quedaven regulats els sous, les normes de treball, els dies festius, els materials de treball i les tècniques de fabricació dels productes. També es fixava el preu de venda i es limitava el nombre de mestres que podien exercir la professió en una ciutat si no formava part del gremi corresponent. Amb aquestes normes els gremis evitaven la competència i garantien la qualitat dels productes. Dins de cada gremi o ofici hi havia tres categories d'artesans: els mestres, els oficials i els aprenents. Els mestres eren els únics que podien regentar un taller propi i els que controlaven el gremi, de manera que es van convertir en persones influents dins de la comunitat i, amb el temps, el títol de mestres passava de pares a fills. Els aprenents eren joves o infants als quals el pare havia deixat al taller, pagant-li al mestre, per a que s'ensenyaren l'ofici, de manera que vivien a la casa dels mestres i no cobraven cap sou. Els oficials eren jornalers que ja havien après l'ofici i cobraven un sou, podent arribar a ser mestres després de realitzar una gran obra examinada pels mestres del gremi.
Comerciants o mercaders:
La demanda de productes manufacturats i de luxe i el creixement de les ciutats i les activitats d'artesania van fer dels mercaders o comerciants un dels grups més actius i rics. Els grans comerciants negociaven amb tota classe de mercaderies, fixaven els preus i el valor de les monedes i feien préstecs a uns altres comerciants, artesans, reis i nobles. L'activitat comercial exigia disposar d'una gran quantitat de monedes d'or i argent. Reis, nobles i ciutats encunyaven monedes, fet que va fer motivar l'aparició, davant de tantes monedes de distinta llei i pes, de la figura del canvista o banquer.
Causes i conseqüències de la crisi al segle XV:
Males collites:
No es roturaven nous camps i baixaven els rendiments…a tot açò s'afegiren els anys de sequera i inundacions que provocaren grans fams i provocaren especialment a la gent més pobra, provocant desnutrició, feblesa i morts.
Pesta Negra:
1348 Vaixell genovès que portava rates i puces en dins.
Guerra:
Per exemple la guerra dels Cent anys que enfrontà França i Anglaterra per el tron francès.
Conseqüències: Crisi demogràfica i conflictes socials.
Descobriments:
Conquesta de nous territoris, control polític, difusió del cristianisme, avenços tècnics com la brúixola o l'astrolabi, existència de nous vaixells més resistents, comprovar que la terra era rodona però la principal va ser econòmica: el control turc de la Mediterrània Oriental va fer que Castella i Portugal buscaren noves rutes per arribar a les Índies Orientals i controlar el tràfic d'or, espècies i productes de luxe.
Conseqüències:
Les més beneficiades van ser les monarquies castellana i portuguesa que construïren grans imperis dels quals van extraure grans quantitats d'or i argent.
Com està dividida la societat en l'època moderna:
Les diferències entre les classes privilegiades i les no privilegiades es notaven sobretot en l'existència de privilegis, ja que un grup de no privilegiats havia aconseguit fer molts diners i, fins i tot, comprar al rei el títol de noble, aconseguint passar de no privilegiat a privilegiat.
Manufactura:
Es van construir grans tallers de propietat reial, per així poder vendre les manufactures en el mateix país i, a més, exportar-les a altres països per aconseguir metalls preciosos a canvi. En alguns països, les manufactures van ser de propietat privada, cosa que va generar grans fortunes. Per tal de donar suport a les manufactures es van aplicar mesures proteccionistes.
Monarquia autoritària:
Aquella en la qual tota autoritat es concentra en el rei.
Característiques:
La burocràcia: funcionaris que formaven part dels òrgans de govern encarregats d'administrar justícia, cobrar impostos, encunyar moneda, controlar l'economia i controlar l'administració municipal en nom del rei.
Exèrcit permanent: format per soldats professionals i al servei de l'Estat, no d'un noble.
La diplomàcia: una institució formada per ambaixadors que representaven els interessos de la monarquia a les corts estrangeres, facilitant les aliances i els tractats internacionals.