Renaixença, Romanticisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme

Renaixença

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. Des de l'aparició del Romanticisme fins a l'aparició d'Oda a la Pàtria de B. C. Aribau. Expansió del Romanticisme fins a la restauració dels Jocs Florals l'any 1859. Es tractava d'uns certàmens poètics sota el lema "La Pàtria, la Fe i l'Amor". Aparició d'editorials. Expansió de la poesia renaixentista fins al 1877, en què es premia el poema èpic L'Atlàntida de J. Verdaguer, i Guimerà guanya els Jocs Florals.

Poetes de Guant

Burgesia conservadora sense cap reivindicació política nacional. Propugnen una llengua arcaïtzant, idealització de la pàtria. S'allunyen de la realitat social. Teodor Llorente, V. Wenceslau Querol.

Poetes d'Espardenya

Classes populars liberals, hereves de la premsa valenciana de principi del segle XX. Ús del valencià que ara es parla. Manca de regles ortogràfiques. Retraten la diglòssia de la societat valenciana. Eduard Escalante, Constantí Llombart.

Romanticisme

Moviment artístic i espiritual que s'estén per tota Europa en el segle XIX i suposa canvis profunds en el món artístic. S'introdueix a la península a través de la revista El Europeo.

• Superposició dels sentiments a la raó.
• S'imposa la imaginació com a forma de coneixement i creació artística.
• Visió més dinàmica de la vida.
• Exaltació dels valors culturals, l'individualisme i el sentiment religiós.
• Noves formes d'expressió artística, sobretot en la literatura i la música.

Anglaterra: Lord Byron, Mary Shelley, Keats. A França: Chateaubriand, Victor Hugo, Lamartine. A Itàlia: Manzoni, Leopardi. A Espanya: Larra i Bécquer.

Naturalisme

El Naturalisme suposa l'adopció de l'objectivisme portat fins a les últimes conseqüències. L'actitud humana està condicionada per la societat que l'envolta, per la naturalesa hereditària i el moment històric que li correspon viure. Aquest corrent va ser impulsat pel francès Émile Zola, i a la nostra literatura Narcís Oller. Entre les seves obres destaquen La Papallona!, La Bogeria, Vilaniu, Pilar Prim, La Febre d'Or i L'Escanyapobres.

Modernisme

El Modernisme és un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa al final del segle XIX.

• Els regeneracionistes, que creien que l'art era un mitjà per transformar la societat.
• Els esteticistes, que eren partidaris de l'art per l'art. També creien que la nostra cultura s'havia d'europeïtzar.

Narrativa Modernista

• Novel·la rural: Raimon Casellas, Víctor Català, Josep Pous i Pagès.
• Decadentista: Prudenci Bertrana, Miquel de Palol.
• Costumista: Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra (Eduard López Chavarri).

Els poetes modernistes s'oposaven a la visió que tenien els poetes dels Jocs Florals. Joan Maragall fou el poeta més important de la tendència regeneracionista del Modernisme. La seva teoria poètica es basa en la "paraula viva".

Generació del 1909

Miquel Duran de València, Daniel Martínez Ferrando, Josep Maria Bayarri, Jacint Maria Mustieles. En castellà, Vicent Blasco Ibáñez, Azorín, Gabriel Miró.

Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover.

Noucentisme

El Noucentisme va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicia el 1906.

Avantguardisme

Des del punt de vista artístic, apareixen els moviments d'avantguarda, que són un intent de rebel·lió i de ruptura amb la tradició i amb tot allò establert. Els més destacats foren el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme.