La Renaixença: Context Històric, Autors i Dialectes del Català

La Renaixença (entre el Romanticisme i el Realisme)

El segle XVIII, Segle de les Llums o de la Il·lustració, es basava en la raó i la ciència.

Revolució Industrial

Va començar a Gran Bretanya i va donar lloc a dues classes socials: la burgesia i la classe obrera o proletariat.

Revolució Francesa

Va ser un aixecament contra l’Antic Règim, basat en el poder del rei, la noblesa i l’Església.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural i polític del segle XIX que es va desenvolupar a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L’objectiu era recuperar els trets culturals i la identitat.

• La publicació del poema La Pàtria de Carles Aribau, que expressa l’enyorança del país i el valor de la llengua pròpia.
• La recuperació dels Jocs Florals, on s’atorgaven tres premis. Qui rebia el premi era proclamat Mestre en Gai Saber.
• La publicació de l’Atlàntida de Jacint Verdaguer, el gran poema èpic de la literatura catalana.

Autors destacats

Jacint Verdaguer

Figura més important de la literatura catalana del s. XIX. Va escriure poemes lírics, èpics, rondalles, llegendes, llibres de viatges… En poesia lírica va expressar els sentiments, el patriotisme i la religiositat. En poesia èpica va compondre dos extensos poemes: l’Atlàntida i Canigó.

Àngel Guimerà

Dramaturg català més important del segle XIX. Les seves obres van tenir un gran èxit i es van traduir a diverses llengües. Va escriure tragèdies romàntiques, escrites en vers, i drames realistes on s’expressen els conflictes de la societat, com Terra baixa i Mar i Cel.

Narcís Oller

Novel·lista més destacat de la literatura catalana del segle XIX. La novel·la realista va ser el gènere literari predominant en la segona meitat del segle XIX. Pretenia emmirallar la societat i descriure-la de manera objectiva, tal com era, sense sentiments ni emocions. Obres destacades: La bogeria i La febre d’or.

Els dialectes del català

La diferència principal entre els dos blocs cau en el vocalisme àton (com es pronuncien les vocals quan no porten l’accent tònic):

Bloc Occidental

Distingeix clarament entre la a i la e àtones (ex: pare es pronuncia amb «e»), i entre la o i la u àtones (ex: posar es pronuncia amb «o»). Inclou el nord-occidental i el valencià.

Bloc Oriental

Neutralitza la a i la e àtones en un so neutre [ə] (la vocal neutra), i la o i la u àtones en el so [u] (ex: posar es pronuncia pusar). Inclou el rossellonès o septentrional, el central, el balear i l’alguerès.

Català Nord-occidental

Es parla a les comarques de Lleida, les Terres de l’Ebre, la Franja de Ponent (Aragó) i Andorra. Es caracteritza per la pèrdua de la -r final dels infinitius (ex: cantà per cantar) i l’ús de lo com a article masculí en algunes zones.

Valencià

Es parla a la Comunitat Valenciana i a la comarca del Carxe (Múrcia). Té trets molt característics com la pronúncia de la -r final, formes verbals pròpies (com el passat simple: cantí, cantares) i un lèxic específic (ex: vesprada per tarda, creïlla per patata).

Català Central

És el dialecte amb més parlants, propi de les comarques de Barcelona, Girona i la meitat oriental de Tarragona. Aplica de manera sistemàtica les neutralitzacions vocàliques orientals.

Balear

Es parla a les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Manté l’ús dels articles salats (es, sa, els, ses) en lloc dels articles determinants generals (el, la, els, les), i té diferències d’accentuació i lèxic segons l’illa.

Rossellonès (o Septentrional)

Es parla a la Catalunya del Nord (França). Té una forta influència del francès en el lèxic i la fonètica, i accentua moltes paraules de forma planenca quan en català general són agudes.

Alguerès

És la varietat parlada a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya (Itàlia). Conserva trets arcaics i ha rebut una gran influència del sard i de l’italià.

Conceptes clau

Dialecte: és la varietat d’una llengua que es parla en una zona geogràfica determinada. Tots els dialectes d’una mateixa llengua s’entenen entre ells i cap és millor que un altre.

Argot: és la manera de parlar pròpia d’un grup social o professional, com els joves, els metges o els informàtics. Depèn del grup i no del lloc on vius.

Geosinònim: són paraules diferents que tenen el mateix significat segons la zona geogràfica. Patata es pot dir pataca, creïlla, trumfo, trumfa...