Renaixença Catalana: Segle XIX, Romanticisme i Modernisme
Context Històric i Literari del Segle XIX
Àmbit Socioeconòmic
La Revolució Industrial estableix una nova divisió social (burgesia, proletariat). El capitalisme s'imposa com a sistema econòmic.
Àmbit Cultural
Avenços en els mitjans de transport, les armes, l'electricitat i la medicina.
Àmbit Religiós
L'església continua tenint un poder important, però comença a separar-se de l'organització política de l'estat.
Àmbit Polític
Neixen els estats moderns tal com els entenem actualment: sistemes parlamentaris (normatives no absolutes).
Moviments Literaris
- Romanticisme (finals segle XVIII - segle XIX): Rebutja el racionalisme de la Il·lustració i propugna el subjectivisme i els sentiments.
- Realisme (mitjan segle XIX): Dona pas a l'objectivitat i la realitat. La novel·la és el gènere que més s'apropa a aquests propòsits.
- Naturalisme (finals segle XIX): Deriva del realisme. L'escriptor naturalista intenta fer un estudi científic del comportament humà. Els éssers humans no són lliures, sinó determinats per lleis: la raça, el medi on es desenvolupen i el moment històric.
El Segle XIX a Catalunya
Comporta per a Catalunya un redreçament polític (és una època de trasbals i canvis: es produeix el trànsit de les monarquies absolutes als sistemes parlamentaris), econòmic (Catalunya prospera en el comerç amb les colònies americanes i inicia el camí de la industrialització) i cultural (Catalunya inicia la recuperació després de tres segles de recessió. El Romanticisme fomenta el desenvolupament del sentiment nacionalista).
La Renaixença
És un moviment que té com a finalitat la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de decadència. La Renaixença presenta els punts següents:
- Reconstrucció de la història de l'Edat Mitjana.
- Divulgació dels clàssics medievals.
- Recull de llegendes i poesia de tradició oral.
- Fixació d'un model de llengua literària.
- Creació de premsa i editorials.
- Potenciació de les institucions.
La Renaixença va promoure el conreu de la literatura en català mitjançant els Jocs Florals, antigues festes medievals.
La Literatura Catalana al Segle XIX
Inicia camins en tots els gèneres (poesia, prosa i teatre) després de tres segles de baixa producció, però amb models dignes de ser imitats: un públic lector i un model de llengua literària. Els tres autors que establiran els models literaris són: Jacint Verdaguer en la poesia, Àngel Guimerà en el teatre i Narcís Oller en la prosa.
Romanticisme
- Prosa: La novel·la romàntica s'ambienta en temps passats, relacionats amb l'esplendor medieval, i fa una barreja de crònica històrica i ficció (Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar).
- Poesia: La poesia romàntica tracta sobre la natura, la pàtria i la identitat perdudes, tot recollint llegendes dels temps antics (Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Jacint Verdaguer).
- Teatre: El teatre romàntic tardà. Fins al 1860 no apareix el drama romàntic, que va tenir un caràcter històric (Víctor Balaguer, Frederic Soler i Àngel Guimerà).
- Costumisme: L'article és una narració breu que, amb to d'humor, descriu aspectes de la realitat quotidiana, amb indrets, situacions i personatges típics. Defensa valors morals i la vida tradicional (Emili Vilanova, Martí Genís i Aguilar, i Robert Robert).
Realisme
La novel·la realista fa una descripció de la societat del moment, amb àmbit urbà i rural (Marià Vayreda, Carles Bosch, Dolors Monserdà).
Naturalisme
La novel·la naturalista entén la literatura com un estudi científic de la realitat. L'escriptor francès Émile Zola és l'iniciador d'aquest mode narratiu (Narcís Oller).